Patrimoni ressuscitat a la plaça de Catalunya

La plaça de Catalunya de Barcelona té encara alguns asos a la màniga. La mudança d’una consultora immobiliària ha propiciat la posada al dia d’un espai modernista i neogòtic molt singular. Es tracta de la planta noble de la Casa Bosch i Alsina, a la cantonada de la ronda Universitat i construïda per encàrrec de l’empresari navilier, indià i exalcalde Ròmul Bosch i Alsina (1846-1923).

La tribuna de metall, vidre i pedra que presideix la façana ja revela el nou destí del principal: són les flamants oficines de Laborde Marcet, firma especialitzada en locals comercials en eixos prime de Barcelona i voltants. Aquest dimecres ensenyen per primera vegada la seu, després de la rehabilitació i l’adequació que han fet. Fins que hi han desembarcat aquesta tardor, l’antig habitatge era un showroom de marques de roba selectes que esporàdicament acollia esdeveniments privats. Es deia precisament La Casa de l’Alcalde. Laborde Marcet coneixia bé aquest immoble: eren veïns de la mateixa finca. "Vam ocupar molts anys mitja planta del tercer pis del mateix edifici, on ens vèiem molt limitats", explica a aquest diari Gerard Marcet, soci i cofundador de l’empresa juntament amb Miquel Laborde. L’empresa té avui 25 empleats i va facturar tres milions d’euros l’any passat. Quan va quedar lliure el principal, el match va ser immediat.

"Ha sigut una mudança llarga", reconeix, perquè les obres incloïen renovar el sistema elèctric, l’aire condicionat i l’aïllament acústic. L’estrena s’ha fet esperar, doncs, però estan més que satisfets amb el resultat. L’antiga llar burgesa acull ara un puzle de despatxos, escriptoris i espais de reunions, que s’han adaptat al màxim a la distribució original. El menjador del segle XIX, amb una acolorida vidriera i una xemeneia decorada amb un vaixell en al·lusió al comerç transatlàntic, és ara una espectacular sala de reunions. El saló acull el despatx dels dos socis, rebatejat com "la catedral". Han unificat els quatre dormitoris, que ja només estaven separats per tres envans moderns, per crear una zona de treball compartida, diàfana i moderna. Sostres ricament decorats, elegants terres de marbre i fusta i vidres gravats revelen encara l’ús primigeni, mentre que els llums de disseny aporten un contrapunt contemporani. Menció a part mereix el petit celobert enrajolat de blanc i rematat amb una claraboia.

El descampat de plaça Catalunya

Notícies relacionades

Roger Mas: "Estem en una època que sembla un final de mil·lenni"

Mor Miguel Agustí, l’escriptor que va encunyar la paraula ‘pitufo’

Ròmul Bosch i Alsina va comprar el terreny uns anys abans de ser alcalde, quan el passeig de Gràcia i el centre de l’Eixample eren poc més que un fangar entre la ciutat vella i el nou districte dibuixat per Ildefons Cerdà. Va encarregar l’obra el 1891 a tres germans arquitectes, els Bassegoda Amigó, molt actius en els cercles literaris de la Renaixença. A posteriori hi va afegir la tribuna i l’ascensor de caoba, que segueix en funcionament. "Tot just s’estava urbanitzant la plaça i ell va tenir l’encert de comprar un terreny per edificar-lo, viure en el principal i comercialitzar la resta d’espais", explica amb els plans a la mà Gemma García, apassionada de la història de la finca i responsable de les comunicacions de la immobiliària.

El navilier i polític va deixar un extens llegat a la ciutat, principalment com a president de la junta d’obres del port. Va crear amb Salvador Andreu, Teodor Roviralta i Romà Macaya la Compañía Anónima Tibidabo, germen del parc d’atraccions. El colofó va ser dirigir la ciutat, un honor breu perquè va durar només mig any, de juliol a desembre de 1905.