40 anys de metali doble bombo
Quim Mandado, l’excantant i baixista de Sangtraït, emprèn una gira d’aniversari després de la seva experiència com a concursant en el programa ‘Zenit’, de TV3.
![40 anys de metali doble bombo 40 anys de metali doble bombo](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/8706f857-e963-47ea-980e-a39efd1d2aac_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg)
Quim Mandado recorda els temps en què les bandes de heavy eren vistes gairebé com hordes de malfactors en algunes comarques catalanes. "Ens havia passat anar a tocar a un poble i veure totes les botigues tancades, amb les persianes abaixades. ‘¡Oh, és que venen aquests peluts!’, deien...", riu. Però els greuges no s’han quedat al túnel del temps, observa el que va ser cantant i baixista de Sangtraït. "Actualment al nord d’Europa el metal està molt considerat, però aquí, pel que sembla, interessa que la gent jove estigui tranquil·la i calmada, com si el heavy metal fos una música de gent dolenta".
Potser a Catalunya no hi ha tantes bandes metaleres com a Finlàndia (905 per milió d’habitants, segons l’Encyclopaedia Metallum; a Espanya en són 104), però sempre hi ha hagut un públic militant, de vegades una mica sota el radar, al qual Sangtraït va parlar en el seu dia en català a través d’àlbums com el seu debut, Els senyors de les pedres (1988), que contenia la seva cançó més coneguda, El vol de l’home ocell. El 1991, la banda va tocar el cel al formar part de l’assalt al Palau Sant Jordi, juntament amb Sopa de Cabra, Sau i Els Pets. Ells van ser els heavies del rock català, tot i que el seu no era un metal ortodox. "Teníem saxo, flauta i harmònica. Era una barreja. El Martín [Rodríguez] i la Lupe [Villar] eren bastant heavies, Josep M. Corominas i Papa Juls tiraven cap al blues i jo escoltava de tot, de pop a free jazz", explica Quim Mandado.
La saga es renova
És temps de celebrar aquest camí fet amb una gira, 40 anys de directes, que arrencarà el 22 de febrer en el Maloa Club, de Sabadell, i que el mantindrà ocupat aquest any, amb una data a Barcelona per concretar de cara a la tardor-hivern vinent. Comptarà amb una banda en la qual figura un altre veterà, Joan Cardoner (que va ser membre d’un iniciàtic grup gironí, Rockson, amb el ja finat Martín Rodríguez, i de Terratrèmol), així com els seus dos fills, Guillem (bateria) i Ferran (guitarra). "Jo faig classes de música i els he ensenyat a ells. És molt divertit sortir a tocar junts. És curiós, perquè mai van veure Sangtraït, ja que el grup es va separar el 2001". Les cançons del grup mare estaran allà, i les del seu successor, Los Guardians del Pont. "¿Material nou? Estic component, però tinc un problema: els dies se’m fan curts, em falten hores".
Mandado no va tenir gaires dubtes quan TV3 li va proposar concursar en el recent talent show Zenit. "Moltes oportunitats de sortir a la tele no es tenia i ho havia d’aprofitar. No podia interpretar cançons pròpies, però sí agafar alguns èxits popers i portar-los al meu terreny", raona. Així, va adaptar peces com Baby one more time (Britney Spears) o el tema de la pel·lícula Frozen.
Notícies relacionadesPerò ell desitjava arranjaments contundents, de tall heavy, que el programa no va aprovar. "Els proposava posar una guitarra distorsionada o un doble bombo i després això quedava molt rebaixat. Sonava bé, però no com jo volia que sonés", explica. "I pensava: ‘em feu venir i després no teniu en compte que jo faig un tipus de música amb força i mala llet’. Però a TV3 sembla que tinguin por que la joventut s’exalti una mica. ¿És que seria perillós que la joventut de Catalunya escoltés això? Em recorda a temps llunyans, quan anaves a les ràdios a presentar un àlbum i la cançó que posaven era la balada".
Per als fans que sospirin per una tornada de Sangtraït amb els quatre membres supervivents, el missatge de Mandado és que "és molt complicat". Els drets del nom els té la que va ser la seva guitarrista Lupe Villar, que va ser l’única que es va ocupar de renovar-los quan el grup es va separar. Fa uns anys hi va haver alguna topada legal quan Los Guardians del Pont van anunciar concerts com Sangtraït simfònic. El cantant-baixista s’ho pren amb filosofia. "Jo puc continuar tocant aquests temes i altres de nous, i m’ho passo de conya. És important fer una cosa en què creus. Si ara hagués de tocar la música que es fa avui dia, penjaria la guitarra".
- Pensions Això és el que cal cotitzar per jubilar-se amb 63 anys
- Al Parlament Salvador Illa, a Sílvia Orriols: «Catalunya no és racista, vostè sí»
- ENTREVISTA «Les noies ens les roben ràpid, no només per ser dones, sinó perquè són bones»
- El Govern d’ERC volia demanar 60 milions al Hard Rock pel seu impacte ambiental
- Una línia prima i un error gruixut