La nova mirada de Prat i Coll porta ‘L’aranya’ de Guimerà a la Girona de 1968

Jordi Prat i Coll ofereix una particular mirada a l’obra d’Àngel Guimerà (1845-1924) L’aranya, poc representada i bastant desconeguda en comparació amb els seus grans èxits com Terra baixa i Mar i cel. Per al director i dramaturg, L’aranya és un magnífic text sobre l’asfíxia social d’una parella amb problemes per tenir descendència. El director l’ambienta a la Girona franquista de 1968. "Aquesta és una obra tan de Guimerà com de Prat i Coll", comenta el director, que ha nodrit la peça d’anècdotes personals i familiars. "La transposició obliga a canvis buscant la versemblança".

L’aranya es va estrenar al Romea el 1908 després de fer-ho a Madrid. Transcorre en un colmado molt semblant que tenien els pares de Prat i Coll, on es va criar. La vivenda era al fons de la botiga, cosa que els permetia no abaixar la persiana i atendre el públic fins i tot a l’hora de dinar. I, com els protagonistes, als seus pares també els va costar tenir fills.

Albert Ausellé i Mima Riera en el paper del matrimoni, Jan D. Casablancas, Berta Giraut, Estel Ibars, Paula Malia, Jordi Rico, Ferran Soler, Jordi Vidal i Meritxell Yanes estrenen demà aquesta versió a la Sala Gran del TNC. Un dels reptes dels intèrprets és parlar amb el català de Girona que passejaran de gira per 16 localitats.

Carme Portaceli, directora del TNC, veu necessari ensenyar obres menys conegudes de grans autors: "Aquesta versió actualitzadíssima des de la nostra visió i la nostra història recent ens mostra qui som i d’on venim. És la manera de convertir els nostres clàssics en clàssics universals del segle XXI".

L’aranya pertany a una època en la qual Guimerà intentava escriure de manera diferent després de la irrupció d’autors com Ibsen o Strinberg. "Tot i que manté el triangle de les grans tragèdies, l’entorn és urbà i l’escriptura és veloç i està plena de provatures lingüístiques. Formalment, és molt moderna", diu el director. Humor i drama estan al mateix nivell en aquesta obra que "pivota entre la complexitat ibseniana i la brillantor d’Eduardo de Filippo amb molta angoixa, humor, necessitat de sobreviure, quotidianitat de bogeria i molta animalitat", ressalta Prat i Coll, que admet que la seva lectura "potser no és la que molts esperen".

Notícies relacionades

Opulents temps passats

TVE tindrà un canal que emetrà els seus continguts íntegrament en català

Com a Lorca

Guimerà, que era homosexual i no va tenir descendència, va voler dir alguna cosa més amb aquesta peça, segons Prat i Coll. "No és estrany que plasmés el seu desig reprimit, com anys després faria Lorca amb Yerma", opina el director. "La infertilitat li permet treure fantasmes personals no només sobre el desig sinó sobre les estructures socials. Sempre s’amaga en l’estructura de l’obra i la trama dels seus personatges. Per això és vital, com a Lorca, entendre que Guimerà escriu des de l’homosexualitat no expressada públicament per raons òbvies". Per al director és clau per entendre el conjunt de la seva obra, que el va marcar molt més, apunta, que el no haver nascut a Catalunya, on va arribar als set anys procedent de les Canàries. "No poder estimar qui un vol marca", ressalta Prat i Coll.