2024, l’any dels rècords en teatre, música i llibres

ALEGRIA A LES SALES.

Acudir a una sala, tancar el mòbil i entrar en un altre món per viure mil i una històries gràcies a una història defensada per intèrprets als quals fins i tot escoltes respirar és una activitat cada vegada més valorada en una societat mediatitzada per les pantalles. L’experiència en viu, la màgia de les posades en escena i la diversitat i qualitat dels espectacles han fet que el teatre hagi guanyat adeptes i que s’hagin obert noves sales, com el Heartbreak Hotel d’Àlex Rigola i l’Espai Texas.

Diversos factors influeixen en el bon moment que viu el teatre a Catalunya, amb un ric i variat ecosistema. Sense una cartellera variada i interessant seria difícil haver superat els tres milions d’espectadors la temporada passada o aconseguir que el 2024 hagi sigut el millor any de la història amb un públic de 3,1 milions de persones i una assistència mitjana del 64%.

Els grans espectacles, com el del Mago Pop Res és impossible, durant diverses temporades, i l’incombustible musical Mar i Cel, de Dagoll Dagom, o fenòmens com Escape Room 2, de Joel Joan i Hèctor Claramunt, han connectat amb un públic ampli que surt del teatre amb ganes de tornar-hi. Però cal destacar també l’enorme treball del teatre de proximitat, on es donen a conèixer les noves promeses i creacions més arriscades, diferents o especials.

Les sales sembla que ja coneixen els seus adeptes. Els teatres públics, el TNC i el Lliure, tenen fidels abonats i estan apostant pel públic jove. El TNC ho està petant amb les sessions de Dijous Fort, per a menors de 35 anys, i el Lliure, amb els carnets de Generació Lliure, que permeten anar al teatre per 12 euros.

Tot i que el nucli dur del teatre continua dominat per dones d’entre 50 i 60 anys, es nota la renovació d’espectadors. Les companyies i artistes més canyeres i joves tenen un públic conforme. Hermanas Picohueso, Juana Dolores i El Eje connecten amb la seva generació. La Beckett va baixar la mitjana d‘edat del seu públic amb Del fandom al troleig. Una sàtira del bla bla bla, sobre la generació Z, de Berta Prieto. La Calòrica i Les Impuxibles també han ajudat a renovar el públic. Els seus fans els segueixen activament a les xarxes socials. Però els clàssics també interessen. La versió de Tirant lo blanc de Màrius Serra, amb posada en escena de Joan Arqué i música de Judit Neddermann, estrenada al Romea, ha triomfat a Madrid amb sold out malgrat representar-se en català amb subtítols en castellà.

Després de la pandèmia, la gent valora més el ritual del teatre, un viatge que permet evadir-se i emocionar-se, riure, plorar o fer-se preguntes. Cada nit és única en aquest acte col·lectiu i social.

EL BOOM JUVENIL DONA ALES AL SECTOR.

Van arribar la covid, l’encariment del paper derivat de la guerra d’Ucraïna i la crisi de distribució d’Entredos, i el que va quedar va ser un rècord rere l’altre. A anys llum dels laments del sector editorial quan tot es va ensorrar el 2009, ara domina l’eufòria. Es ven com mai i, al contrari del que pugui semblar en temps de cervells trencats per la sobreexposició a les pantalles, es llegeix cada vegada més.

El llibre, celebren des del Gremi d’Editors de Catalunya, resisteix com "una de les opcions preferides dels ciutadans dins de la diversitat d’oferta de l’entreteniment cultural". La prova més evident és que el 2024 va ser "el millor any de la història" del sector. Uns 1.200 milions d’euros de facturació, un 10% més que l’any passat, i un creixement acumulat del 35% des del 2019.

L’arma del sector és la literatura infantil i juvenil i la capacitat d’autores com Rebecca Yarros de fer petar els dits i despatxar més de 800.000 exemplars de la saga romantasy Empiri en un no res. Un cop d’ull als rànquings ratifica la bona notícia: segons Libridata, plataforma digital que registra la venda de més de 150 punts de venda de Catalunya, Ales de sang i Ales de ferro van ser els llibres més venuts el 2024 en narrativa infantil i juvenil. Ales d’ònix, tercer títol de la sèrie, va arribar a les llibreries el 22 de gener amb un altre rècord: el de més reserves en prevenda registrades.

La febre Blackwater, saga de terror gòtic que ha governat amb mà de ferro la part alta de les llistes de vendes, i l’èxit d’autors com Eloy Moreno (el seu Invisible fa 370 setmanes que figura en la llista dels més venuts), Sally Rippin i Chole Walsh (entre les dues, 8 dels 20 llibres més venuts en castellà i català aquesta setmana) apuntalen les dimensions del fenomen. Un peu en la fantasia, l’altre en TikTok, on ningú supera Los chicos de Tommen, la saga de Walsh. En aquest aspecte, les xifres parlen: el 2024 va tancar amb un creixement del 16% en la venda de llibre infantil i un acumulat del 45% en els últims cinc anys. Les dades de l’últim baròmetre d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres, publicat pel Ministeri de Cultura, confirmen la tendència: creixen els lectors freqüents, i els joves de 14 a 24 anys són els que més llegeixen.

"EDAT D’OR DEL DIRECTE".

Tot i que la cançó de l’excés d’oferta flota any rere any, el cert és que les xifres de la música en directe a gran escala no fan més incrementar. L’Anuari de la Música en Viu va fixar en un 26% l’augment de recaptació el 2023 (579 milions) i, a falta de l’actualització del 2024, l’Observatori de la Música en Viu, de Ticketmaster, es va referir a un increment, l’any passat, del 15%.

La tendència salta a la vista, i només cal observar l’activitat a l’Anella Olímpica, on alguns artistes que abans omplien en una nit el Palau Sant Jordi, ara l’omplen dues nits (Manolo García, Antonio Orozco, Luis Miguel) o salten a l’Estadi (Estopa), on senyoregen estrelles quasi sobrevingudes com Morad, Rels B i Maka. A l’Anella hi va haver el 2024 més visitants que mai, 2,2 milions. Al Fòrum, el Primavera Sound ha esgotat localitats amb quatre mesos d’antelació, una cosa que no passava des que Radiohead va encapçalar-ne el cartell el 2016.

La publicació especialitzada Pollstar fa temps que parla d’una "edat d’or del directe", i en la seva última anàlisi, centrada en les 100 gires més grans del món, apunta a una "estabilització". Els 8.805 milions d’euros de 2023 van representar un aparatós augment del 65% respecte al prepandèmic 2019, mentre que el 2024 la recaptació va pujar només una mica, un 3,6%, fins als 9.130 milions.

Notícies relacionades

Eurofans davant la incertesa

La ‘vella Espanya’ de Melody guanya el Benidorm Fest amb castanyoles

Diverses raons expliquen el fenomen. Algunes tenen a veure amb l’evolució de la nostra psique, més favorable a disfrutar experiències (amb aquesta paraula), a preus hostils si no hi ha més remei, tot i que suposi estrènyer-se el cinturó. Hi ha fets objectius: els concerts ara desborden els límits generacionals, tant per dalt (públic madur que segueix connectat amb la cultura pop) com per baix (una adolescència cada vegada més matinera).

Els concerts en arenes i estadis estan creixent i podrien amenaçar els festivals: ja es parla de crisi de caps de cartell perquè les estrelles prefereixen organitzar els seus propis concerts. ¿Excés d’oferta? Hi ha cues virtuals de 150.000 persones per comprar entrades. I l’auge dels superfans, la cultura vip i la música com a motor del turisme, amb artistes que prefereixen fer més concerts en menys ciutats. That’s entertainment.