Les matrícules en Estudis Clàssics han crescut el 26% en l’última dècada

Gairebé una dècada després d’una relació causa-efecte tan insòlita, el nou furor grecollatí que ha fet fortuna a les llibreries convida a tornar a posar la vista a l’acadèmia per comprovar si també existeix una causalitat tan directa. ¿Es manté l’interès per la cultura i el pensament clàssic malgrat el sistemàtic maltractament que arrossega durant l’educació secundària? ¿Hi ha partit a la universitat?

"La xifra no només no retrocedeix, sinó que va en augment en els últims anys", constata Mariona Vernet, coordinadora del Grau en Filologia Clàssica de la UB. Vernet es refereix al nombre de matriculats per estudiar, entre altres assignatures, Introducció al grec, Llatí o Literatura llatina d’època republicana. "És bastant admirable que, en una societat dominada per les noves tecnologies i pel desig de guanyar diners tant sí com no, encara hi hagi gent que vulgui estudiar grec i llatí. Sobretot tenint en compte com han anat desapareixent progressivament de l’educació secundària", apunta.

En el cas concret de la UB, explica, el nombre de matriculats a primer de carrera ha passat en quatre anys de 68 a 74. Unes xifres modestes que, no obstant, apunten una tendència: en l’última dècada, l’interès pels Estudis Clàssics no ha fet més que créixer i el nombre de matriculats va arribar a sumar el 2024 540 persones, un 26% més que el 2014.

Modernes i útils

Aquest interès per cultures mil·lenàries contrasta, a més, amb cert declivi de les filologies diguem que modernes i útils: des del 2014 i en el mateix període en què els alumnes de Clàssiques han crescut un 26%, els matriculats en filologies anglesa, francesa, alemanya i àrab han decaigut entre un 25% i un 45%.

Notícies relacionades

«Amb l’edat aprens a no jutjar, cadascú sabrà per què fa o no fa les coses»

Juan Margallo, referent del teatre independent, mor als 84

El professor i divulgador Emilio del Río, doctor en Filologia Llatina per la Universitat Complutense i responsable del pòdcast Locos por los clásicos, confirma el fenomen ("jo ho vaig explicar a la ràdio perquè m’ho anaven explicant col·legues de diferents universitats", relata) i el contraposa al retrocés, o potser defunció, de les Humanitats en l’educació secundària. "És gairebé com una reacció; a secundària desapareix i a la universitat puja. A Espanya hi ha una esplendor del clàssic en la cultura i en l’edició, però, en canvi, això no es reflecteix en el sistema educatiu", il·lustra.

La seva experiència impartint classes en altres països li permet afinar el diagnòstic. "En el model anglosaxó, la gent estudia una carrera i alguna cosa d’Humanitats. Per exemple, clàssiques amb Business, amb Empresarials o amb Dret. I aquests són els que estan més ben preparats. Als EUA, en molts màsters hi ha sempre una assignatura de Món Clàssic", explica.