El complicat amor de Leonard Cohen

So Long, Marianne (Movistar Plus+, des d’avui) és la sèrie més plurinacional que pugui imaginar-se: talents noruecs (Øystein Karlsen i Ingeborg Klyve, col·laboradors a Exit) i britànics (Tony Wood, exproductor de Coronation Street) s’han unit per crear aquesta recreació de la més complicada història d’amor d’un jueu de Montreal encarnat per un actor nord-americà.

Es tracta de l’idil·li de Leonard Cohen (Alex Wolff, el protagonista d’Hereditary ) i la noruega Marianne Ihlen (Thea Sofie Loch Næss, de La Palma), a la qual va conèixer el 1960 a l’illa grega d’Hidra, llavors meca de la bohèmia. Segons va explicar Karlsen a Drama Quarterly, allà hi havia hippies cinc o sis anys abans del moviment hippy, i tothom se n’anava al llit amb tothom, bevia sense parar i experimentava amb les drogues. "Pel camí, es trobaven a si mateixos. D’això tracta la sèrie. Una d’aquestes persones resulta ser Leonard Cohen".

Va ser allà on, abans de saltar a la fama per les seves cançons, Cohen va escriure un parell de novel·les no gaire ben rebudes. Quan va començar a viatjar a Montreal per fer diners, va entendre que les cançons podien ser el camí. L’hi va fer veure la cantant folk Judy Collins, a qui va cedir Suzanne en un primer moment i que el va animar que cantés ell mateix. A la sèrie el veurem posar-se a l’estudi per gravar els seus dos primers àlbums Songs of Leonard Cohen (1967) i Songs from a room (1969), la contraportada del qual mostrava Marianne asseguda davant la màquina d’escriure de Leonard, embolicada en una tovallola. En tots dos sonen cançons particularment inspirades per ella: la que dona títol a la sèrie i Hey, that’s no way to say goodbye, en el primer, i Bird on the wire, en el segon.

Juntament amb So long, Marianne, Movistar Plus+ recupera, també des d’avui Marianne y Leonard: palabras de amor, el documental sobre la mateixa història que va dirigir el 2019 el britànic Nick Broomfield (Kurt & Courtney), aquí menys narcisista que en altres ocasions, tot i que ell mateix fos amant d’Ihlen durant un dels períodes en què el trobador canadenc i la seva nòvia nòrdica no van tenir contacte.

Segons diuen els seus autors, la sèrie va tenir com a primera inspiració un antic documental de la ràdio nacional noruega, però s’assembla també al film de Broomfield en el seu interès no només per Leonard, sinó també, o sobretot, per Marianne, presentada com alguna cosa més que la musa i explorada com un personatge tridimensional, amb tots els seus desitjos, les seves pors, els seus sentiments i la seva força i contradicció. Tenim temps per aturar-nos en els matisos de la interpretació de Loch Næss: So long, Marianne es mou amb agradables llangor i halo bohemi, com buscant capturar l’atmosfera de l’Hidra de l’època.

Jo Nesbø com a guionista

Alex Wolff s’atreveix amb el desafiament d’encarnar Cohen i, a més, cantar les seves cançons davant la càmera, amb accent canadenc, sense playback que valgui. Potser no té la seva fantàstica roncor ni deix de resultar creïble com a faldiller, però sí que dona passa per autèntic en la faceta de romàntic torturat.

Notícies relacionades

Plans per a Sant Valentí a Barcelona: Quatre obres de teatre per a gaudir en parella el 14 de febrer

Henkel obre un nou ‘hub’ logístic a BCN

Altres bons actors encarnen habitants més o menys il·lustres de la vella Hidra: Jonas Strand Gravli (22 de julio) és l’escriptor noruec Axel Jensen; els grans Noah Taylor i Anna Torv encarnen el matrimoni de literats australians format per George Johnston i Charmian Clift, aquesta última amant de Cohen. I parlant d’escriptors: el mestre del nordic noir Jo Nesbø ha participat, curiosament, en el guió de dos episodis.

Les històries d’amor mai acaben bé i aquesta no en va ser excepció. Marianne va morir de leucèmia el juliol del 2016. L’e-mail de comiat que li va enviar Leonard forma part de l’obra poètica del compositor d’Hallelujah: "Que sàpigues que soc tan a prop de tu que, si estens la teva mà, crec que podràs tocar la meva... Tot l’amor, et veuré pel camí". Va anar a trobar-la, després d’una fatal caiguda nocturna, menys de quatre mesos després.