Contradiccions

Dos artistes afroamericans acumulen els premis grossos d’aquests Grammy, fet que llança un missatge respecte al que representa ser americà (és a dir, nord-americà) en temps de Trump. Honors per a Kendrick Lamar, amb els seus cinc gramòfons, dignes del raper més important de l’actualitat (i potser de tots els temps), i la corona règia per a Beyoncé amb aquesta distinció al millor àlbum del 2024, categoria en la qual havia sigut nominada quatre cops en el passat.

El seu disc Cowboy carter és un manifest encaminat a la fallida de prejudicis, i tan o més ressenyable és que s’hagi imposat també com a millor àlbum de country, categoria mai fins a ara coronada per un artista afroamericà. Un cop sobre la taula per tancar debats extemporanis i un reconeixement de l’Acadèmia de Gravació a les batedores d’estils musicals com a eix dels temps. Perquè l’àlbum de Beyoncé podrà ser country, però també electrònic, i hip-hop, i r’n’b, i house. Mentre que en àmbits com el polític creixen les categories fortes i polaritzades, en la música s’adverteix el contrari: diàleg, barreja i promiscuïtat, i consideració de l’altre com a font inspiradora.

El somni californià

Respecte a Kendrick Lamar, GNX, sent un bon àlbum, no representa un punt d’inflexió en la seva trajectòria, com sí que ho va ser un Topimp a butterfly (2015). Però és una de les seves obres més accessibles i connecta amb un ampli subconscient de la cultura hip-hop de Los Angeles des del seu mateix títol, tribut a l’automòbil representat per un esplèndid model vintage, el Buick Grand National Experimental, llançat el 1987, l’any del seu naixement.

Notícies relacionades

El TSJC jutja l’exconseller Lluís Puig per desobediència en el cas Sixena

Sergi Pàmies ‘torna’ a la novel·la

Taylor Swift va quedar aquesta vegada expulsada del ball de guardons (admetem-ho: The tortured poets department se’ns feia bola), com també Billie Eilish amb el seu brillant, tot i que ombrívol, Hit me hard and soft. Els jurats han preferit propostes més efervescents: el toc rococó de Chappell Roan (millor nou artista), així com sengles joves veteranes estrenades als Grammy, Sabrina Carpenter (dues distincions a la parcel·la pop per a Short n’sweet i Espresso) i la britànica Charli XCX, amb aquest àcid Brat triomfant en tres categories menors. Moment per fer notar que aquestes tres figures en alça se citaran aquest any a Barcelona, en el marc del Primavera Sound.

Predomini femení, sí, i hi ha més coses, com el premi al millor àlbum de pop llatí a Las mujeres ya no lloran, de Shakira (el seu quart Grammy), i els quatre guardons a Sierra Farrell en la parcel·la Americana. I si l’Acadèmia s’havia proposat donar a entendre que el rock és cosa del passat, ho ha fet bastant bé. Sí, a St. Vincent li va caure el guardó a la millor cançó (i dos més en parcel·les alternatives), però revela fins a cert sentit de l’humor aquest premi a la millor a interpretació rock ni més ni menys que als Beatles (pel rescalfat Now and then). I què dir del concedit als Rolling Stones al millor àlbum del 2024 pel digne, però no transcendent, Hackney diamonds, havent-hi entre els nominats obres tan rotundes com les de Fontaines Sr. C., Idles o Jack White.