Jordi Savall: "La música és una pregària que uneix espiritualitat i bellesa"

És una obra meravellosa. En l’època en la qual la va compondre la seva intenció era crear una gran missa solemne amb les millors àries i les millors cantants. Però en aquells moments no tenia diners i li embargaven els mobles. Ho passava malament i demanava diners als seus amics maçons. S’havia d’ocupar de compondre coses que no volia per poder dedicar-se al que sí que volia fer en realitat. Igual com no va poder acabar el Rèquiem, tampoc va acabar aquesta missa.

¿Com s’ha reconstruït?

A partir d’altres obres de Mozart: cantates, oratoris i salms, com àries de Davide Penitenti. Per a l’Agnusdei s’utilitza part del Kirie i al Dona nobis pacem, Luca Guglielmi [assistent de direcció i responsable d’aquesta nova lectura de l’obra] ha compost els 20 compassos que faltaven utilitzant l’art de la fuga que Mozart coneixia bé. És una revisió i ampliació del manuscrit original feta des d’un profund respecte i coneixement de l’obra mozartiana que integra el respecte a la tradició però mira al futur.

¿Sorprendrà?

El públic descobrirà una missa molt mozartiana però també molt diferent en la qual intentem captar i traslladar tota la bellesa i espiritualitat de la seva música a partir del so de l’època de Mozart. Per això es canta d’una altra manera més depurada, perquè és anterior al bel canto i al vibrato. Amb l’orquestra passa el mateix. Quan les formacions van passar a utilitzar cordes de metall, que són fredes, van començar a fer-les vibrar sempre. Però quan tens una orquestra amb cordes de tripa com les que hi havia en l’època de Mozart i com les que utilitzem nosaltres, el so és tan bonic que arriba amb una energia i una transparència que no necessita aquest vibrato més que quan arriba el moment culminant de la frase.

És un nou repte. ¿No es cansa?

Tinc la mateixa energia que fa 20 anys. Ha sigut meravellós tirar endavant aquest nou projecte amb La Capella Reial integrant un cor de joves veus i un grup de solistes fantàstic on tenim les sopranos Giulia Bolcato i Leonor Martínez, la mezzosoprano Marianne Beate Kielland, el tenor David Fischer i el baix Matthias Winckhler. La Leonor va començar cantant a La Capella Reial i l’hem vist progressar i madurar. D’altra banda, l’orquestra Le Concert des Nations està en plena forma. Venim de fer Bruckner i Schumann i hem tingut molt èxit amb la Missa en do menor a Salzburg, Hamburg i Budapest.

¿Com va la gravació d’aquesta obra a la Seu d’Urgell?

Molt bé. Treballem al mateix lloc on vaig començar a gravar alguns dels meus discos de música antiga fa 50 anys, l’església de Sant Domènec. Està molt ben condicionada i no hi ha una ressonància excessiva.

Se’l nota molt content.

És el que té treballar amb formacions on un 50% dels intèrprets són joves músics i la resta són músics amb una dilatada experiència. És una fórmula que funciona. Amb ells la música és pura energia. Aquesta connexió entre persones de diferents generacions amb una mateixa passió genera una cosa diferent. La música sona diferent amb aquest conjunt on joventut i experiència sumen. Em sento molt feliç perquè estem fent música de gran qualitat alhora que contribuïm a passar el testimoni a joves intèrprets transmetent-los el nostre amor per l’expressió i l’articulació de la música.

¿Què diferencia els seus conjunts d’altres?

Més enllà de la qualitat dels intèrprets, el temps que dediquem als assajos, molt més de l’habitual. No treballo sol, compto amb un fidel i meravellós equip al meu voltant.

La seva idea de treballar amb músics joves va comptar amb el suport de la Comunitat Europea.

I acaben de renovar l’ajuda a l’acadèmia professional YOCPA [Youth Orchestra and Choir Professional Academies] fins al 2028. ¡És una gran alegria! La formació, composta per 30 membres de La Capella Nacional de Catalunya i 30 de Le Concert des Nations, inclou un 50% de joves músics i cantants professionals de menys de 39 anys. Però la subvenció és només del 40%, uns 600.000 euros. La resta l’hem d’aportar nosaltres com podem amb mecenes que ens ajuden a arribar als 900.000 euros que falten. Per ara tenim una ajuda del Banc Sabadell i estem esperant la de la Generalitat, de l’Ajuntament i la Diputació. També estem en converses amb el Ministeri de Cultura.

Notícies relacionades

The Project posa un peu en el futur al Poblenou

Sense lloc a la taula

El seu compromís va més enllà de la música; també és ambaixador per la pau i el diàleg intercultural. ¿Què pot fer davant les guerres?

Resar. La música és una pregària en la qual s’uneixen espiritualitat i bellesa. I la nostra versió de la Missa en do menor de Mozart toca l’ànima. He vist plorar d’emoció en els concerts. ¿Què més puc demanar?