Walker Percy, l’escriptor com a tempestuós oficinista

Walker Percy va néixer a Birmingham el 1916. Birmignham és la ciutat més gran d’Alabama. ¿Va créixer Percy a Alabama? No, Percy va créixer al Mississipi. Va estudiar medicina. Va contraure la tisi un dia, al laboratori, trastejant amb provetes i mostres. Va passar molt temps al llit. Tot aquest temps va estar llegint Dostoievski. Quan es va recuperar, va decidir que ja havia tingut prou vida de doctor, i que es dedicaria a allò que havia fet Dostoievski: escriure. El seu nom no brilla amb prou intensitat a la història de la literatura nord-americana, tot i que va aconseguir que una de les seves novel·les, la més rodona, El cinéfilo (Hermida Editores), per primera vegada en espanyol, aconseguís el National Book Award el 1961, després que ho fessin John Cheever, William Faulkner i Saul Bellow.

El cinéfilo conté tot el que podria considerar-se com un gènere en si mateix, el gènere oficinista, un gènere que m’apassiona i que la literatura nord-americana produïa, a la dècada dels 60 i els 70, sense parar, com ho havia fet abans. Pensin en El hombre del traje gris, de Sloan Wilson (a Libros del Asteroide), que s’havia publicat el 1955. I en la meva preferida, El demonio, d’Hubert Selby Jr. (Huacánamo), de 1976.

Desorientació i desarrelament

El que hi ha a la primera és desorientació i desarrelament, és a dir, més John Cheever –algú compadint-se de l’alienació de la seva vida als suburbis de la seva pròpia vida–, mentre que en la segona hi ha perversió i turment, una acció, en cert sentit, recargolada i macabra que és conseqüència de la despersonalització –demoníaca– de l’oficinista. Es diria que el clàssic de Percy anticipa la foscor de Hubert Selby Jr., ja que el seu protagonista, Binx Bolling, no té la vida aparentment ideal de Tom Rath, l’oficinista deprimit per aquesta aparent vida ideal que centra l’acció d’El hombre del traje gris, sinó que és algú fora de lloc, en perpètua fugida. Es fica en sales de cinema –tota la seva vida és cine, el que la pantalla projecta és un altre món per habitar mentre s’habita inevitablement aquest– i té aventures amb les seves secretàries; aventures que col·lecciona com si fossin bots salvavides, en una Nova Orleans que no té res de màgica, però molt de racó confortablement malvat –o esgarriat– a qui tant li fa tothom, com li passava a John Kennedy Toole.

La menció no és en va, ja que l’autor de La conjura dels necis no només va ambientar la seva famosíssima novel·la pòstuma, com Percy, a Nova Orleans, sinó que, en part, potser sense l’existència del mateix Percy mai hauríem tingut l’oportunitat de llegir-la. Perquè, tot i que la mare de John Kennedy Toole, la monstruosa Thelma –llegeixin Una mariposa en la máquina de escribir, la imprescindible biografia de Cory MacLauchlin (Anagrama) i descobriran per què–, truqués a la porta de tots els editors que havien rebutjat el manuscrit del seu fill abans que el seu fill se suïcidés –per aquest motiu– va ser, es diu, la insistència de Percy, aleshores ja un autor reconegut que havia llegit fascinat la història d’Ignatius J. Reilly, la que va aconseguir que es publiqués.

Notícies relacionades

Sant Andreu serà protagonista de la segona òpera comunitària del Liceu

Microòperes que esgoten localitats

Vet aquí una cosa que no he dit. No he dit que el pare de Percy es va suïcidar quan ell tenia 13 anys. Corria l’any 1929. Sí, l’any de la Gran Depressió. Que Binx Bolling, el protagonista de El cinéfilo sigui corredor de borsa potser intenta dir-nos alguna cosa en aquest sentit. O potser no. El que tampoc he dit és que la mare de Walker Percy va morir dos anys després que el seu pare. Es va estimbar amb el cotxe, sola, en plena excursió familiar –la mare, Walker i els seus dos germans petits– al parc natural de Deer Creek. L’escriptor tenia llavors 15 anys. El va haver d’impressionar molt que Toole s’hagués suïcidat per no haver vist publicada la seva novel·la. Aposto que el concepte d’"estranyament" que va introduir a la seva literatura va néixer en aquell penya-segat de Deer Creek.

"L’home és més que un organisme, és un caminant i un pelegrí que ha de trobar, malgrat tot, la seva pròpia salvació", va dir Walker Percy –que, per cert, va escriure vuit llibres més, i va morir de càncer el 1990–, i defineix, o dona forma, o millor, resposta, a això que turmenta els protagonistes de les novel·les d’oficinistes. De Nathanael West –Miss Lonelyhearts– a Michael Frayn –autor d’una de les millors novel·les de no tant oficinistes com periodistes de redacció de la història Al final de la mañana (Impedimenta)– passant per les llavors futures Nits de neó, de Jay McInerney, i Microserfs, de Douglas Coupland –l’oficina com a col·lectiu–, no feien altra cosa que buscar algun tipus de redempció.