Pau Vallbé: «He defugit tot allò que fos l’èxit ràpid, m’he anat autoboicotejant per créixer a poc a poc»

Pel músic, la frase que defineix el treball és de la cançó Tot el que puja baixa: «Que això no va de quantitat, però tampoc de qualitat, això va de com t’ho prens, això va de com ho portes». «Ens hem instal·lat en aquest discurs sobre el resultat i no sobre l’experiència. No ha de ser qualitat ni quantitat, sinó que tu ho gaudeixis, aquesta és la clau i és el que he volgut dir al disc i és com l’hem fet», assegura. 

En aquest sentit, explica que el títol, aquest desig de voler sortir cap a fora, resumeix bé com s’ha gestat. «Quan em vaig adonar que seria el divuitè em va agafar vertigen, tenia por de començar a fer discos molt dolents. Jo ja sé com es fa un disc d’en Pau Vallvé i no volia fer-los com a xurros, per això vaig decidir putejar-me», apunta.

Així, després d’una llarga llista de treballs creats totalment en solitari a l’estudi, ha capgirat de dalt a baix tot el procés creatiu, obrint-lo a més gent. Jordi Casadesús i Jordi Torrents han estat els seus còmplices en aquest àlbum ideat entre el nord de França, Osona, Banyoles i Barcelona. «La sorpresa ha sigut que no hem arribat a un lloc tan diferent, però, en canvi, l’hem gaudit més, sense el patiment d’assolir o no a l’objectiu imaginat, jugant a veure què surt. Així tot i el que surti serà brutal perquè no estem esperant res», afirma. 

El resultat és un disc amb més pes dels sintetitzadors, amb onze cançons que narren un any sencer, ordenades cronològicament, començant per una presa de decisions importants, Cervell vs. cor. També hi ha espai per recordar com la primera ruptura amorosa li va canviar la vida. «Jo era un bateria de metal i em va trencar el cor i em va convertir en un puto cantautor, és l’esdeveniment de la meva vida i no li havia fet mai una cançó», bromeja. Ara salda el deute amb Pels anys que no hem viscut, vestida amb la sonoritat de Los Planetas i escrita des de la «serenor, perquè tot el que en aquell moment va ser un drama després ha sigut preciós». 

Vallvé també fa les paus, a la seva manera, amb les col·laboracions musicals a Tu sabràs, en què participa l’Angelines de La competència. «Les veig com operacions de màrqueting, de creuar followers i vinga i sempre em diuen que soc un ranci per no fer-ne, volia riure’m de mi mateix», indica Vallvé. 

El tornar-se a il·lusionar; un nou enamorament o la necessitat de valorar el present son altres temes del disc, que apel·la a l’ara i l’aquí a Ens hem guanyat l’estiu, la seva primera cançó de l’estiu: «És fort, eh? En alguns moments molt bonics de la vida em puc veure des de fora, em puc adonar que és un momentàs i tenia ganes de fer una cançó que fos això, una foto, i dir quina sort que tinc d’estar-ho vivint».

Aquesta distància li permet adonar-se que està en un moment «fantàstic». Després d’anys de ser un vers lliure de l’escena musical, és capaç d’omplir grans escenaris, com la sala Razzmatazz o el Teatre Grec -a l’Auditori de Girona, és a menys de 50 entrades de fer el ple a la sala simfònica-. L’eclosió, diu, «té a veure amb la paciència i ser molt pesat i anar fent».  

Notícies relacionades

Apareix un film testimonial de l’entrada de les tropes franquistes a Figueres el febrer de 1939

Coll, l’ovni del còmic espanyol dels 50 i 60

«Aquests anys he vist triomfar molta gent, però també com desapareixien. Sempre he tingut molta por a l’èxit, perquè quan és fàcil té la seva creu. He defugit tot allò que fos l’èxit ràpid i m’he anat autoboicotejant per créixer a poc a poc i d’una manera sana» i posa com a exemple la cançó Protagonistes, un dels seus temes més coneguts, que va deixar de tocar en directe durant cinc anys. «Imagina’t, com que és la més famosa que tenim, no la toquem», diu Vallvé, que ha anat fent feina de formigueta sense una gran discogràfica al darrere. 

Pel que fa a la nova gira, que arrenca dissabte a Girona, ha ideat els directes com «un espai per compartir». «Faig els discos sense concessions, però als concerts tinc molt clar el meu paper d’amfitrió, fent que la gent s’ho passi bé i hi soni tot el que la gent vol sentir», resumeix.