La Islàndia més negra d’Yrsa Sigurðardóttir

Ho diu ara, després d’abraçar un mix negre-sobrenatural en el seu debut El último ritual, o a Sé quién eres, i, com a lectora de Stephen King joguinejar a escriure una novel·la de terror a l’espai. "Necessito motivar-me per no avorrir-me, fer una cosa diferent", reconeix.

Sigurðardóttir forma part de la tríada d’autors noir d’Islàndia juntament amb Arnaldur Indridason (també participa al BCNegra) i Ragnar Jónasson (amb qui ella ha creat un premi de novel·la negra). Al seu país hi ha "tantes persones turmentades, traumatitzades, tristes i frustrades" com a El grito. "Imagino que com a tot arreu, però el cert és que no hi ha prou psicòlegs i que en els rànquings estem molt amunt en consum d’antidepressius". Motivat –reflexiona– en part per les xarxes socials. Si passes un moment difícil, és depriment veure a Instagram posts meravellosos de gent que et fa pensar que tothom és feliç. No hi ajuda que vivim gran part de l’any en foscor".

Freyja s’estrena a la policia junt amb el detectiu Huldar (la seva relació, afirma, tindrà els seus alts i baixos en pròxims llibres, que ja ha escrit). "L’hi faré passar una mica malament. Tenen defectes, no són perfectes, ningú ho és. Però de vegades, els novel·listes ens hem passat de la ratlla creant personatges alcohòlics, addictes o turmentats", reconeix qui defensa que la novel·la negra, "el gènere més popular a Islàndia, és bona per denunciar els mals de la societat".

Per què matar

Notícies relacionades

Patrimoni ressuscitat a la plaça de Catalunya

Roger Mas: "Estem en una època que sembla un final de mil·lenni"

Freyja tracta una nena que és testimoni de com un assassí mata la seva mare amb un imaginatiu mètode d’asfíxia. "Volia inventar una cosa diferent", diu, tot i que el que la motiva més és explorar "per què es comet un crim, què pensa algú quan creu que l’única solució al seu problema és matar".

Sigurðardóttir, enginyera que el 2005 va començar a escriure llibres infantils, va contactar amb la Casa dels nens, un centre d’acollida d’Islàndia, que porta a la ficció. "M’interessava la psicologia infantil i allà em van informar de com aborden cada cas". "Els més atroços impliquen abusos psicològics o sexuals. Quan vaig començar a escriure vaig pensar que mai tractaria el tema, però t’hi vas fent i al final, abordant-lo, cerques una mica de justícia".