L’artista que "va morir de tristesa"

Avui té obra exposada a la Tate Modern i al MoMA de Nova York, i ve acompanyada per aquella aura de vida interrompuda i carrera malaguanyada dels que moren joves. Bursztyn ho va fer als 48 anys d’un atac de cor que li va sobrevenir en un restaurant parisenc mentre sopava amb uns amics, entre qui es trobava Gabriel García Márquez. Era una nit gèlida del gener del 1982 i ella havia optat recentment per l’exili després que el Govern colombià l’acusés falsament d’actuar com a correu secret per a la Cuba castrista. Després de la seva mort, l’autor de Cent anys de solitud, que la coneixia de molts anys enrere, va diagnosticar: Feliza "va morir de tristesa". Així ho va escriure en un article pel qual molts la van descobrir, quan ja era tard per fer-ho personalment.

Dona valerosa

Va ser precisament aquest article el que la va revelar a Juan Gabriel Vásquez en una recopilació de l’obra periodística de Gabo, molts anys després. I d’allí va sorgir la llavor que ha desembocat ara en Los nombres de Feliza (Alfaguara), una novel·la que la recupera amb precisió i riquesa literària. En aquell article va saber el també escriptor colombià que Feliza havia sigut una dona valerosa, no només per contravenir les convencions de la seva època dedicant-se al seu art a través de materials tradicionalment poc femenins, sinó també per enfrontar-se al divorci del seu primer marit, un americà expilot de guerra que va considerar un caprici les seves ànsies de creació i la va comminar a ocupar-se de les tres filles del matrimoni que ella va tenir entre els 19 i els 24 anys. Posada a elegir, va escollir la llibertat, marxar, i per això va ser castigada a veure’s allunyada de les nenes, i per part de la comunitat jueva a la qual pertanyia, a un funeral simbòlic que es va concretar en un taüt buit que els seus pares van col·locar a la sala d’estar de la casa familiar.

"La figura de Feliza s’havia enfonsat en l’oblit per haver sigut una dona contestatària i per suposades complicitats amb els moviments revolucionaris, cosa que no era certa, perquè ella mai va passar d’una certa simpatia per la revolució cubana. De la mateixa manera que tenia amics a l’esquerra també els va tenir a la dreta", explica Vásquez, que ha vist com només en els últims 15 anys ha sigut redimida per galeries i exposicions, coincidint amb l’exhumació social de tantes creadores plàstiques.

Efervescència

Feliza va estudiar Belles Arts als EUA, on va realitzar aiguades tradicionals poc abans del seu primer matrimoni, i només després del desastre conjugal es va traslladar a París. Allí va estudiar amb Ossip Zadkine, escultor d’origen rus, que treballava amb materials clàssics, aquells que no hi havia al seu país. "A Colòmbia no hi ha fargues ni pedreres", es va queixar ella al seu mestre i ell va respondre: "Doncs canvia de país". Impossible. Vásquez assegura que va demostrar una voluntat tossuda de tornar a Colòmbia: "I si allí no hi havia materials nobles, ho faria amb el que tingués a mà, amb el que la gent menysprea, i ho convertiria en part de la seva poètica". I així, més colombiana que el president de Colòmbia, va tornar.

Notícies relacionades

Plans per a Sant Valentí a Barcelona: Quatre obres de teatre per a gaudir en parella el 14 de febrer

Henkel obre un nou ‘hub’ logístic a BCN

En plena guerra freda, Feliza va convertir la seva casa taller de Bogotà en un punt de trobada d’intel·lectuals i creadors, amb festes fins a l’alba, i per això va despertar les suspicàcies del Govern de Julio César Turbay.

La mare de l’escultora va definir la seva filla com un ésser transparent, però Vásquez discrepa. Feliza era un ésser amb molts noms i moltes arestes. "El nostre nom és una de les poques certeses que tenim en la vida i ella no va tenir ni tan sols això. Els seus pares li van posar Felicia i després ella en la seva adolescència se’l va canviar. El seu gran amor, el poeta i crític Jorge Gaitán, la va disfressar amb un pseudònim en els seus diaris i el seu cognom judeopolonès solia aparèixer mal escrit en els diaris, fins i tot a la seva tomba hi ha una errata. Tot això dona compte de la inestabilitat que va tenir en vida".