Fades, la ‘queerband’ en català que Vox va denunciar per cridar ‘fora feixistes’: «Som tres mariques amb minifaldilla que rapegen frases intimidants»

Fades. Aquest és el significat de fades en català. «També vol dir ‘bujarrons’, igual que en anglès, fan servir fairy com un eufemisme per dir ‘maricó’», diu Àngel Exojo, una de las tres veus darrere de Fades, la queerband que amenaça amb dinamitar la indústria musical a Catalunya. Va conèixer Ferran Lonou i Vicenç Calafell mentre estudiaven filologia catalana a Mallorca i, el que va començar sent una broma «de borratxera», ha acabat sent el projecte de les seves vides. «Vam decidir fer un disc en tres setmanes, una cosa que es pogués escoltar de parquineig. Va néixer com una festa de la reivindicació política, lingüística i queer», explica el Ferran. Autoproclamades les catalonian girls, aposten per un producte intrínsecament català que eviti el provincianisme: «Entenem que la nostra capital cultural és Barcelona i volem impulsar la nostra llengua a nivell internacional. Que se’ns escolti al Brasil, París o Dinamarca». Van per bon camí. A l’octubre van llançar Metallix, el seu segon àlbum. I, en tot just uns mesos, l’edició Deluxe d’aquest, veurà la llum. 

Fer-se un lloc en l’escena catalanoparlant no és senzill. No obstant, el grup confessa haver-ho tingut més fàcil que altres artistes, ja que han sigut ells mateixos els que han construït el nínxol que ocupen en el dia d’avui. «No hi havia ningú com nosaltres. El món de l’hyperpop ja estava actiu des de fa anys a Barna, i no ens va costar tant accedir-hi», explica Lonou mentre revela que potser ha sigut la seva etiqueta queer la que els ha encasellat en un mercat més reduït. Veus com Bad Gyal, Belén Aguilera, Julieta o Mushkaa, consolidades des de fa temps en el panorama nacional, han suposat una font d’inspiració per a tots tres. «El col·lectiu i les dones estem aliats. Els gais vivim idolatrant personatges femenins. La delicadesa crea desig, et deixa amb la boca oberta»,relata Exojo. Malgrat compartir una idea conjunta, cadascú es nodreix d’influències completament oposades que filtren en l’imaginari comú, on el pop coreà es fon amb el hip-hop americà o el trap espanyol. «Tenim nuclis de connexió i hem creat una ment rusc que ens concep com una sola cosa». 

Víctimes d’un odi desmesurat a les xarxes socials, la banda considera que la LGTBI-fòbia és una conseqüència directa de la misogínia. «El femení és percebut com a feble, inferior i ridícul. Nosaltres no definim les noves masculinitats, com molta gent creu, sinó que abracem la feminitat que habita en la nostra identitat»,raona Ferran. El gènere és una cosa performativa i, de la mateixa manera que l’homofòbia és un efecte del masclisme, també ho és la transfòbia. «Tot és interseccional. Al final, és el cisheteropatriarcat qui no comparteix aquesta manera de veure la vida. Estem fora del paradigma, som tres ‘mariques’ amb faldilla que rapegen frases una mica intimidants», narra un Ángel reivindicatiu. Va ser el 2023 quan, després d’un concert a les Festes de sa Vilanova, el grup municipal de Vox els va denunciar per cridar ‘¡fora feixistes i fora homòfobs!’ des de l’escenari. «Veure tres persones que s’escapen de l’academicisme, emprenya molta gent, que veu com els seus esquemes s’enfonsen», suma Vicenç. Conscients que no tothom recolza la seva manera d'expressar-se, el grup ha après a afrontar les crítiques de la manera més intel·ligent possible: «Ens ho prenem amb humor. Al ser tres, els comentaris es dilueixen, però si estigués sol, em sentiria molt pitjor». 

El pop com a llengua

Superheroïnes de professió i autonòmiques per vocació, personifiquen la catalanitat en la seva màxima esplendor. El que per a moltes persones pot semblar tancar una porta a la música en castellà, és per a ells una oportunitat d’or. «La satisfacció de saber que som els primers i podem ser referents de les pròximes generacions i la cultura local, ens omple el cor», descriu Lonou. És, precisament, sota aquesta premissa, on els filòlegs reivindiquen la personalitat dels països catalans com una indústria autònoma i capacitada. «Costa molt que, des de Catalunya, el País Valencià o les illes Balears, s’hagi aixecat una infraestructura que mogui tants diners i aculli tantes iniciatives», manté Exojo. Fins fa uns anys, per a molts vocalistes era impensable desenvolupar una carrera en la llengua romanç: «Si volies triomfar, havies de fugir de les teves arrels. És ara quan t’adones que cantants que han fet coses en espanyol o en anglès tota la vida, són realment catalanoparlants, com Chenoa». 

El llenguatge pop és universal. Almenys, per a Fades, els que creuen que sense ell, la seva proposta no existiria. «No ho puc concebre. El pop es pot entendre siguis d’on siguis. Nosaltres ens ho sabem de memòria, com si ho haguéssim estudiat. Som tres ‘mariques’ que s’ho van estudiar des que tenien set anys», relata Ferran. Per Vicenç, escapar del folklore i demostrar que és possible fer música actualitzada en català, és una cosa essencial en aquest viatge: «Estem farts de sentir que la nostra parla és antiga o conservadora i de passada visibilitzem caràcters hegemònics en desacord amb el gènere». En paraules dels mallorquins, Amigues i Autotune, el seu primer àlbum, que va veure la llum l’abril del 2023, va ser un projecte d’amistat «molt poc pretensiós» que no té res a veure amb Metallix, l’octubre del 2024. «Després de veure que hi havia un públic a qui dirigir-nos, vam sentir una pressió per acontentar-los i no quedar-nos com una simple anècdota. Volem penetrar la indústria i anem a totes», comenten. 

La forma en què un artista es presenta a la seva audiència és una font d’informació. Ells ho saben bé i per això cuiden cada detall del seu estilisme. Puntes, cotilles, abrics de pèl i talons d’agulla són protagonistes cada vegada que pugen a un escenari. Calafell, que va aprendre a cosir durant la pandèmia, confecciona algunes de les peces que formen part de l’armari de les fades. «Vaig veure l’oportunitat d’explorar aquest món com una tela en blanc, amb què reivindicar la feminitat i desmuntar estereotips. Vestim similar a les dives del pop dels 2000 que sempre ens van inspirar», descriu. Fins i tot a la roba, miren d’apostar pel talent autonòmic a fi de glamuritzar la cultura i donar a conèixer la feina dels dissenyadors locals que ajuden a formar la seva identitat, com és el cas de Dominnico. Una personalitat bimbo, segons defineixen. «En anglès significa ‘tonta’. És el fet de dir que som mediterrànies, que ens encanta prendre el sol i estar a la platja. En paraules de Samantha Hudson, cal ser molt llestes per saber fer-se les tontes»,diu fent broma Àngel. 

Redefinir la catalanitat

Compten amb gairebé 20.000 oients mensuals. Un conglomerat en què també hi ha lloc per al públic heterosexual, tal com ells diuen. «Hi ha molta nena adolescent, que són molt entregades. Els heteros estaven assedegats d’un producte nou en so, estètica i lletres»,aclareix Ferran. Les seves cançons, que s’allunyen del narratiu, van carregades de barra i parlen de sexe sense embuts: «Ens plantegem qui som, ens definim a tall de llista de la compra des d’un pla romàntic i sexual. En la nostra llengua era difícil trobar cançons que parlessin de sexe amb una mètrica afí als ritmes urbans». Tot això, per conformar una bombolla al seu voltant que els diferenciï d’altres intèrprets. Incompromesos la major part del temps, es defineixen com la versió catalana de Lana del Rey. «Si no ets dels Estats Units, no entens les seves referències», comenta Exojo. Junts, han donat forma a un imaginari comú que reconverteix les nimfes tradicionals en «bujarrons i catalanes».

Notícies relacionades

The Project posa un peu en el futur al Poblenou

Sense lloc a la taula

Unir treball i amistat no sempre surt bé. No obstant, per a ells, aprendre a comunicar-se ha sigut el més semblant a una teràpia de parella. «Hem après a comunicar-nos a base d’assertivitat, de controlar el nostre ego i de fer un exercici de convivència. Després de dos anys ens entenem»,comparteix Vicenç. Ell mateix reconeix que, malgrat l’estrès i les friccions que puguin ocasionar les sessions de gravació o composició, la millor part de Fades és compartir un projecte creatiu amb ells: «Hi ha un afecte molt fort que reforça tot això». Les seves mares, testimonis de la seva passió i entrega per la música, han construït una relació paral·lela. «Venen a tots els nostres concerts. Estan molt orgulloses, igual com la resta de la família. Nosaltres estem molt agraïts, no tenim cap queixa», confessa. L’aclaparament del qual parlen es minimitza ara que compten amb un equip professional, que des de fa mesos gestiona la vida d’aquests tres joves i que al febrer llançaran una col·laboració amb una artista mallorquina. ¿Chenoa?

Igual com el seu armari, el futur del grup brilla intensament i ells ho saben. «¿I si en el futur ser catalana vol dir ser del col·lectiuLGTBIQ+?», planteja Àngel entre rialles. El seu propòsit de redefinir la catalanitat i convertir la seva parla en l’idioma de les minories, va per bon camí: «Somiem portar-ho al nivell de l’‘italodisco’ o de l’esperanto, la llengua de tots». Amb tants estímuls al seu voltant, lamenten no saber processar tot el que els està passant. No obstant, ja tenen la mirada clavada en els pròxims mesos. «Estem creixent i això és el principi de molt. No veiem fronteres perquè creiem que el català també pot ser universal»,apunta. La seva il·lusió és col·laborar amb performers com Samantha Hudson, un nom que potser s’amagui en Metallix Deluxe, un disc en què participarà gent que mai ha cantat en català. «Volem viure d’això», conclouen. L’essència de Fades s’estén al ritme de la pólvora i les fades amenacen de prendre el panorama internacional. «No els temis, uneix-t’hi».