Ernesto Caballero porta al Romea una sàtira sobre la llengua

Imaginin una dona de fer feines amb escassa formació que es transforma en una erudita de la llengua després de caure-li a sobre un munt de llibres mentre feia la seva feina a la Reial Acadèmia Espanyola (RAE). A partir d’aquí comença a parlar d’una altra manera i a corregir obsessivament tots els que maltracten l’idioma. ¡No hi ha qui l’aguanti! Per intentar recuperar la seva manera de ser i parlar acudeix a un neurocientífic. Aquesta és l’excusa que Ernesto Caballero utilitza per treure a la palestra el valor del llenguatge a La gramática, una comèdia protagonitzada per María Adánez i José Troncoso que recala al Teatre Romea des d’ahir. L’obra estarà només dues setmanes a la cartellera.

"Té alguna cosa de paràbola distòpica i molta ironia", ha ressaltat l’autor i director d’aquesta peça sobre la capacitat de la llengua a l’hora d’unir o separar els individus creant barreres entre ells. Està feliç de tornar a Barcelona però també per un altre motiu: "M’han fet l’honor d’incloure l’obra a la biblioteca de la RAE". Que ningú s’espanti. Aquesta no és una obra per a acadèmics, tot i que molts d’ells l’aprecien. "Ha tingut molt èxit entre gent de tot tipus. Toca per igual les persones tinguin o no una gran formació lingüística. Il·lustrats o no, la llengua és un tema que ens incumbeix a tots".

Aclareix que l’obra no utilitza vocables estranys, un llenguatge críptic o fosc. La intenció és "criticar tant l’obsessió per les regles gramaticals extremes com l’absència absoluta de recursos expressius". I afegeix: "La llengua ha de ser precisa. La comprensió lingüística pot obrir horitzons o despistar de la realitat. Les paraules poden ser enganyoses".

La gramática, que es va estrenar a Madrid, no és una lliçó ni una obra de tesi, sinó una comèdia centrada en els problemes que té una dona humil i amb pocs estudis que esdevé una erudita de la nit al dia. "L’obra mostra com ens relacionem amb la llengua, si ens defineix i si la manera de parlar ens fa formar part d’un determinat grup social".

Notícies relacionades

La suïssa Arxada atrau talent a Barcelona

‘La vida breve’, la història del rei més efímer d’Espanya

Al revés de ‘Pigmalió’

Tota l’acció passa en temps real a la consulta del neurocientífic on el públic, com si fossin col·legues de l’especialista, veu el seu experiment per desprogramar i resetejar neurolinguísticamente la protagonista. "És com Pigmalió però al revés", diu amb referència a la cèlebre obra de Bernard Shaw protagonitzada per un professor de fonètica que ensenya a parlar correctament l’anglès a una senzilla florista amb un nivell d’educació molt baix transformant-la amb això en una altra persona. "La divisió social es plasma en la manera de parlar. També hi ha professions que tenen llenguatges específics", recorda Caballero. I mig de broma mig seriosament, més enllà de comentar els tecnicismes que utilitzen els membres de la RAE, els metges o els advocats, l’autor porta a col·lació el llenguatge dels polítics, "uns experts a l’hora de parlar sense aclarir si el que diuen és un sí o un no".