‘The White Lotus’ porta a Tailàndia la seva addictiva acció vacacional

Diferents seus, però temes i personatges similars. Ni en la segona ni, ara, la tercera entrega falten rics que es porten malament, entossudits a pagar les seves carències espirituals amb els esgotats empleats d’aquests amagatalls de luxe. D’altra banda, ni els poderosos seran enterament menyspreables (aquí es deixa veure el persistent humanisme de White) ni els plebeus traspuaran només bondat. Hi haurà xocs culturals, és clar. I infidelitat, gelosia. Parelles que es compararan amb altres parelles. I algun cadàver.

Després de situar temporades a Maui i Sicília, White ha decidit ara viatjar fins a Tailàndia, on un estimat personatge de la primera temporada, la Belinda (Natasha Rothwell), la cap de l’spa del resort de Hawaii, ha vingut a agafar inspiració de l’espiritualitat oriental per poder desenvolupar noves idees de tornada a casa.

Però per aquest sumptuós The White Lotus (en realitat, com de costum, un Four Seasons, el de Ko Samui) passaran sobretot personatges encara per conèixer. Carrie Coon, Michelle Monaghan i Leslie Bibb encarnen tres velles amigues que, després d’un temps sense veure’s, fan una escapada exòtica juntes; la Jaclyn, el personatge de Monaghan, és una actriu amb èxit en la televisió, cosa que no poden dir les altres dues.

Jason Isaacs i Parker Posey són els capitostos de la família Ratliff, un ric home de negocis i una dona mandrosa amb tres fills bastant diferents: el més gran (Patrick Schwarzenegger) és un clàssic exemple de filosofia ultraindividualista actual; la mitjana (Sarah Catherine Hook) és alumna d’estudis religiosos i planeja entrevistar un monjo als voltants per a la seva tesi; el petit (Sam Nivola) no sap ben bé què fer ni ser. "Com tots els personatges de la sèrie, és una persona profundament insegura", explica Nivola a aquest diari per videotrucada. És impossible mirar-lo sense veure una clara barreja genètica dels seus pares, els grans Alessandro Nivola (ara en cartellera amb The brutalist) i Emily Mortimer (la MacKenzie de The newsroom, entre mil coses més). "El meu personatge s’està fent adult en un lloc estrany i necessita trobar algú que li ensenyi el camí", explica.

Actors de sang tailandesa

Els Ratliff s’enfronten fins i tot abans d’arribar a terra amb el personatge que molt bé encarna Walton Goggins (el Boyd Crowder de Justified), un home misteriós, una mica groller, amb una nòvia molt més jove: l’exprofessora de ioga encarnada per Aimee Lou Wood (Sex education). Aquesta última es queda enamorada de la mentora de salut que els ha caigut en sort, primer paper de ficció per a la tailandesa Lalisa Manobal, més coneguda com a Lisa de Blackpink. "És una noia dolça, amistosa amb tothom", explica breument del personatge, qui sap si mirant d’ocultar futurs girs intensos. Per la simpàtica Mook perd el cap el Gaitok, el guàrdia de seguretat a qui dona vida Tayme Thapthimthong, actor britànic de sang tailandesa.

Lisa es considera afortunada d’haver debutat en l’actuació "del braç d’un director tan talentós i que, a més, t’ajuda sempre amb qualsevol dubte". Pel que sembla, White és un cas rar de geni que escolta. "Ens deixava aportar moltes coses", afirma Thapthimthong. "Li va semblar molt bé quan li vaig proposar que el Gaitok fos una persona quan la Mook és al davant i una altra quan està amb els hostes o altres guàrdies de seguretat. Quan ella arriba es queda bloquejat i això fa que la seva manera de parlar sigui més tímida o que el seu llenguatge del cos es torni rígid".

A la component de Blackpink no li està costant gens, almenys de moment, combinar la seva carrera pop amb el seu incipient treball com a actriu. "Tot ha encaixat molt bé per ara en l’agenda. Vam rodar The White Lotus l’any passat i, quan vam acabar, em vaig concentrar amb el meu primer àlbum en solitari [Alter ego, previst per al 28 de febrer]. És genial poder treure-ho tot alhora". Lisa serà omnipresent en les pròximes setmanes.

Mort i religió

En un clip estrenat per HBO amb el final de la segona temporada, White va explicar que la primera temporada anava sobre diners, i la segona, sobre sexe, i que aquesta tercera seria potser una mirada a la mort i a la religió i espiritualitat orientals. "Sobretot gira entorn del xoc d’aquestes últimes amb les creences occidentals. De vegades, aquest contrast s’utilitza amb finalitats emotives, mentre que d’altres se’n treu partit còmic", explica Tayme.

Notícies relacionades

La suïssa Arxada atrau talent a Barcelona

‘La vida breve’, la història del rei més efímer d’Espanya

Tant Tayme com Lisa van mirar d’afegir autenticitat al retrat de Tailàndia a través de petits detalls. "Si parlàvem anglès –afegeix Lisa–, el parlàvem amb l’anglès més tailandès possible [riu]. Jo, a més, em vaig passar el temps afegint a les oracions un kha final, una partícula que les dones utilitzen a Tailàndia perquè la conversa soni més educada".

Per a Nivola, en realitat, aquesta temporada de The White Lotus no va de res en concret, com ja passava en les anteriors. Treu així la raó fins i tot al seu creador. "És divertit mirar de definir cada temporada com una sola cosa, assenyalar un tema principal, però en realitat totes són menys específiques i més àmplies del que creiem que són. La sèrie és sobre l’experiència humana. Es mira a través de diferents òptiques, però en certa manera és una sèrie que parla de tot, tot i que no ho sembli. Això és una cosa bastant difícil de fer i per això Mike White és un geni".