Les fàbriques de supernadons nazis que Himmler va beneir

Es calcula que van ser uns 20.000 els nens nascuts de pares de les SS i de mares racialment elegides per engendrar supernadons aris purs, segons els paràmetres eugenèsics nazis. Van donar a llum als Heims o maternitats del projecte Lebensborn (font de vida, en alemany), un pla creat el 1936 pel Reichsführer Heinrich Himmler "per produir de manera gairebé industrial futurs senyors de la guerra. Eren fàbriques de carn humana", considera l’escriptora belga Caroline De Mulder (Gant, 1976).

A aquestes llars sota control mèdic, oasis enmig de la guerra on no hi havia fam ni penúries, van enviar, a més, en combois més de 200.000 nens seleccionats pel seu físic i "racialment vàlids", robats a les seves famílies als territoris conquerits pels alemanys, especialment a Polònia. "Els segrestaven molt petits perquè així s’asseguraven que no recordarien els seus pares i podien ser germanitzats i ser adoptats per famílies alemanyes", afegeix l’autora de la novel·la La maternitat de Himmler (Edicions 62 / Tusquets).

Basant-se en testimonis diversos, documentals i arxius, la també professora de literatura construeix una novel·la ambientada el 1944, abordada des del "punt de vista de les dones, una cosa que en ficció s’ha tractat poc", sobre aquests Heims, "un tema tabú a Alemanya fins fa poc. Aquells nadons, innocents però vistos com fills d’un viver nazi, avui ja han mort o són molt grans, i molts es van passar la vida buscant els seus orígens sense trobar-los".

"És veritat que era una instrumentalització del ventre d’aquelles dones, però elles ho consentien, eren felices amb això, estaven ben alimentades, tenien metges... Els meus personatges prenen decisions sense saber-ne les conseqüències, però això no els eximeix de responsabilitat", recalca.

Camps de mort i de vida

"Hi ha una cosa que em pertorba: que la guerra va ser possible pel mal ordinari, que va portar al mal absolut. La humanitat bascula molt fàcilment cap al bé o cap al mal", reflexiona avui l’escriptora davant l’auge de l’extrema dreta al món.

De Mulder sustenta la història sobre tres protagonistes: el Marek, un pres polític polonès enviat des del camp de concentració de Dachau per fer treballs de manteniment a la maternitat; la Renée, una ingènua adolescent francesa embarassada d’un SS que creu que ha viscut una història d’amor, i l’Helga, una infermera del Heim "adoctrinada molt jove, un personatge construït a partir de testimonis d’infermeres reals que van formar part d’un engranatge terrorífic però que mai es van qüestionar el que van fer". "Són l’anvers i el revers d’una mateixa realitat, la vida i la mort, inseparables, però en dos universos molt separats. Els camps de la mort on "se suprimeixen els elements indesitjables" i les llars idíl·liques, protegides i pacífiques, que porten vida al món per substituir aquells amb elements de raça ària", considera De Mulder en entrevista al seu pas per Barcelona.

"Vaig fer una primera versió on el paper del Marek era secundari, però no funcionava. Necessitava el contrapunt de la guerra i ell és l’ombra de la guerra que cau sobre la maternitat". No en va, Dachau és a pocs quilòmetres del primer Heim, el de Hochland (a prop de Múnic), on transcorre el llibre. Però el deliri nazi de la puresa ària de vegades es va girar contra les mateixes dones que allí donaven a llum. "Com que creien que els nadons serien més perfectes que els seus progenitors, quan en naixia un amb deficiències físiques o mentals o que segons ells no era perfecte, el portaven a altres institucions del règim per aplicar-li l’eutanàsia. Abans de matar-los els feien exàmens profunds, sobretot del cervell, per estudiar què havia fallat".

"Bordells del nazisme"

El projecte Lebensborn seguia a ulls clucs les doctrines nazis d’un Himmler que animava els seus SS a procrear tot el possible, fins i tot sent infidels a les seves parelles, per nodrir un Tercer Reich que cada dia perdia més homes al front. El Reichsführer fins i tot supervisava amb la seva presència les "cerimònies del nom", una mena de baptisme secular dels supernadons en les quals els SS exercien de padrins. Malgrat aquesta benedicció, les embarassades, majoritàriament alemanyes, però també estrangeres, casades o solteres, promeses o no, que anaven als Heims "estaven mal vistes per part de la població, perquè els rumors deien que eren bordells nazis i la gent veia aquelles dones passejant els seus nadons als seus cotxets sense que els faltés de res mentre ells passaven gana".

Notícies relacionades

Can Lluís reobrirà a l’estiu amb nous amos russos

Netflix aparta Karla Sofía Gascón de la campanya de promoció d’‘Emilia Pérez’

De Mulder també va voler recrear un altre aspecte d’aquest univers femení, la humiliació pública, la rapada dels cabells i els judicis als quals, sobretot a França, van ser sotmeses les dones que es van ficar al llit amb alemanys durant l’ocupació nazi. "Em vaig basar en un testimoni d’una noia que treballava a l’Hotel de la Cloche, que va ser requisat. Va tenir una relació amb un jove nazi i, quan fugia amb tren, aquest va ser detingut per resistents i va patir un d’aquests judicis".

La pràctica del segrest de nadons s’ha repetit en règims totalitaris, com la dictadura de Franco o l’argentina, constata De Mulder, que apunta també als "nens ucraïnesos robats per Rússia i donats a famílies russes". El nazisme, lamenta, "encara té ecos en l’actualitat".