El Picasso centra la temporada a endinsar-se en l’entorn del geni

Després de tancar el 2024 amb rècord històric de visitants i més d’un milió de persones retratades en taquilla, el Museu Picasso de Barcelona s’endinsa en la contextualització de l’obra picassiana, l’entorn del geni, i prepara per al 2025 una temporada centrada en l’ona expansiva del seu treball i el seu primer cercle d’amistats. Picasso com a agent catalitzador i la capital catalana com a quilòmetre zero de bona part del seu univers creatiu.

En l’horitzó, una reordenació dels espais de la col·lecció permanent ("hem d’explicar més, però no amb paraules, sinó amb silencis", va assegurar el director del museu, Emmanuel Guigon), i una gran mostra per glossar la relació entre Pablo Picasso i Joan i Miquel Gaspar, galeristes que van exposar de forma regular l’obra de l’artista a Barcelona entre 1956 i 1973 i van ser essencials en l’arribada a la ciutat de Les Menines, joia de la corona de l’imaginari cubista. "És una exposició de contextualització que, com les de Sabartés, Gustau Gili i De Montmartre a Montparnasse, segueix escrivint la gran novel·la picassiana", va dir Guigon.

En aquest capítol, la memòria s’atura a la Barcelona de mitjans del segle XX per reconstruir en 3D la Sala Gaspar de Consell de Cent, evocar les cues gegants que es van formar a les seves portes el 1960 coincidint amb l’exposició 30 quadres inèdits, i mostrar la correspondència que Pablo Picasso i Jacqueline Roque van intercanviar amb Joan i Miquel Gaspar, Elvira Farreras i Ena Alba. A les vitrines, avança Guigon, podran veure’s cartes de treball i materials que permeten conèixer la faceta de Picasso com a curador, però també felicitacions nadalenques i testimonis visuals i escrits de totes les exposicions que els Gaspar van programar a la seva galeria.

"Els Gaspar van ser un motor de la lluita per la difusió de l’obra picassiana a Barcelona i peça clau per a la recepció de Picasso durant el franquisme i la Transició i per a la creació del mateix museu. És molt important recuperar el teixit cultural que es va crear des de la Sala Gaspar", va reivindicar el director del museu.

La mostra, del 26 de juny al 26 d’octubre, també aborda el paper de les galeries privades durant la dictadura i explora el pes de la censura a l’obra de Picasso. "La Sala Gaspar va programar Picasso en plena dictadura, amb el que això suposava", va insistir Guigon, per a qui Pablo Picasso i la Sala Gaspar és "memòria de la història i de la mort de Franco" en plena commemoració dels 50 anys de la mort del dictador.

La tremolor del temps

Un altre governant absolutista i tirànic, l’Ubú de l’autor francès Alfred Jarry, és el fil conductor d’Ubú pintor. Alfred Jarry i les arts, exposició que del 27 de novembre al 6 d’abril del 2026 mostrarà la dimensió i l’abast del mesquí i menyspreable protagonista d’Ubú rei. En paraules de Guigon, "un personatge universal lligat a l’absurd de les dictadures i les guerres, a la tremolor del temps", que va impactar en artistes com Max Ernst, Marcel Duchamp, Man Ray, Joan Miró i René Magritte.

Picasso, va afegir Guigon, estava "fascinat per l’obra de Jarry", una cosa que es podrà veure també en una exposició que combinarà llibres i obra gràfica del dramaturg francès, pare de la patafísica i inspirador de les societats d’investigacions erudites i inútils, amb peces d’artistes del seu cercle íntim (Paul Gauguin, Henri Toulouse-Lautrec i Pierre Bonnard, entre d’altres) i material de denúncia d’artistes contemporanis com ara Robert Wilson i William Kentridge.

Picasso i les revistes surrealistes, tercera mostra de la temporada, arribarà a la tardor i es presenta com una "exposició dossier" que, entre textos i dibuixos de Paul Éluard, Michel Leiris, Robert Desnos, Benjamin Péret, Jacques Baron, Salvador Dalí i Man Ray, "descobrirà al públic que Picasso no va ser només un pintor surrealista, sinó que també va ser un poeta surrealista". "El reivindiquem obertament com un dels nostres", van arribar a dir al seu dia André Breton i companyia.

Col·lecció més visual

Exposicions temporals al marge, el 2025 estarà marcat per al museu del carrer Montcada per una reorganització de la col·lecció permanent que, va dir Guigon, posi encara més èmfasi en l’origen del museu i expliqui "com s’ha fet la col·lecció, des de la primera obra que Picasso va donar el 1919 a la gran donació de 1970". "No inventarem quadres ni refarem parets. Tot ha de ser més visual, explicar el museu i per què, per exemple, el Guernica no és aquí".

En definitiva, va aventurar el responsable de la pinacoteca, "més obres i més contextualització". Es tracta, va afegir, d’"explicar la història del museu mitjançant els amics de Picasso". "És absurd intentar omplir períodes que, per la història d’aquest país, no tenim, però sí que podem explicar la relació de Picasso amb aquesta ciutat", va afegir.

Notícies relacionades

Opulents temps passats

TVE tindrà un canal que emetrà els seus continguts íntegrament en català

No serà aquesta l’única novetat d’un curs en el qual el Museu Picasso estrenarà un nou accés i espai d’acollida a la planta baixa, incorporarà a la seva programació una Tarda de silenci dedicada a col·lectius que requereixen unes condicions ambientals especials i posarà en marxa també el carnet Amic/ga Museu Picasso.

A més, el centre se suma a la Han Nefkens-Loop Barcelona Video Art Production, beca artística que ha guanyat aquest any la indonèsia Natasha Tontey, i impulsa la primera edició del Premi Sabartés, guardó creat com a homenatge a l’amic i secretari personal de Pablo Picasso i que neix amb dues modalitats diferents: acadèmica i de creació artística.