Sonia y Selena: "Això és només l’inici de moltes altres coses. Juntes som invencibles"

A diferència de la resta de participants del Benidorm Fest, Melody i vosaltres no necessiteu donar-vos a conèixer el públic. ¿Suposa un avantatge o, per contra, més pressió?Sonia: Ni una cosa ni l’altra. És una gran plataforma i una oportunitat perfecta per mostrar qui som.

Selena: En certa manera, és com tornar a l’inici. La primera vegada que vam actuar en directe i vam presentar Yo quiero bailar va ser a Eurocanción 2001, el programa de TVE que seleccionava el representant per a Eurovisió. Tot i que David Civera va guanyar amb Dile que la quiero i nosaltres vam quedar novenes, va ser un impuls per a la nostra carrera.

¿Abans d’allò teníeu algun tipus de bagatge musical?Sonia: A més de ser la doble de Pamela Anderson, havia tret alguns maxi singles de makineta pura. No era el meu estil; sempre vaig preferir la música llatina.Selena: Vaig ballar per a Ricky Martin i Enrique Iglesias, però va arribar un punt en el qual em vaig animar a provar sort com a cantant.Sonia: Els productors Xasqui i Toni Ten, que treballaven per al segell Vale Music, buscaven veus que poguessin defensar Yo quiero bailar. Les que cantaven bé no eren guapes, i les que eren guapes, amb prou feines cantaven. Nosaltres ho teníem tot.

Selena: Vaig enviar una maqueta a totes les discogràfiques del país i em van trucar per a una audició a l’estudi del Xasqui. Poc després, em van confirmar que havia sigut seleccionada. Va ser llavors quan ens van reunir a totes dues. Així va néixer Sonia y Selena.

Yo quiero bailar no només es va convertir en la banda sonora de la segona edició de Gran Hermano sinó també en un dels himnes incontestables d’aquell estiu. El disc homònim, l’únic que vau llançar, va vendre fins a un milió i mig de còpies.Sonia: Ricardo Campoy, el fundador de Vale Music, tenia dubtes que sonés en el programa perquè no li acabava de convèncer la tornada...

Selena: Hi ha els que ens consideren un one hit wonder però en realitat de l’àlbum se’n van extreure quatre de senzills d’èxit més: Tequila, Que viva la noche, Deja que mueva, mueva, mueva i Mucho por vivir... en Gran Hermano. ¡I això que ens en vam anar!

A això volia arribar. A la primavera del 2002, sense motiu aparent, us vau dissoldre. I el 2011, després d’anunciar la vostra tornada, vau prendre camins separats de nou en un tres i no res.

Sonia: Passaparaula, aquesta pregunta no la respondrem.

La pressió de la indústria a una edat tan primerenca no ajuda precisament. ¿El temps ho cura tot?

Sonia: Si et soc sincera, per qüestions d’agenda, el 2001 no vam tenir temps de conèixer-nos.

Vau arribar a realitzar tres concerts diaris. Cal tenir el cap ben moblat per suportar aquest ritme.

Sonia: Únicament ens interessa el present; el passat és mort i enterrat. Reinas ho resumeix a la perfecció: parla d’amigues i sòcies que, en el seu dia, no van estar juntes, però ara, des de l’amor i la maduresa, estan de puta mare. Això és el que importa, no el que va passar.

Des de fora, podria semblar que d’alguna manera us van forçar a unir-vos de nou.Sonia: En el seu dia va passar. El bonic de la vida és fer-ho de cor.Selena: Sonia y Selena va ser fruit de l’atzar. No ens coneixíem, però ens van unir per les condicions que compartíem: un físic i unes veus que empastaven a la perfecció. Som el yin i el yang. I ara, temps després, entenem per què tot va tenir tant sentit. En el seu moment, simplement ens limitàvem a fer la nostra feina. Avui, afortunadament, tenim el temps i la maduresa necessaris per conèixer-nos com a persones. Ens estem descobrint de veritat, la qual cosa és meravellosa. Sobretot, perquè compartim la mateixa passió per la música.

Sonia: Ara sí que som indestructibles. Malgrat ser tan diferents, totes dues hem decidit tornar i reprendre la nostra carrera perquè ens complementem perfectament. El destí va voler que passés; no va ser una cosa premeditada ni buscada.

¿Qui va trucar a qui? ¿Qui va prendre la iniciativa?Sonia: Tot va començar amb una entrevista que ens va fer FórmulaTV per separat. Si ells no haguessin generat aquest impuls, probablement no m’ho hauria plantejat. Va ser com una espurna que va encendre una empatia molt bonica, va fer que renaixés tot l’amor i moltes coses maques. Després d’això, vam parlar. Sempre vaig tenir clar que, si tornava, havia de ser de cor.Selena: El periodista de FórmulaTV ens va fer la mateixa pregunta: si hi havia alguna possibilitat que tornéssim. I totes dues vam contestar que sí. Això va trencar qualsevol tensió que podíem haver tingut, com la por que l’altra no volgués reprendre el contacte. Quan vaig veure que la Sonia deixava la porta oberta, li vaig escriure per Instagram i li vaig dir: "Que guapa que estàs».

Sonia: Jo li vaig respondre: "Tia, hem de parlar».

Notícies relacionades

Neixen els Premis CRIT per reconèixer als creadors de contingut en llengua catalana a l’entorn digital

Els petons impossibles

Reinas està composta per Mark Dasousa, de Nebulossa. ¿Va ser l’única cançó que es va posar sobre la taula o vau estudiar més opcions?Selena: Va ser l’única perquè està feta a mida. Ens la van oferir pocs dies abans que tanqués el termini d’inscripció del Benidorm Fest.

Sonia: Tot i que tot va anar molt de pressa, el cert és que és un gran tema. Des del principi vam tenir clar que, si no ens convencia, no ens presentaríem, perquè Sonia y Selena existeixen des de molt abans del festival. Crear alguna cosa amb ganxo no és fàcil. Sempre hi havia la possibilitat que no encaixés amb nosaltres, però, afortunadament, vam connectar immediatament amb la lletra. Per descomptat, anem a Benidorm amb la intenció de guanyar, però això és només l’inici de moltes altres coses. Juntes som invencibles.