La venjança o la vida

En lloc de recórrer a gadgets i explosions, La red fantasma s’acosta al gènere d’espies de manera més humana per reflexionar sobre la pèrdua i l’exili mentre ausculta la psicologia d’un refugiat sirià. El resultat evidencia un control narratiu formidable i ens colpeja la víscera gràcies tant a la paranoia com al seu retrat de tota una generació de supervivents sense futur.

El seu protagonista integra una organització clandestina que persegueix pel món els responsables de les atrocitats del règim de Bashar al-Assad, i emprèn una vigilància obsessiva de qui potser va ser el seu torturador; la ràbia i la culpa el consumeixen mentre veu com el seu antic capturador viu la vida que a ell li ha sigut negada, i és la precisió amb què Jonathan Millet captura aquest dolor el que atorga a la seva opera prima bona part del seu èxit dramàtic.

La red fantasma minimitza les seves explicacions polítiques i històriques, i la seva negativa a dramatitzar els horrors bèl·lics no només no mitiga el suspens sinó que l’augmenta, mentre amplifica les qüestions plantejades sobre la moralitat dels assassinats il·legals de criminals de guerra fugitius, i de com la set de venjança sumeix encara més els que la pateixen en els traumes dels que miren d’escapar-se.

Notícies relacionades

The Project posa un peu en el futur al Poblenou

Sense lloc a la taula

‘La red fantasma’

Jonathan Millet (Estrena: 7/2/2025)