Snyder insta al suport d’Europa a Ucraïna després d’un alto el foc

Europa ha d’acceptar el repte, assumir que és "un actor important" amb un "paper per jugar" i que sota cap concepte es troba atrapada entre la Rússia totalitària de Vladímir Putin i els EUA presidits per Donald Trump, amb tendències autoritàries. I si el magnat novaiorquès acaba aconseguint que el líder del Kremlin accepti un alto el foc, l’única manera que Moscou no se senti temptada d’iniciar una nova guerra quan l’atenció s’hagi traslladat a altres escenaris serà "intervenint ràpidament, integrant immediatament Ucraïna a la UE", "invertint massivament" i proporcionant-li els mitjans per continuar defensant-se del seu veí, inclosa la possibilitat de desplegar soldats en territori ucraïnès. Aquesta és la crida que va fer ahir a Barcelona l’historiador Timothy Snyder, professor de la Universitat de Yale i especialista en Europa Central i Oriental.

Davant un públic entusiasta congregat a l’auditori del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Snyder va ser molt prosaic i fins i tot realista a l’hora de desgranar els motius pels quals el magnat novaiorquès pressionaria eventualment Putin a arribar una pau justa amb Kíiv. L’actual líder de la Casa Blanca no té empatia o la "noció d’interès d’Estat", però sí que li interessa molt aparèixer davant el món com el pacificador que ha posat fi a la guerra. Snyder fins i tot va fer broma amb la desitjable idea per a Trump d’arribar a "guanyar el premi Nobel de la pau", però "sap que, si arriba a un acord" deficitari que permeti eventualment al Kremlin reprendre la contesa, res d’això passarà.

Segons la seva opinió, Europa no s’hauria de quedar de braços plegats esperant el pas següent de Washington per la pacificació, sinó que tindria en aquell moment la seva oportunitat d’influir en els esdeveniments de manera decisiva, donant suport a l’Estat eslau amb tot el seu potencial econòmic i polític. No es tractaria de cap acte de caritat cap a Kíiv, sinó que la Unió estaria actuant "en el seu propi interès". Al cap i a la fi, i establint un paral·lelisme amb la turbulenta dècada dels anys 30 a Europa, l’exitosa resistència ucraïnesa a la invasió russa el 2022 ha aturat de manera imaginària el rellotge de la història el 1938, quan Txecoslovàquia va ser desmembrada per apaivagar Adolf Hitler. "Gràcies al fet que els ucraïnesos s’han oposat als russos", a Europa no s’està parlant d’una guerra "a Finlàndia", per posar-ne un exemple.

Durant la seva conferència, Snyder va presentar les idees fonamentals del seu últim llibre, Sobre la libertad (Galaxia Gutenberg). En la seva obra desgrana el concepte de llibertat i contraposa la noció de llibertat negativa, entesa com a absència de barreres i/o poder estatal, i imperant als països anglosaxons, amb la de llibertat positiva, que fa referència a un marc que permet als individus desenvolupar-se, créixer i actuar veritablement en llibertat.

Màquines i algoritmes

Notícies relacionades

Èpica generacional amb aroma de culebró

Mala Rodríguez, una diva llenguallarga entre violins

Segons el seu parer, les ideologies denominades llibertàries tan en voga en els últims anys –l’Argentina de Javier Milei i els EUA de Trump– tenen tendència a convertir-se "en feixisme", ja que, si tot es pot assolir amb la voluntat d’un, hi ha el risc de considerar l’individu que tenim al davant com un "obstacle". Aquesta noció de llibertat negativa ha permès que països com Rússia evolucionin en la direcció en què ho han fet, ja que la "llibertat de mercat", si no ve acompanyada d’institucions i Estat de dret, es transforma en domini d’un país per l’oligarquia econòmica.

A més, Snyder va vincular tota acció de llibertat a l’ésser humà, i va emfatitzar que expressions com la llibertat d’expressió en realitat al que fan referència és a individus amb capacitat d’expressar-se lliurement, i va carregar amb duresa contra el concepte que les màquines o els algoritmes són lliures o s’hagin convertit en espais de llibertat. Només els individus poden transmetre fets, mentre que les xarxes socials només faciliten la difusió, inclòs "el temor", cosa que fa a l’individu "més predictible" i, per tant, més controlable i menys lliure.