Grans estrelles i menysteniment goyesc

Per alguna raó, relacionada sens dubte amb el desig de donar-se una pàtina de glamur cosmopolita, al cine espanyol li encanta incloure estrelles internacionals entre els nominats als premis Goya en les categories d’interpretació. Es diria que quan un rostre conegut de Hollywood es deixa veure en una producció espanyola, té gairebé garantida la candidatura. Però hi ha una cosa que al cine espanyol li agrada encara més, i és deixar les estrelles internacionals nominades sense premi. Aquesta nit, dues intèrprets universalment reconegudes com Julianne Moore i Tilda Swinton (candidates totes dues al guardó a la millor actriu protagonista pels seus treballs a La habitación de al lado, de Pedro Almodóvar) tindran l’oportunitat de sumar-se a aquesta tradició una mica perversa. O potser de trencar-la.

Deixant de banda les estrelles procedents de països de parla hispana (la presència de les quals a les pel·lícules espanyoles, i en els premis que aquí es donen, és molt més freqüent per raons òbvies), la llista d’intèrprets internacionals de primera divisió que abans d’aquest any han optat en algun moment a un premi Goya consta de 16 noms. Vuit actrius i vuit actors. De tots ells, només un va aconseguir emportar-se el trofeu a casa: va ser el nord-americà Benicio del Toro, que el 2009 va guanyar el Goya al millor actor protagonista per la seva interpretació a Che, el argentino, primera part d’un díptic dirigit per Steven Soderbergh sobre el guerriller Ernesto Che Guevara (la pel·lícula va entrar en els premis per tractar-se d’una coproducció d’Espanya, França i els Estats Units). Els altres 15 se’n van anar amb les mans buides.

Nicole Kidman, la primera

El ball d’estrelles de Hollywood en els Goya el va obrir Nicole Kidman el 2002, quan es va colar en els premis del cine espanyol com a finalista en la categoria de millor actriu protagonista per Los otros, d’Alejandro Amenábar. Aquell mateix any, Kidman havia guanyat un Globus d’Or i estava nominada a l’Oscar pel seu treball a Moulin Rouge, de Baz Luhrmann. L’actriu australiana no va acudir a la gala i es va estalviar així el tràngol de veure com l’estatueta anava a parar a Pilar López de Ayala per la pel·lícula Juana la Loca (el director de la qual, Vicente Aranda, havia criticat públicament la presència de Kidman entre les candidates).

Una situació similar es va viure 11 anys després, el 2013, quan la també australiana Naomi Watts semblava la gran favorita per emportar-se el Goya per Lo imposible, de J. A. Bayona (estava nominada a l’Oscar per aquest mateix paper). L’actriu va tenir el bon encert de no viatjar a Madrid, perquè l’Acadèmia va donar el guardó a Maribel Verdú, per Blancaneu. Aquell mateix any, dos altres membres del repartiment de Lo imposible -Ewan McGregor (en la categoria d’actor de repartiment) i el jove Tom Holland (com a actor revelació)- optaven també al Goya i es van quedar sense ell (van perdre contra Julián Villagrán i Joaquín Núñez, respectivament). I el francès Jean Rochefort, candidat al premi al millor actor protagonista per El artista y la modelo, no va poder guanyar José Sacristán.

Weisz, Binoche, Weaver...

Notícies relacionades

Futbol i amor: el partit de la premsa rosa

Estrena amb èxit de Jordi Savall

El 2013 va anar, ja es veu, el gran any del menysteniment goyesc a les estrelles internacionals. Però abans ja hi havia hagut altres destacats nominats sense premi: la canadenca Sarah Polley per Mi vida sin mí, el 2004 (va guanyar Laia Marull); Viggo Mortensen per Alatriste, el 2007 (va guanyar Juan Diego); Rachel Weisz per Ágora, el 2010 (va guanyar Lola Dueñas); Ryan Reynolds per Buried, el 2011 (va guanyar Javier Bardem), i Salma Hayek per La chispa de la vida, el 2012 (va guanyar Elena Anaya). I la tradició va seguir amb Juliette Binoche per Ningú no vol la nit, el 2016 (se’l va emportar Natalia de Molina); Tim Robbins per Un dia perfecte, també el 2016 (va guanyar Javier Cámara); Sigourney Weaver per Un monstre em ve a veure, el 2017 (Emma Suárez), i Emily Mortimer i Bill Nighy, tots dos per La llibreria, el 2018 (van guanyar Nathalie Poza i David Verdaguer).

Potser com a manera de desofendre els seus convidats de fora, l’Acadèmia va decidir crear el premi Goya Internacional, que reconeix "personalitats que contribueixen al cine com a art que uneix cultures i espectadors de tot el món" i que es va entregar per primera vegada el 2022. Aquell any el guardó el va rebre una altra actriu australiana, Cate Blanchett. En les edicions següents, les elegides van ser Juliette Binoche i Sigourney Weaver (totes dues nominades en el passat sense obtenir recompensa). Aquesta nit, a Granada, serà Richard Gere qui reculli el premi.