L’altra favorita dels Goya

La directora de La infiltrada, Arantxa Echevarria, aspira també al Goya, així com Carolina Yuste, que encarna l’agent de policia infiltrada a ETA, Nausicaa Bonnín i Luis Tosar, en les categories d’actriu i actor de repartiment. La pel·lícula està igualment nominada al millor guió original, fotografia, muntatge, música, maquillatge i perruqueria, so, direcció de producció i efectes especials.

Echevarria i Yuste ja havien coincidit a Carmen y Lola, film del 2018 sobre les relacions entre dues joves gitanes. Aquell va ser el debut en format llarg de la directora i el primer paper important, tot i que cap dels dos principals, de l’actriu. A La infiltrada Yuste imposa el seu magnetisme i energia habitual en un personatge més ben interpretat que construït des del guió. Es tracta d’una agent del cos de la policia nacional que, amb 20 anys, i utilitzant el pseudònim d’Arantzazu Berradre, es va infiltrar en l’organització terrorista i va ser peça clau per a la desarticulació del comando Donosti, un dels més antics d’ETA, creat a l’estiu de 1969. A aquest comando se li van atribuir els atemptats a Gregorio Ordóñez, Fernando Mujica i Miguel Ángel Blanco, així com l’emboscada a diversos policies a Errenteria el 1982.

El film explica com va travar relacions amb l’esquerra abertzale, es va guanyar la confiança d’alguns dels seus membres i va acabar convivint en un mateix pis amb dirigents d’ETA. No cal dir que va haver de tallar tota relació amb amics i familiars. La pel·lícula funciona millor en l’estudi d’un comportament aïllat, en els perills psicològics d’una doble identitat, que en el retrat documentat d’un context històric crucial en la lluita contra el terrorisme, fent servir elements clàssics del thriller i el relat policial. Luis Tosar encarna el contacte de la protagonista en la policia, el seu cap d’operacions, anomenat Ángel el Inhumano, que va prestar col·laboració en la preparació de la cinta.

No és la primera pel·lícula, sobretot en els últims temps, que tracta les dues temàtiques, la d’ETA i la dels agents infiltrats, però sens dubte és de les que han obtingut millor resposta comercial. Es va estrenar l’11 d’octubre –encara pot veure’s en sales de Madrid, Barcelona i altres ciutats–, va recaptar 8.200.000 euros durant els tres mesos del 2024 i el gener d’aquest any ha sumat 350.000 euros, en total gairebé tres milions i mig més dels que va costar.

Anteriors incursions

El 2004, al film El lobo, Eduardo Noriega va encarnar un agent dels serveis secrets espanyols, Mikel Lejarza, que també es va infiltrar, entre 1973 i 1975, durant els espeternecs de la dictadura franquista, en la branca politicomilitar d’ETA. El 2017 apareixia Fe de etarras, un retrat en clau d’humor negre realitzat per Borja Cobeaga sobre els quatre membres d’un comando terrorista que esperen notícies en un pis franc. Cobeaga ja havia rodat tres anys abans Negociador, un altre relat en clau de comèdia fosca centrat en les negociacions entre ETA i el Govern espanyol en la treva del 2005.

Notícies relacionades

Un laboratori per a microxips fotònics

Adrià Salas, en solitarii a favor dels autors

Del 2014 és Lasa y Zabala, sobre el terrorisme d’Estat concentrat en el GAL. Més recent, del 2023, és Maixabel, sobre el procés que portaria Maixabel Lasa, viuda de Juan María Jauregui, víctima d’ETA, a acceptar l’entrevista a la presó que li va proposar un dels assassins del seu marit, encarnat pel mateix Tosar en un registre ben diferent al de La infiltrada. En format televisiu s’han produït en els últims anys La línea invisible (Movistar Plus+), sobre els orígens d’ETA, i Patria (HBO), a partir del llibre homònim de Fernando Aramburu, a més del document No me llame Ternera (Netflix), entrevista de Jordi Évole amb l’etarra Josu Urrutikoetxea.

ETA va anunciar el cessament definitiu de tota activitat armada el 20 d’octubre del 2011. A La infiltrada les seves característiques bàsiques de thriller han jugat al seu favor. Potser ha perdut una mica de perspectiva històrica. Que el tema continua sent atractiu ho demostra que Agustín Díaz Yanes ha dirigit Un fantasma en la batalla, producció de J. A. Bayona, Belén Atienza i Sandra Hermida per a Netflix en què Susana Abaitua dona vida a una guàrdia civil que està més d’una dècada a ETA com a agent encoberta que actua amb la tutela judicial i no ha de trencar literalment amb el seu passat.