Juli Guiu: "Fa 15 anys que em pregunteu si hi ha una saturació del mercat de festivals"

Són 16 concerts i n’hi haurà quatre o cinc més. Aquest any ha sigut complicat, per això estem satisfets amb el cartell. Treballem amb una programació eclèctica, amb coherència però que toca tots els gèneres, i després a partir d’aquí es tracta de veure què hi ha al mercat, veure el routing dels artistes, si pensen passar per Espanya... Partim de 300 artistes i anem fent tries fins a deixar-los en 50, i després d’allà ja acabem confeccionant el cartell.

¿Quin tipus de públic té Les Nits de Barcelona?

És molt obert, tot i que sobretot està entre els 40 i els 55 anys, amb un poder adquisitiu mitjà-alt, que coneix la zona i sap el que és tenir una experiència als jardins del Palau Reial.

Experiència és, doncs, la paraula fetitxe.

En tot. I ha de ser una experiència global, des que entres al recinte, et veus en un lloc idíl·lic i singular, la gastronomia t’acompanya, disfrutes del concert i quan s’acaba pots prendre una copa per completar la descompressió i no sortir corrents. Sí, la gent busca experiències. Nosaltres comptem amb un lloc i uns horaris que no podem ampliar, per això hem d’esprémer-los al màxim perquè es doni aquesta combinació. Això crea fidelització: després mires el cartell de l’any següent. El que busquem és formar part de l’agenda dels ciutadans.

Hi ha un augment de la sensibilitat veïnal per la música en directe. ¿Li sembla preocupant?

Les normes són molt estrictes i qualsevol promotor que sigui seriós les accepta, malgrat que és difícil legislar quan cada cas és tan diferent. A nosaltres el districte ens ha felicitat, perquè no hi ha hagut cap queixa, i l’associació de veïns està molt contenta. Així seguirem. Estem acostumats a fer d’okupes i respectem al màxim el lloc perquè ens tornin a convidar.

Després de la pandèmia hi ha hagut un auge de la música en directe arreu del món, en particular dels grans esdeveniments. ¿Hi pot haver perill per excés d’oferta?

Des del primer any que vaig començar a organitzar festivals, en fa 15, quan vaig començar amb Cap Roig, els periodistes em pregunteu si hi ha una saturació del mercat. I cada any no deixen d’aparèixer nous festivals. La música forma part de les nostres vides i anar a concerts és un fet normal, no extraordinari, que la gent fa dia a dia. ¿Quants artistes nous apareixen cada any? Abans n’eren dos o tres de potents, i ara en són quinze. Intenta trobar una data lliure al Movistar Arena [l’ex Wizink Center, de Madrid] o al Palau Sant Jordi... És evident el boom, i la resposta del públic. Un informe recent diu que la música en viu va moure 28.000 milions de dòlars el 2023 i que el 2030 arribarà gairebé als 80.000.

Puja la cultura vip, les entrades prèmium.

En tot l’entreteniment. El 60% del benefici el pot representar l’entrada vip. És un producte més, com ho és el marxandatge. El valor de les coses el posa el preu que la gent estigui disposada a pagar.

I hi ha els preus dinàmics, consolidats als Estats Units i no tant aquí.

Nosaltres els apliquem sempre que el management ens autoritzi, però mai a priori. Aquesta tendència està pujant molt, i és una cosa lògica: el preu puja quan es tracta d’un concert important i a mesura que van quedant menys entrades. Aquestes pràctiques s’estan començant a aplicar ara a Espanya, però en altres països fa molt que existeixen. Quan jo estudiava COU ja hi havia el preu dinàmic en alguns països, i han passat 30 anys. Més demanda, el preu puja, i menys demanda, baixa.

Ha parlat de les limitacions a les quals s’ha d’acollir el festival. Respecte a l’etapa anterior de la mostra als jardins, abans de la licitació pública del 2023, ara les dates estan més acotades (al mes de juliol exclusivament) i també ho està el perímetre i els horaris del village. Aquest any, Les Nits de Barcelona celebren la tercera edició, en principi l’última abans que s’hagi de sotmetre a un nou concurs. ¿Espera canvis al respecte?

Notícies relacionades

Scully quadro a quadro

Manel Vidal Boix: «El preu moral que paguem per ser d’un equip de futbol de vegades és insostenible»

Això ja es veurà en un pròxim concurs. Jo no decideixo, tot i que sempre puc tenir una esperança. Crec que el que s’havia fet abans estava en un extrem, i després del concurs es va passar a l’altre extrem. El més lògic ara seria estar en un terme mitjà. Però per ara tenim unes normes i ens hi adaptem, i satisfets. Ens va costar, perquè vam agafar aquest festival molt tard [el febrer del 2023, per organitzar una primera edició aquell mateix estiu], però vam tenir una bona assistència. La segona va anar molt bé i esperem que aquesta tercera també.

n