Una docusèrie de Mònica Terribas destapa els abusos de l’Opus Dei

"Aquesta no és una sèrie per explicar el poder de l’Opus o la seva història. Ja hi ha molts llibres que en parlen. Aquí parlem de les vides de les persones, de si hi ha una vulneració de drets, de si hi ha un reflex dels valors cristians en el que van viure aquestes dones", assenyala Terribas.

Treballar "sense cobrar"

Perquè les protagonistes del documental, procedents de diferents punts d’Espanya, Mèxic, l’Argentina, El Salvador, Irlanda i el Regne Unit, detallen com van treballar durant anys per a l’Opus "sense cobrar" i sense cotitzar a la Seguretat Social, com controlaven la seva correspondència, les allunyaven de les seves famílies i fins i tot s’apropiaven d’herències. "Les instruccions de l’Opus diuen que deixaràs el fruit del teu treball i de totes les indemnizaciones que cobris al llarg de la teva vida a l’Obra, que és la teva família. De la mateixa manera, fas un testament en favor d’unes entitats i d’unes fundacions o d’unes persones físiques o jurídiques que no coneixes", assenyala Terribas.

"El cansament és una carta per fer-te més dèbil i manipulable"; "Quan surts, de sobte, no et coneix ningú. 22 anys de la meva vida a l’Opus Dei s’han fet fum. Els meus documents no tenen validesa oficial"; "Conec moltes persones a qui l’Opus Dei els ha fet la vida miserable després de sortir-ne. Això és brutal", diuen les protagonistes.

"No són una, ni dues, ni tres males experiències. Són moltes les persones de diferents països i de diferents edats que expliquen exactament el mateix. I això no es compensa dient que hi ha gent que ha tingut bones experiències", remarca l’exdirectora de TV3, que considera que "des de la Prelatura s’hauria d’explicar, reparar i compensar el mal psicològic que s’ha fet a tanta gent que ha deixat l’Obra, que va estar-hi de bona fe, i que ha viscut això".

La periodista va intentar viatjar a Roma per ensenyar-los les entrevistes i "donar-los el dret a rèplica". Però l’Opus es va negar a participar-hi. "Ells tenen els seus canals de difusió i els seus mitjans i segur que contestaran des d’allà, com també han contestat al llibre de Gareth Gore, que col·labora en el documental".

D’altres experts que també participen en El minuto heroico són Antonia Cundy, periodista del Financial Times; Laura Merino, psicòloga; Vega González, psicòloga clínica i directora gerent del Centre d’Assistència i Investigació de Socioadicciones (AIS); John Paul Lennon, psicòleg especialitzat en abusos religiosos i sectes, i Sebastian Sal, l’advocat defensor del cas de les 43 exnumeràries auxiliars a l’Argentina així com d’altres països de l’Amèrica Llatina.

"A l’Opus Dei hi ha tota una sèrie de normes i de funcionament de control psicològic i mental de la vida, del cos i de la ment de les persones que els experts que participen en El minuto heroico identifiquen com a coerció psicològica i de grups sectaris", recalca Terribas, que sempre va tenir clar que volia enfocar aquest treball des de la perspectiva femenina, tot i que també ha rebut correus d’homes que asseguren que li podrien explicar el mateix que elles. "Però les numeràries auxiliars (les que es dediquen a les tasques domèstiques en els centres) sempre són dones".

Notícies relacionades

Un laboratori per a microxips fotònics

Adrià Salas, en solitarii a favor dels autors

Els seus testimonis són els més impactants: "Em van obligar a treballar com a serventa, sense sou, durant anys", explica una d’elles. "T’embadaleixen, t’enganyen, et coaccionen i et controlen", enumera una altra. Soledat, depressió i suïcidi són altres paraules que sorgeixen habitualment en els seus relats en aquesta docusèrie en la qual també es recrea la vida d’aquestes dones a l’Opus a través de la interpretació de Claudia Traisac, dirigida per Laura Sisteró.

L’actriu no només els dona vida, sinó que a més es veu com hi interactua. "Algunes van venir al rodatge i, de manera natural, corregien la Claudia, amb la qual cosa li donen veracitat i rigor al que fèiem. No era el nostre guió, era el d’elles", destaca Terribas, que el que pretén amb aquest treball és visibilitzar unes històries fins ara amagades. "El que més il·lusió em faria és que els supernumeraris i supernumeràries, que és la categoria més freqüent a l’Opus, aquestes persones que també tenen normes de vida però que es casen, tenen molts fills i no viuen el celibat, sàpiguen d’una realitat que segurament no coneixen a fons", conclou Terribas.