Cala Vento: deu anys fugint de les etiquetes

El primer concert de Cala Vento va tenir lloc el 27 de novembre del 2014. Aquella nit, el duo format pels empordanesos Joan Delgado (veu i bateria) i Aleix Turon (veu i guitarra) va telonejar el grup de Cornellà de Llobregat Bastante a la Sala Monasterio del Port Olímpic de Barcelona. Al cap d’una dècada, la Sala Monasterio ja no existeix i de Bastante ben just arriben notícies, però el nom de Cala Vento s’ha convertit en una referència ineludible del pop alternatiu que es factura a Catalunya; no només per la popularitat creixent dels seus discos (l’últim, Casa Linda, va ser escollit el millor àlbum espanyol del 2023 per la revista Mondo Sonoro) i els seus directes demolidors, sinó també per la radicalitat de la seva aposta per la independència i l’autogestió. "Fa 10 anys que actuem i estem en el nostre millor moment", asseguren. I han decidit brindar per això.

Brindis és el títol del disc amb el qual Cala Vento celebra el seu desè aniversari. No és un disc típic; conté vuit versions de cançons alienes i una relectura (¡en italià!) d’un tema propi. "Els grups tendim a entrar en la dinàmica avorridíssima de disc, gira, disc, gira... –explica Turon–. Per trencar una mica amb això, vam començar a quedar-nos a l’estudi gravant versions per al nostre gaudi, produint-les nosaltres mateixos. I ens vam anar animant fins que ens va semblar bona idea continuar amb això i fer una cosa especial per als 10 anys".

Que Brindis naixés una mica per atzar no significa que Delgado i Turon no hagin reflexionat sobre quin lloc ocupa el disc en la trajectòria de Cala Vento i quin sentit té. "No sé fins a quin punt es pot considerar el nostre cinquè àlbum –apunta Delgado–. És com un regal que ens hem fet i després ja es veurà, perquè els discos tenen vida pròpia". "Quan començàvem, el nostre mànager ens va preguntar on ens vèiem al cap de 10 anys –rememora Turon–. Ara que ja hi som, més o menys instal·lats, necessitem renovar l’horitzó. I aquest exercici amb les versions ens ha anat molt bé per ressituar-nos: per pensar què som, què fem i per què ho fem".

No és, per tant, casualitat que a Brindis hi hagi cançons d’El Último de la Fila (Insurrección) i Fugazi (Blueprint), dos grups molt diferents però agermanats per la defensa d’un espai d’independència i llibertat davant el corporativisme de la indústria musical. "El Último de la Fila és el clar exemple d’un grup que va portar l’autogestió a un nivell de masses important, quan semblava que només hi podies arribar a través d’una multinacional", destaca Delgado.

Versions sorprenents

Cala Vento tenen el seu propi segell discogràfic (Montgrí), el seu propi estudi de gravació i la seva pròpia plataforma de ticketing, però no ho veuen com una limitació a l’hora d’arribar a una audiència àmplia. "Sempre hem buscat l’autogestió, però amb l’ambició que ens conegui molta gent i no quedar-nos amb un tipus de públic".

Altres versions del disc poden semblar més sorprenents: per exemple, les de Mi canto libre (Il mio canto libero), de Lucio Battisti; Lento, de Julieta Venegas, i Grita, de Jarabe de Palo. La selecció es completa amb Underwater boi, de Turnstile (rebatejada A sota aigua); Pau, d’Els Pets; Aixopluc, de Da Souza, i una versió en italià d’Estoy enamorado de ti, del seu primer (i homònim) àlbum, del 2016.

La varietat d’estils i èpoques representats en Brindis retrata un grup amb molt pocs prejudicis i zero interès a adscriure’s a una escena determinada. "Es podria dir que treballem molt intensament perquè cada vegada sigui més difícil definir-nos –comenta Turon–. I és una cosa que gaudim. Ja al principi, quan ens demanaven que etiquetéssim el que fèiem, dèiem rock-pop-punk, perquè allí hi cabia tot. Sempre hem tingut aquesta manera d’entendre la música i mai ens ha preocupat que ens col·loquin en una casella o en una altra. La música té molt a veure amb les emocions i els sentiments i molt poc amb els límits".

Notícies relacionades

Assassinats, ball i ‘tot és jazz’ al Tívoli

Eufòria i desig a la pista de ball

Potser per això observen amb cautela com en els últims temps se’ls ha inclòs en una suposada escena de "nou indie de guitarres" junt amb bandes com Carolina Durante, Biznaga, Hinds, Kokoshca, Melenas i La Paloma. "Si ens hem de sentir d’una escena, és de la de l’Atzavara de Sant Feliu de Guíxols, de l’ATV de Sarrià de Ter i de la Soroll de Vidreres, que és on ens van donar les primeres oportunitats", assenyala Turon.

Per celebrar el seu desè aniversari, també han organitzat una gira blitzkrieg de 12 concerts en 12dies (del 5 al 16 de febrer) que ocuparà 10 sales de diverses ciutats espanyoles.