Els clàssics grecollatins tornen amb força i assalten la cultura pop

En el temps en què transcorre la pel·lícula (anys 70 acabats d’estrenar i Vietnam encara fumejant), un emperador romà mort i enterrat potser encara no era trending topic, però segur que abans d’ahir, al pati de butaques, més d’un va tocar el colze del veí (dins mem de "buà, soc jo literal") en senyal de reconeixement. Perquè, en efecte, Marc Aureli ha tornat. I amb ell, un exèrcit de clàssics grecollatins disposats a plantar bandera a les taules de novetats i a colonitzar a poc a poc el món editorial i la cultura pop.

Així, mentre els mites olímpics continuen arrelant en la literatura (és el cas, per exemple de Las miradas de Medusa, de Natalie Haynes; Deesas. Mitos en primera persona, de la divulgadora Niké de Samotracia, o l’esperada nova novel·la de Madeline Miller, autora de Circe, al voltant de la figura de Persèfone), Sísif salta de l’Instagram del divulgador i novel·lista Pol Gise –350.000 seguidors i pujant– a les cançons de Carolina Durante, i Marc Aureli Antoní es passeja per La sangre del pobre, d’Alcalá Norte, segons abans de convertir-se en model de conducta no sempre modèlica.

Quilòmetre zero cultural

Mentrestant, les llibreries redescobreixen vells coneguts de l’estoïcisme com Epictet i títols com Estoicos en la oficina i Claves para una maternidad estoica conviuen amb noves edicions de De la vida feliz, de Sèneca (Taurus); El banquete, de Plató (Arpa), i Sobre la amistad, d’Aristòtil (Acantilado). I això per no parlar del fenomen Irene Vallejo, construït minuciosament al voltant dels clàssics, "quilòmetre zero de la nostra cultura", o de la cara d’estrella del rock que fa Mary Beard cada vegada que publica un nou llibre sobre l’imperi romà. Així que, per Júpiter, ¿què està passant?

"Els clàssics ens ajuden a entendre el present, però no des del punt de vista només personal i de la condició humana, també des d’un punt de vista històric", assegura Emilio del Río, doctor en Filologia Llatina i autoritat de la divulgació grecollatina gràcies al pòdcast Locos per los clásicos.

Els clàssics grecollatins, és cert, sempre han sigut un planter inesgotable; una font d’inspiració freqüentada i de vegades fins i tot saquejada per totes les disciplines artístiques, però cada cert temps s’alineen els astres i es desborda l’entusiasme. O, més ben dit, l’estoïcisme. En una dècada hem passat de la psicopolítica i la societat del cansament de Byung-Chul Han a un món paral·lel en el qual les mencions a Sèneca es multipliquen a TikTok com gremlins en remull i les Meditaciones de Marc Aureli sumen fins a una dotzena d’edicions recents. "Després de la pandèmia ens hem quedat tots una mica tocats, així que això respon a una demanda de claus de benestar emocional i de felicitat", assenyala Del Río.

Aquesta angoixa contemporània i "el gran nombre de paral·lelismes" entre la història més recent i moments concrets de l’antiga Grècia expliquen també que Donald Robertson, escriptor, psicoterapeuta i autor del supervendes Piensa como un emperador romano, acabi d’aterrar a les llibreries amb Piensa com un filósofo griego. El método de Sócrates para alumbrar las ideas y las respuestas que necesitas (Temas de Hoy), un manual que presenta l’atenès com a "padrí dels estoics".

"Sòcrates és important no només perquè és la font original de la qual procedeix la major part de la filosofia tal com la coneixem avui dia, sinó també perquè gran part de la nostra literatura moderna sobre la millora personal està, en última instància, en deute amb ell. En certa manera, Sòcrates és el besavi de l’autoajuda i de la psicoteràpia moderna", escriu l’escocès, per a qui els ecos entre l’Atenes del segle V aC i l’actualitat resulten evidents. "[...] després de l’esclat d’una gran guerra i una epidèmia devastadora, [...] els demagogs no van trigar a adonar-se que les mesures populistes i la retòrica emotiva es podien utilitzar per manipular el poble...", diu Robertson, fundador del Modern Stoicism Ltd.

Xarlatans de fira

Amb aquesta yenka filosòfica fins al mestre de Plató, Robertson no fa més que remarcar que, ara mateix, l’estoïcisme és el súmmum. Sèneca, Epictet i Marc Aureli van a l’oficina i a l’escola de negocis, baixen al fang de les xarxes socials per fer uns burpees i encara els queda temps per poder convertir-se en escola de vida d’empresaris tirant a megalòmans com Elon Musk o Jeff Bezos.

Fa més de 2.000 anys, els estoics van elaborar al voltant de Zenó de Cítion una ètica personal basada en la persecució de la felicitat i la virtut a través de l’autocontrol i la tolerància. Avui dia, el seu pensament s’ha vist en part laminat per la xerrameca motivacional i redirigit cap a l’autoexplotació com a simulacre de realització personal. "Hi ha molt xarlatà de fira en tot això –sentencia Del Río–. Llegir les Meditacions de Marc Aureli és una de les millors coses que es pot fer a la vida, però moltes coses que li atribueix la gent que està a Instagram són directament inventades".

A punt de publicar un nou llibre, Carpe diem. Autoayúdate con los clásicos, el "llatinista tuitaire" advoca per buscar en el pensament clàssic respostes profundes, atemporals i ben fonamentades. "Quan un es trenca alguna cosa, va al traumatòleg, no a un homeòpata perquè li curi l’os. Això és el mateix. Perquè els clàssics escriuen autoajuda de la bona. Sèneca, Marc Aureli, Epictet, Ciceró... Escriuen manuals de vida autèntics. Això està en auge i per això s’hi han colat molts xarlatans de fira, gent que no és capaç de llegir-los en la seva llengua original", reflexiona.

A Ser un estoico (Paidós), una altra de les novetats que arriben aquests dies a les llibreries, el seu autor, l’influencer i creador de The Everyday Stoic William Mulligan, s’endinsa en el camí que va de la filosofia a l’autoajuda assegurant que "l’estoïcisme consisteix a desenvolupar hàbits pràctics. N’hi ha prou amb començar a practicar-ho per portar una vida més agradable". "De vegades necessitem que alguna cosa ens obligui a canviar per descobrir una vida millor, i si la nostra vida no ha millorat des d’un punt de vista objectiu, l’estoïcisme ens dona l’oportunitat de descobrir i desenvolupar resiliència, optimisme, perspectiva, saviesa i felicitat", continua.

Notícies relacionades

Consagració a Montjuïc

Els Pets: "Qui vegi el got del català mig ple, que ens digui quina medicació pren"

"En l’última dècada, potser una mica més, s’ha despertat un inusitat interès per la filosofia estoica. Em sembla lògic si es busca posar una mica de racionalitat en aquesta societat globalitzada, que per moments sembla caminar cap a l’autodestrucció", constata al seu torn Antonio Cascón Dorado a Lecciones de estoicismo (Arpa). El filó, ja veuen, no s’esgota i ha començat l’any amb ànims renovats: es prepara la Guia práctica del estoicismo, de Massimo Pigliucci, i segur que John Sellars ja està recopilant material per donar continuïtat al seu Lecciones de Aristóteles.

Perquè no falti de res, també se suma a la festa Sun Tzu, que d’estoic tenia més aviat poc, però el seu L’ art de la guerra guia els passos de magnats amb dèficit d’escrúpols i aprenents d’estrategs. El llibre del filòsof i militar, que al seu dia ja va inspirar cançons de Rage Against the Machine i discos de Manic Street Preachers, ha renascut aquest any en format còmic i en reedicions conjuntes amb, qui si no, Marc Aureli i les seves Meditacions. Fins i tot ha inspirat Invencible, novel·la de Carlos Bassas del Rey que indaga en la vida de l’esmunyedís general xinès. Pròxima parada: epicureisme a cabassos o realisme resignat.