Can Lluís reobrirà a l’estiu amb nous amos russos

El sofert comerç històric de Barcelona, que es veu abocat al tancament, sol tenir una segona oportunitat quan es tracta de restaurants. Sobretot en districtes cèntrics o zones cotitzades, on una llicència de restauració sempre té sortida. És el cas de l’antic bar Versalles de Sant Andreu, que al juny va ser notícia pel seu tancament, però ràpidament va aconseguir un relleu empresarial que s’ha materialitzat amb l’obertura de La Madurada Petit Versalles el cap de setmana passat, amb nou rumb i interiorisme. O de l’emblemàtic Can Lluís, al Raval, que està en obres per iniciar una nova etapa a l’estiu, amb el mateix nom i cuina però a càrrec d’una empresa que no és del sector de l’hostaleria ni està vinculada a la família que el va gestionar durant tres generacions.

El carismàtic Can Lluís, del carrer de la Cera 49, va haver de tancar el 2021 amb desnonament "sense avís" pel mig i conflicte judicial amb el fons d’inversió que havia comprat el local anys enrere. L’establiment de 1929 va abaixar el teló passada la pandèmia, després de mesos d’inactivitat forçada, pel pes del lloguer i la falta d’acord amb la propietat per a la seva continuïtat, rematada per altres incidències que va explicar EL PERIÓDICO. Fonts de la família han assenyalat que no tenen relació amb el nou projecte i aclareixen que el nom de Can Lluís no està registrat, però no podran utilitzar el que va ser el seu logo, ni han transmès (fins ara) el seu receptari.

Qui ara prepara l’obertura de cara al pròxim estiu és un empresa familiar russa que fa gairebé una dècada que està establerta a la ciutat, compta amb apartaments turístics al centre de Barcelona i està vinculada a l’oferta cultural del districte. Van conèixer Can Lluís com a clients i els dolia veure’n l’abandonament. Pretenen ser "respectuosos amb la història i la cuina catalana" i no enfocar-lo al visitant forà.

El districte de Ciutat Vella confirma que compten amb permís d’obres i que a posteriori s’inspeccionarà que s’hagi preservat degudament. El restaurant té categoria 3 en el catàleg local d’establiments emblemàtics del 2016. Però el seu gran valor patrimonial és el que s’ha viscut entre les seves quatre parets. Dels orígens com a Can Mosques a la gran celebració dels seus 90 anys, passant pel flagell de la Guerra Civil, l’alegria rumbera de Peret (íntim de la família) i la comunitat gitana de la zona, la posterior aposta per la cultura catalana i el seu enorme poder de convocatòria: de Vázquez Montalbán menjant cargols a Serrat, Sara Montiel, Vittorio Gassman o el mateix Leo Messi.

La Madurada Petit Versalles

Notícies relacionades

Netflix aparta Karla Sofía Gascón de la campanya de promoció d’‘Emilia Pérez’

Les fàbriques de supernadons nazis que Himmler va beneir

El de Gran de Sant Andreu 255 era un cas seguit de prop pels veïns, que van témer que el seu icònic bar de 1915 es convertís en una cafeteria franquiciada. Així ho van deixar clar amb pintades a la façana. Aquest nou desenllaç és un terme mitjà: manté algun element original (no protegit) del bar i fins i tot part del nom com a homenatge (va ser Petit Versalles en la seva primera etapa, fins a la dictadura franquista), tot i que amb un gir total en el seu enfocament comercial i un redisseny propi de la seva marca.

El tancament havia vingut precedit de rumors sobre el seu inassumible lloguer de 10.000 euros i la gestió dels últims temps. Així que el nou negoci, amb un canvi d’enfocament, va despertar expectació el cap de setmana passat. Els veïns s’apostaven a l’entrada per contemplar la seva cridanera vitrina-aparador de carn, on una mitjana de vaca Simmental costa 82 euros el quilo, o un xurrasco 18,90 euros, entre d’altres.