L’"estrany" Goya compartit

El guardó ‘ex aequo’ a ‘El 47’ i ‘La infiltrada’, amb què l’Acadèmia va estar a punt de "fregar la catàstrofe" en la vetllada de Granada, només té un precedent en la història.

Los equipos de las películas La infiltrada y El 47, ganadores ex aequo del premio a la Mejor Película, celebran en el escenario durante la 39ª ceremonia de los Premios Goya / CRISTINA QUICLER / AFP

"Això és una mica estrany", va exclamar el director d’El 47, Marcel Barrena, amb el Goya a la millor pel·lícula a la mà, mentre veia com els membres de l’equip de La infiltrada, amb Arantxa Echevarría al capdavant, pujaven a l’escenari a recollir també aquest mateix premi que els votants de l’Acadèmia havien atorgat ex aequo als dos films. De fet, tan inesperada va ser la decisió de compartir el guardó que ningú havia previst que hi hagués dos trofeus per als dos guanyadors, i els responsables de La infiltrada van haver de conformar-se amb la promesa que ben aviat se’ls entregaria el cobejat capgròs. "Ni que sigui, que ens donin un clauer, que el premi se l’han quedat ells", va fer broma Echevarría assenyalant els representants d’El 47, pel·lícula que narra la gesta del conductor de bus Manolo Vital, que, als anys 70, es va deixar la pell perquè el remot raval de Torre Baró tingués transport públic.

A més d’abusivament tardà (gairebé tres quarts de dues la matinada), el final de la gala de la 39a edició dels premis Goya va ser, efectivament, una mica estrany. Entre altres coses, perquè l’encarregada d’anunciar el guanyador en la categoria reina, l’actriu Belén Rueda, no va advertir que el sobre que li van passar contenia dues targetes i un paper en blanc amb l’expressió ex aequo en un cos de lletra molt petit, i en un primer moment va cridar només el títol d’El 47 amb l’entusiasme propi d’aquestes situacions. Rueda va trigar uns segons a adonar-se del que estava passant i, quan va mirar d’explicar que La infiltrada (la història real d’una agent de policia infiltrada a ETA gràcies a la qual es va aconseguir desarticular el comando Donosti) era també guanyadora, la confusió es va apoderar de la cerimònia.

Catàstrofe

"S’ha fregat la catàstrofe", va admetre poc després l’actor gallec Tamar Novas, encarregat de presentar el premi al costat de Belén Rueda. Sobre l’escenari del Palau d’Exposicions i Congressos de Granada, gairebé 40 persones es debatien entre la celebració i el desconcert.

Laura Fernández Espeso, una de les productores d’El 47, va reconèixer que l’escena li va recordar al que havia passat als Oscars del 2017, quan Faye Dunaway va proclamar que la pel·lícula guanyadora era La la land: La ciutat de les estrelles i al cap de poca estona es va descobrir que en realitat el triomf era per a Moonlight. "Durant dos o tres segons he pensat que hauria de tornar a asseure’m", va afirmar entre rialles. "Jo estic encantat de compartir el premi. Això vol dir que hi ha més alegria per a més gent i això ja no ens ho treu ningú", va explicar Marcel Barrena. "Compartir és millor", va afegir Echevarría.

És cert que el reglament de la competició contempla la possibilitat d’un empat. "En cas d’empat en nombre de vots en una mateixa categoria, podran proclamar-se dos guanyadors o guanyadores, amb els mateixos drets i incloent-hi dos trofeus", diu l’article 13.2.4. Però les probabilitats que això passi són molt, molt petites. Tant, que en les 38 edicions anteriors només havia passat una vegada, el 1991, quan el premi al millor curtmetratge de ficció va anar a parar a Blanco o negro, d’Andrés Sáenz de Heredia, i El viaje del agua, de Gracia Querejeta, Nacho Pérez de la Paz i Jesús Ruiz (en aquella època, els nominats eren tres en lloc dels cinc actuals). En l’actualitat, els membres de l’Acadèmia del cine espanyol amb dret a vot als Goya són 2.234 (per cert, el coguionista d’El 47, Alberto Marini, va admetre haver-se donat de baixa de la institució fa un parell d’anys, privant així la seva pel·lícula d’un vot que hauria desfet l’insòlit empat a favor seu).

Fonts de l’Acadèmia van explicar que l’única persona que, abans que s’obrís el sobre, coneixia el desenllaç en la categoria de millor pel·lícula (com en totes les categories) era la notària de Madrid Eva María Fernández Medina, que va ser qui es va encarregar de verificar les votacions que els acadèmics havien fet de forma telemàtica i de registrar els resultats (amb l’esmentat paper en blanc amb la inscripció "ex aequo").

Notaris

Ni tan sols el notari de Granada que finalment va acabar custodiant els sobres amb els guanyadors fins al moment de la gala sabia què contenien.

Notícies relacionades

El Goya compartit a la millor pel·lícula no va ser l’única notícia insòlita de la nit. També va resultar cridaner que La infiltrada es guanyés el premi en la categoria més important quan fins aleshores només havia convertit en guardó una de les seves 13 nominacions (la de Carolina Yuste com a millor actriu protagonista).

De nou, en tota la història dels premis del cine espanyol existeix un únic precedent en el qual la distingida com a millor pel·lícula va marxar a casa amb només dues estatuetes a la butxaca. Va passar l’any 1992, quan Amantes, del cineasta Vicente Aranda, va guanyar els seus competidors en les categories de millor pel·lícula i millor direcció.

Temes:

Granada Cine Espanyol Belén Rueda

Inicia sessió 0 Comentaris

Feliu Formosa publica als 90 anys tres noves obres i tres traduccions

Un edifici centenari augmenta la febre del ‘coworking’ a BCN