La tragèdia grega continua enganxant els joves als teatres

El muntatge ‘Les bacants’ i la nova versió d’‘Electra’ demostren la vigència dels clàssics

«Hi ha una curiositat renovada per la cultura en majúscules», diu Albert de la Torre, director de La Gleva 

La tragèdia grega continua enganxant els joves als teatres
2
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

L’interès del públic jove per la tragèdia grega va a més en els últims anys. A La Gleva, on el dramaturg i director Albert Arribas va estrenar fa un parell de mesos Les bacants, d’Eurípides, el muntatge minimalista protagonitzat per Màrcia Cisteró, Antònia Jaume i Marta Ossó va congregar bastants joves que hi acudien en grup. "En l’antiguitat clàssica, el teatre era un ritual –explica Arribas–. El teatre grec tenia una dimensió religiosa i política que no va tenir el teatre romà. És molt diferent i cal resignificar-lo i jugar amb ell, però també implica replantejar-nos la funció d’aquest espectacle avui".

Per a Albert de la Torre, responsable de La Gleva, alguna cosa està canviant. "En els últims anys veig més gent jove oberta i receptiva als clàssics, i no em refereixo a les comèdies de Shakespeare. Hi ha una curiositat renovada per la cultura en majúscules". El Festival Clàssics, posat en marxa el 2019 i copartícip de l’estrena de Les bacants, ha contribuït a connectar amb un altre tipus de públic. De la Torre explica que no només assisteixen universitaris a la sala, sinó també alumnes d’instituts pròxims que hi van pel seu compte. L’èxit dels autors clàssics ha connectat el Teatre de La Gleva amb un altre tipus de públic, amant d’una programació diferent, més culta, filosòfica i literària. Prova d’això és l’actual obra que hi ha a la cartellera, El nebot de Rameau, a partir del text homònim de Diderot (1713-1784), amb direcció de Ramon Simó, que s’acomiada demà.

Aprofundir en les arrels

Notícies relacionades

Una altra dada significativa: a falta d’un mes per a l’estrena, ja s’han esgotat les entrades per veure Electra al Lliure. Es tracta d’un muntatge dirigit per Alícia Gorina que reuneix les tres versions de la tragèdia, la d’Èsquil, la de Sòfocles i la d’Eurípides, centrades en la filla del rei de Micenes Agamemón, que ordeix un pla per assassinar la seva mare com a venjança per la mort del seu pare. Gorina, que la temporada passada va estrenar una relectura d’Ifigènia, una altra tragèdia d’Eurípides, s’enfronta a aquest nou repte amb ganes de traspassar al públic el seu interès pel teatre de l’Antiga Grècia, que disfruta cada vegada més. "El que m’agrada del teatre grec és que permet aprofundir en les arrels del teatre occidental", assenyala Gorina.

Aquestes ganes per descobrir l’origen és una cosa que també atrau el públic, assegura Arribas, responsable de l’adaptació en aquest muntatge, un projecte amb vessant pedagògic protagonitzat per joves graduats de l’Institut del Teatre. Arribas, que treballa com a dramaturg en l’adaptació d’aquesta Electra, considera que l’interès per aquest tipus d’obres té a veure amb una reacció davant la realitat que ens envolta. "Durant anys ens ho han donat tot mastegat, tant en pedagogia com en literatura o en cine. L’accés a les fonts permet sortir d’una realitat massa mediatitzada per significats i dogmes que pesen", opina. "Els clàssics, en canvi, amplien la perspectiva, ajuden a repensar-nos amb diferents prismes morals i dogmàtics".