La pel·lícula que es va fer grup musical

"Per a nosaltres, el premi ja és haver arribat fins aquí –assegura Macipe–. Tenir vuit nominacions amb una pel·lícula que es va estrenar el febrer de l’any anterior i que és una opera prima amb un pressupost molt inferior al de la resta de pel·lícules és tot un triomf. I per això anem als Goya a celebrar-ho, amb alegria. Aquesta és una pel·lícula que la gent que l’ha feta se sent molt seva. Tant és així que a Granada hi aniran gairebé cent persones, encara que no hi puguin entrar totes, només per ser-hi a prop. Hem organitzat una caravana de La estrella azul i serà com un casament. Perdre no podem perdre. I després ja ho veurem. Crec que ens caurà alguna estatueta".

Millor pel·lícula, millor direcció novella, millor actor revelació (per partida doble), millor actriu revelació, millor guió original, millor muntatge i millor so. Aquests són els apartats en què opta a premi La estrella azul. Macipe confessa que, millor pel·lícula a part, li faria una il·lusió especial que Pepe Lorente, que al film encarna Mauricio Aznar, convertís en guardó la seva candidatura com a actor revelació. "Seria un premi de molta justícia, perquè és increïble la feina que ha fet. Com que va coincidir amb la pandèmia, el rodatge es va anar ajornant durant tres anys, i ell es va estar amb nosaltres des del primer dia fins a l’últim i va dir que no a altres projectes".

Aprendre a tocar

A més d’haver de donar la mesura com a actor i resultar creïble en el paper de Mauricio Aznar, Lorente es va enfrontar al repte de convertir-se en un músic convincent. "Jo tenia molt clar que ell tocaria i cantaria en directe en les preses, sense trucs –explica el director–. Però la música no s’aprèn en dos dies, sinó que és una cosa que requereix moltes hores. El Pepe podia tocar quatre coses amb la guitarra, però no sabia fer el fa amb celleta, perquè te’n facis una idea. Es va preparar per al càsting i per primera vegada va tocar una cançó sencera: aquest era el seu nivell. Però a la pel·lícula s’havia d’enfrontar de tu a tu amb alguns dels millors músics de l’Argentina sense semblar un negat. I se’n va sortir".

L’actor va complir l’encàrrec d’una manera brillant, però no sense abans viure alguns moments de tensió amb Macipe. "Jo volia que s’aprengués 40 cançons i el Pepe volia treballar només les dues que apareixen a la pel·lícula. Jo entenia que, si no sabia tocar-ne 40, aquesta falta de background s’acabaria notant en la interpretació, i en això no vaig cedir".

Muntar la banda

Perquè Lorente no es pensés que tot aquest esforç acabaria a les escombraries, a Macipe, que també és músic, se li va acudir muntar una banda i organitzar un concert per ensenyar totes aquestes cançons que formen part de la pel·lícula encara que no hi sonin. Així va néixer La Estrella Azul Live.

"El primer concert va anar molt bé. Vam omplir una sala molt mítica de Saragossa i ens van començar a trucar d’altres pobles, d’altres ciutats, de festivals...". Des de l’estrena de la pel·lícula, La Estrella Azul Live ha fet 35 actuacions, amb un repertori en què les cançons de Más Birras es barregen amb les chacareras, les vidalas i els carnavalitos que Mauricio Aznar es va endur de l’estada a Santiago del Estero.

"També tenim una versió en format de duo acústic –només el Pepe i jo– en què el repertori sí que és purament folklore –diu Macipe–. Això ens dona la possibilitat d’explicar coses que s’han quedat fora de la pel·lícula i de seguir l’estela del que volia fer el Mauricio, que era donar a conèixer la música que ell havia trobat a l’Argentina".

El grup actuarà a Granada avui, un dia abans dels Goya, i té concerts programats fins a finals d’any. "La cosa se’ns n’ha anat una mica de les mans –afirma el director tot rient–. El que ens hem plantejat és que a principis de l’any vinent, que ja farà dos anys de l’estrena, hi posarem punt final, perquè hem de seguir amb les nostres carreres cinematogràfiques i la banda ens demana molt".

Notícies relacionades

La innovació catalana conquista l’ISE

La Cubana, 45 anys en una exposició

L’exposició mediàtica

Macipe admet que necessita allunyar-se una mica de tot el fenomen que ha suposat La estrella azul per planejar els seus pròxims passos. "En cert sentit, em sento com el Mauricio quan comença la pel·lícula, amb molt soroll al voltant, perquè totes aquestes gales de premis et fan veure coses que no t’agraden gens i amb les quals no t’identifiques de cap manera. Em preocupa que tot això em pugui afectar, que li agafi el gust al lloc en què m’ha situat aquesta pel·lícula i que això em faci pensar el següent projecte en termes de comercialitat, d’exposició mediàtica. Això no ho vull i, per tant, em convé un temps de desconnexió. Com deia Atahualpa Yupanqui, fa falta paisatge, silenci i soledat per començar a crear".