La lluna sempre serà de Lorca

Al començament de la Guerra Civil espanyola, Federico García Lorca va ser afusellat pel bàndol franquista en algun punt encara desconegut del camí cap a Alfacar, a Granada. Amb 38 anys, el poeta i escriptor nascut a Fuente Vaqueros va ser assassinat per una sublevació militar que va justificar matusserament el crim dient que era un espia, un enemic de la dreta i, a més, homosexual.

Malgrat això, la muralla que aquesta injustícia de l’agost de 1936 va voler construir entorn de la seva prolífica obra va ser enderrocada per la irremeiable universalitat que el granadí, amb més o menor consciència, ja havia consolidat, cosa que va arribar a provocar una lorcamania que ara per ara continua intacta, com una herència que es traspassa de generació en generació.

Eixamplar la poesia

L’editorial Alba s’ha afegit a l’homenatge d’aquest llegat amb el volum Poesía selecta. Federico García Lorca, una antologia il·lustrada per l’artista Sara Morante, que se serveix d’una tècnica mixta de llapis, aquarel·les, pintures i fins i tot collage digital per entrellaçar el seu propi univers creatiu amb el lorquià, tan místic, tan entregat a la natura, al somni i a la carn.

La selecció dels poemes, a càrrec de l’escriptor i editor Gonzalo Torné, suggereix un viatge per la lírica de Lorca, amb parades essencials com Poema del cante jondo, Romancero gitano, Llanto por Ignacio Sánchez Mejías i Poeta en Nueva York, aquesta última, publicada a títol pòstum, quatre anys després de la mort de Lorca.

I previ a una biografia de l’autor, el poeta Juan F. Rivero, gran admirador del poeta granadí, ofereix un pròleg interessant, com ell mateix avisa, per "obrir la gana", en el qual defensa el poder que aquest autor va atresorar i clarament va aprofitar per eixamplar la poesia, de manera que va convertir en símbols els elements més injuriats d’allò que l’envoltava: l’austeritat i la duresa de l’Andalusia rural.

La lluna, les estrelles, l’euga, els oliverars, els rierols, els lliris blancs, els gitanos, les fonts... El cosmos al qual convida a entrar Lorca en cada vers es reflecteix en aquest volum, per exemple, en la sempiterna Canción del ginete: "Por el llano, por el viento / jaca negra, luna roja. La muerte me está mirando / desde las torres de Córdoba". O també Romance sonámbulo, un poema que el pas del temps va convertir en música i que està dedicat a la professora Gloria Giner i a qui va ser ministre de la República, Fernando de los Ríos, matrimoni molt amic de Lorca: "Verde que te quiero verde. / Verde viento. Verdes ramas. / El barco sobre la mar i el caballo en la montaña".

Un esquema que es veurà fet miques amb l’aparició de Poeta en Nueva York. Ni el mateix Lorca confiava que aquesta obra fos entesa pels lectors; en ella, abandona el món dels somnis, en què l’amor, la pena, el desengany i la cruesa jornalera –entre molts altres elements– es dilueixen en un poemari molt crític amb la deshumanització de la societat i les diferències socials que hi ha en el sistema capitalista.

En definitiva, es tracta d’una bona oportunitat per trobar-se amb Federico García Lorca, o tornar-hi un altre cop: l’etern artista, per sempre amo de la lluna.

Notícies relacionades

Cosmètics per a mil·lennistes

El Barcelona Rock Fest reforça el seu cartell amb 18 bandes més

‘Poesía selecta. Federico G. Lorca’

Editorial Alba 19,5 euros