L’escriptora i actriu Estel Solé guanya el premi Ramon Llull amb ‘Aquest tros de vida’

Una científica ambiciosa i de gran talent, un parell revessos vitals i tot torna a la casella de sortida. Fragilitat, resiliència i qui sap si també remuntada. "Aquí dins hi ha molta vida, amb totes les seves llums, ombres i arestes", assegura Estel Solé (Molins de Rei, 1987). I amb aquests elements, els de la vida, ha ordit l’escriptora i actriu catalana Aquest tros de vida, obra guardonada ahir amb el 45è premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull.

Solé, autora de la novel·la Si no puc volar i del poemari Dones que somiaven ser altres dones i coneguda, en la seva faceta com a actriu, per la seva participació en la sèrie de TV3 La Riera, ha guanyat els 60.000 euros del guardó amb una història que, va explicar, intenta capturar "la part més fosca però també la més lluminosa de la vida". En Aquest tros de vida, la seva segona novel·la, la també autora del llibre infantil Cap de grills, es posa en la pell de la Lena, una científica tenallada per la precarietat "que pateix dos contratemps" i comença a veure com el seu matrimoni trontolla.

Notícies relacionades

Consagració a Montjuïc

Els Pets: "Qui vegi el got del català mig ple, que ens digui quina medicació pren"

Trama enigmàtica

Pel camí, mentre "intenta conciliar la vida laboral amb la criança", la protagonista decideix cometre el que, sospesa, "serà un dels errors més grans de la seva vida". "En la novel·la s’ha filtrat la meva dificultat per escriur-la mentre feia quaranta treballs més. També hi ha un debat de lluita de classes", va explicar Solé. Enigmàtica trama, amb favors a desconeguts, viatges a Occitània i matrimonis peculiars en format salvavides. "El que sosté la novel·la és l’autenticitat de la veu de la protagonista, que necessita retrobar-se al sortir de viatge", va apuntar des del jurat l’escriptor Carles Casajuana. "Són els personatges els que acaben sostenint les històries", va confirmar dient l’escriptora.