Nàpols, trets i filosofia

De Diego de Silva (1964) ressalta Ricciarelli que les seves novel·les negres són "molt divertides". Estan protagonitzades per Vinzenzo Malinconico, un advocat "una mica malastruc" i impregnat de la filosofia popular napolitana. "Els napolitans tenen fama de tenir una saviesa antiga", diu Ricciarelli. Com el comissari Colombo, compara, sembla no assabentar-se de res, però i tant si se n’assabenta. No hi ha com conèixer la condició humana per resoldre casos.

Patrizia Rinaldi (1960), també autora de literatura infantil, pertany al nombrós grup d’escriptors italians que fan tallers d’escriptura i lectura en presons i barriades marginals. La seva obra criminal té dues sèries principals. Una està protagonitzada per Blanca Occhiuzzi, una invident que col·labora amb la policia i que "detecta coses que els vidents no detectem", assenyala Ricciarelli. Les entonacions, per exemple, són per a ella una mina d’informació. Dona i cega, xoca amb una societat masclista i, de manera literal, amb una ciutat caòtica. L’altra sèrie té com a personatges centrals una dona que frisa en els 70 anys i una altra al voltant dels 30 "sortida del carrer". "Són com mare i filla electives –indica Ricciarelli–, i les seves vulnerabilitats les fan molt interessants".

L’ombra de la Camorra

Tant Vinzenzo Malinconico com Blanca Occhiuzzi han sigut traslladats a sèries televisives. En la mudança a l’audiovisual, algú va tenir la idea que Blanca també es mudés a Gènova.

Andrej Longo (1959) no té un personatge fix. Ricciarelli destaca la seva novel·la Solo la pioggia, en què els tres germans Corona s’enfronten a la història familiar de violència i lucre amb la corrupta contractació d’obra pública. S’enfronten a l’ombra de la Camorra, vaja. Ricciarelli aprofita per recordar que a la regió de la Campània, a la qual pertany Nàpols, opera la Camorra, amb una estructura "totalment diferent" de la màfia de Sicília, igual que són estructures criminals diferents la ‘Ndrangueta de Calàbria i la Sacra Corona Unita de la Pulla.

Per revelar a Gomorra (2006) el funcionament de la Camorra Roberto Saviano (1979) fa gairebé 20 anys que porta una vida oculta. Portar l’escriptor a BCNegra era massa complicat.

Dificultats menys greus han impedit assistir-hi Maurizio De Giovanni (1958), "el gran autor que ha fet renéixer el noir a Nàpols, amb la centralitat en la seva conformació física, els seus carrers, la seva vida", en paraules de Ricciarelli. La seva obra està molt parcialment traduïda a l’espanyol i el català. Ricciarelli té un grup de clientes que van arribar a Le Nuvole desesperades per la falta de continuïtat en la traducció de De Giovanni; ara el llegeixen en italià. La saga del comissari Ricciardi transcorre en els temps del poder feixista, mentre que la de l’inspector Lojacono, més coneguda com Los bastardos de Pizzofalcone, amb referència a l’esmentada zona napolitana, passa en l’actualitat. Los bastardos de Pizzofalcone també ha donat peu a una sèrie televisiva.

Pionera extraordinària

Notícies relacionades

Futbol i amor: el partit de la premsa rosa

Estrena amb èxit de Jordi Savall

El comentari social és consubstancial al noir contemporani, sobretot en la divisió mediterrània. Nàpols pot fardar aquí d’una figura extraordinària, Matilde Serao (1856-1927), no només escriptora sinó també editora i directora de diaris. El vientre de Nápoles (1884) és una crònica de la infame realitat dels barris pobres napolitans. En el preàmbul, Serao s’adreça així a Agostino Depretis, president del Consell de Ministres d’Itàlia: "Per destruir la corrupció material i la moral, per refer la salut i la consciència de tota aquesta pobra gent, per ensenyar-los com es viu –perquè el que és morir ja ho saben, com heu vist–, per dir-los que són els nostres germans, que els estimem eficaçment, que volem salvar-los, no n’hi ha prou amb esbudellar Nàpols: cal refer-lo de dalt a baix".

Emilio de Marchi (1851-1901) està considerat el fundador del giallo (el policíac italià) amb El sombrero del cura, novel·la napolitana publicada per entregues el 1887 i 1888.