Eufòria i desig a la pista de ball

Només el 2024, van tancar al Regne Unit –bressol de la música rave– gairebé un centenar de clubs. Fa tot just dos dies anunciava el tancament el Paragon, un dels clubs de moda de Nova York. El mític Watergate de Berlín acabava l’any acomiadant-se per sempre del seu públic després de més de dues dècades actiu.

A Espanya, les sales de concerts tanquen una rere l’altra. Però, com més desapareix la cultura de ball, més sembla colar-se aquesta en la música electrònica d’amplis públics. Si un dels discos del 2024 va ser brat de Charli XCX –un cant al sortir de festa fins a l’alba–, un dels primers grans discos forans d’aquest 2025 és EUSEXUA, el tercer àlbum d’estudi de la també britànica FKA twigs.

Però, si brat era un cant al ball introspectiu i individualista, a EUSEXUA trobem una oda a l’hedonisme col·lectiu de la rave. A l’alliberament corporal del ball i el mental del sexe com a camins per a un alliberament en última instància col·lectiu.

El títol de l’àlbum, una paraula inventada per la mateixa FKA twigs com a unió d’"eufòria" i "sexual", ja s’encarrega de marcar el camí. Un camí aquí és de tot menys lineal, en el qual la cantant ens porta amb gràcia del tecno al house, del garage al drum and bass, del hip-hop a l’ambient, moltes vegades tot en la mateixa cançó.

Perquè les cançons d’EUSEXUA no es mantenen gaire temps al mateix lloc, és com si elles mateixes ballessin. En els últims 30 segons de Perfect Stranger, que està molt unida temàticament al cruising, el garage deixa pas a un bombo metrallador.

Un ritme house interromp la solemnitat coral de Keep It, Hold It, una de les perles del disc, gairebé cinc minuts de cant a la vulnerabilitat i a la submissió com a forces transformadores. Sticky comença com una balada, extremadament sensual i alhora melancòlica, per acabar en un barroquisme ambient digne del mateix Aphex Twin. I així durant els quaranta minuts i escaig que dura el disc.

Ball dels noranta

Notícies relacionades

Assassinats, ball i ‘tot és jazz’ al Tívoli

Cala Vento: deu anys fugint de les etiquetes

El que uneix entre si aquest calidoscopi de ball dels noranta (moltes han sigut les comparacions amb el Ray of Light de Madonna) és sense cap dubte la veu tan característica d’FKA twigs, aquest timbre eteri, celestial i profund en la veu.

No obstant, potser no és un fil conductor suficient perquè la fragmentació d’EUSEXUA, aquest moviment incessant entre gèneres i melodies que conté, acabi provocant l’efecte contrari: quan totes les cançons utilitzen el mateix recurs de semblar estar fetes de tants petits trossos de cançons diferents, un acaba l’escolta d’EUSEXUA amb una certa sensació de repetició i esgotament. Una repetició que encotilla al disc i que, finalment, juga en contra de la seva voluntat catàrtica i alliberadora.