Berlín celebra la 75a edició, però sense motiu d’aniversaris

La que va començar ahir és la primera edició del festival que té lloc després de la polèmica desencadenada durant la del 2024, que el va sumir en una de les crisis més greus que la seva dilatada història recorda. A causa de diversos al·legats que es van pronunciar en la seva última cerimònia de cloenda en favor del poble palestí i contra el genocidi comès per Israel a Gaza, la Berlinale va ser acusada d’antisemitisme per nombrosos estaments polítics alemanys. D’entre aquests en destaquen dos dels quals depèn bona part del finançament del certamen, l’ajuntament de la ciutat i el Ministeri de Cultura. Recordi’s que aquest país assumeix el suport a Israel i l’expiació de la culpa per l’Holocaust com una qüestió d’Estat. En el seu moment, Tricia Tuttle va defensar el que va passar en aquella gala com un exemple de llibertat d’expressió, però al llarg dels mesos ha matisat la seva opinió. No li convé mossegar la mà que dona menjar a l’organització que ara lidera.

Recentment, així mateix, la nova directora ha insistit que el festival hauria de parlar menys de política per centrar-se a parlar de pel·lícules, malgrat que l’afany explícit a mantenir-se en el costat correcte de la història ha sigut la seva senya d’identitat des del principi.

Si el que Tuttle pretén és fomentar el debat cinematogràfic, sens dubte es va equivocar a l’elegir el film que ahir a la nit va inaugurar la mostra. Dirigida per l’alemany Tom Tykwer –que, amb una carrera de tres dècades a la seva esquena, continua sent conegut principalment gràcies a Corre, Lola, corre (1998)–, Das Licht sembla proposar una relectura de Teorema (1968), adaptada al nostre present. Ara com llavors, una família benestant rep la visita d’un misteriós visitant que va seduint cadascun dels seus membres gràcies al que sembla ser un poder místic.

Injustificables 162 minuts

Si la pel·lícula de Pier Paolo Pasolini utilitzava aquesta premissa per fer sàtira de la burgesia i el creixent consumisme de l’època, la de Tykwer més aviat se centra en el narcisisme de la classe mitjana progressista i la seva hipocresia sobre assumptes com el drama dels refugiats procedents del Pròxim Orient, el canvi climàtic, l’herència del colonialisme i el ruïnós món que estem deixant a les noves generacions.

"Durant molts anys vaig estar immers en el rodatge de la sèrie Babylon Berlin, que reflectia el món dels meus avis, i malgrat tots els canvis històrics que hi ha hagut des d’aleshores, hi ha cada vegada més simetria entre aquest passat i el nostre present", va dir ahir Tykwer. "He volgut explorar com ens enfrontem a aquests assumptes actualment". El problema és que, al fer-ho, la pel·lícula mateixa cau també en la hipocresia i el narcisisme.

En lloc de dedicar-se de debò a aquests assumptes, en efecte, es preocupa més per sorprendre’ns gràcies a la fotogènia i el virtuosisme que exhibeix mentre fingeix explorar-los.

Al llarg dels seus injustificables 162 minuts de metratge, acumula números musicals, moments de realisme màgic, incursions en la realitat virtual, el tipus de diàlegs florits que cap persona real ha pronunciat mai, escenes totalment ridícules però molt vistoses, la versió de Bohemian rhapsody que un nen kenyà s’entossudeix a cantar una vegada i una altra no se sap gaire bé per què i diverses filigranes inútils més. I, mentrestant, converteix la dona siriana que ocupa el seu centre argumental en una mera variació del que el cine i la literatura nord-americans coneixen com "el negre màgic": un personatge pertanyent a una minoria racial que existeix únicament per servir els seus protagonistes blancs.

Tuttle va dir que va elegir Das Licht perquè és una pel·lícula que assenyala la importància de l’empatia i de posar-se a la pell de l’altre. Ja podria Tykwer haver intentat posar-se a la pell de l’espectador mentre la feia.

Contra l’extrema dreta

Ahir al matí, durant una trobada davant els periodistes, Tuttle va definir la Berlinale com "un espai de resistència" tot i que, ull, no es referia a la resistència que fa falta per suportar Das Licht. En realitat, parlava de la necessitat que el festival té de protegir-se de l’avenç de l’extrema dreta –la seva clausura coincidirà amb la celebració d’eleccions federals a Alemanya, de la qual es preveu un triomf dramàtic del partit ultranacionalista– i dels discursos d’odi que encapçala; està clar que no són bons temps per deixar de parlar de política. De fet, l’assumpte va acaparar la roda de premsa que va servir de presentació dels membres del jurat que repartiran els principals premis en aquesta 75a edició.

Notícies relacionades

Alcalá Norte endrapa a mossegades la ‘vida cañón’

Les biblioteques de BCN baten rècords amb més d’11,5 milions de préstecs

"Las decisions que Donald Trump ha pres durant les seves primeres tres setmanes al capdavant del meu país són motiu de commoció i preocupació, i suposo que la seva estratègia en bona mesura es basa en això", va dir el cineasta Todd Haynes, el president del jurat. "S’ha de veure quin tipus d’oposició plantejarà la ciutadania. No tinc dubte que molts dels que el van votar se sentiran enganyats ben aviat", va advertir.

Més dur va ser el seu homòleg argentí, Rodrigo Moreno, al referir-se al president del seu país, Javier Milei. "No passa un dia sense que ataqui els gais, els educadors, els científics, els cineastes... És un malson que aquest feixista boig estigui ocupant el poder".