La ‘vella Espanya’ de Melody guanya el Benidorm Fest amb castanyoles

To ideal de la gala

En una gala que, per fi, després de tres edicions forçades, va trobar el to ideal per no avorrir el públic, Melody va muntar la seva seva particular Noche de fiesta: xavacana i poc efectiva. "Desde que era bien pequeña, antes de saber andar, fui del mundo la rumbera, para mí era tan normal", va cantar. De veu imbatible i escenografia caòtica, el seu principal hàndicap van ser les expectatives generades entorn d’ella. Amb un altre tema hauria triomfat. En canvi, Una diva no va estar a l’altura de qui trepitja l’escenari amb la força d’un huracà. Malgrat ser un animal escènic, el seu tema va resultar tan irrellevant com Teenage Life (Regne Unit, 2006) Hero (Suècia, 2008) i Breathe (Montenegro, 2022). Això sí, qui l’escolti sabrà que és Espanya la que està al darrere: no falten les castanyoles ni els talonejos, no sigui cosa que se’ns oblidi algun clixé.

Notícies relacionades

Eurofans davant la incertesa

Netflix encara el seu "any més gran" amb el final dels seus dos grans ‘hits’

Amb 150 punts, va fer de la nostàlgia la seva gran carta. Una estratègia poc arriscada que, per contra, a Daniela Blasco no li va sortir bé. Volia ser Chanel sense pensar que, com Sonia i Selena, les reines de l’Espanya buidada, les segones parts mai han sigut bones. És cert que la influencer balla increïblement. Però, si volia homenatjar SloMo, el mínim era tenir el micròfon encès. Se suposa que a Eurovisió ha d’anar algú capaç de defensar vocalment la seva proposta. Això no és un festival de ball, sinó de cançons. I, per tant, la prioritat és entonar. Després d’anys i anys de còpies barates, amb resultats desastrosos, el muñequeo ja fa aigües a Europa. Potser, escolta, com diuen els seus seguidors, Uh nana hauria sigut l’excepció. No ens enganyem: no. Vuit vots va separar una candidatura de l’altra: 150 (70 del jurat i 80 del televot) davant 142 (71 del jurat i 71 del televot). Una distància insalvable fins i tot per a Lachispa, la gran favorita. Des que Hartita de llorar va veure la llum, es va convertir en el cavall guanyador de les cases d’apostes. No obstant, en directe va perdre força. Hi ha qui l’ha comparat amb Blanca Paloma, tot i que la seva arrel és una altra. Aquí respiren La Paquera, Karol G i Camarón, tres arestes reconeixibles en el seu projecte. Si bé no era la primera vegada que pujava a un escenari de dimensions estratosfèriques, ja que va ser corista de Rosalía durant la gira El mal querer, compte, no va saber executar-ho amb claredat. Una pena tenint en compte que, en primera escolta, una cosa essencial en tot concurs, despertava alguna cosa. La seva saeta flamenca es va quedar a mig gas per al terrabastall que, en realitat, s’esperava d’ella.

L’espectacle que va muntar J Kbello va ser propi de Suècia, el país que millor entén Eurovisió. De batec urbà i rampell quinqui, V.I.P. és filla de la seva època: actitud, so i imatge. Només li ha faltat ajustar el tret per fer-ne un tret efectiu. En estat de gràcia, es va presentar Lucas Bun. No només va cantar, va explicar. I això el va fer poderós sobre les taules. En canvi, Mawot amb prou feines va sorprendre. Al final, del que es tracta és de deixar empremta en tres minuts.