Yasmina Khadra: "¡Si voleu tenir èxit, adoreu la vostra dona!"

"Un assassinat o una investigació sempre parlen del que hi ha darrere de la societat", teoritza Khadra hores abans de recollir el guardó al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. "Podria haver-lo guanyat en qualsevol moment, però donar-l’hi aquest any és una manera de posar sobre la taula que ens falten escriptors com ell; autors que ens interpel·lin amb dilemes morals i ètics sense perdre de vista l’entreteniment", destaca Carlos Zanón, comissari de BCNegra i president del jurat que ha portat l’autor de L’atemptat a un palmarès que va inaugurar el 2006 Francisco González Ledesma.

Un autor maltractat

"Aquest premi m’ha arribat de manera profunda. Fa uns anys que estic una mica apartat, em sentia molt sol. Quan m’ho van anunciar, em vaig dir: ‘Segur que a Barcelona no em faran la mateixa mala passada’", explica un Khadra una mica barallat amb el panteó literari francòfon. "A França, els escriptors els crea l’Estat, no el talent; jo soc un dels escriptors vius més traduïts del món, però si ets d’Algèria i has sigut militar, per a ells ets una autèntica blasfèmia. Cap escriptor ha sigut tan maltractat com jo", assegura.

Es refereix, és clar, als "nuclis literaris", no a aquests lectors que, celebra, mai li han fallat. Com ara Barcelona. I, per extensió, tot Espanya. "És l’únic país on em sento bé, per això m’he comprat una casa a Sant Joan d’Alacant. Qui sap, potser té ancestres que venen d’Andalusia", anuncia. Viure a la capital catalana, lamenta, queda pràcticament descartat –"ja ho sabeu, és massa cara"-, però això no vol dir que algun dia no pugui acabar escrivint sobre la ciutat. "Una de les meves editores és d’aquí, i sempre m’ha demanat que escrigui una novel·la de Barcelona. Però encara no he trobat l’assassí específic, no he pogut. Barcelona té una cosa mítica; un nucli antic travessat per molts fantasmes, i cada un té la seva pròpia història", explica.

Khadra, de nom real Mohammed Moulessehoul, va començar a firmar amb el nom de la seva dona per eludir la censura i, a hores d’ara, ja no s’imagina fent-ho d’una altra manera. "Sense ella no hauria recorregut mai aquest camí, a ella li dec la victòria sobre les meves misèries", assegura mentre la seva dona segueix atentament la conversa des d’una cantonada. "¡Si voleu tenir èxit, adoreu la vostra dona!", celebra de sobte.

Coses de la vida i dels capritxosos terminis editorials, a Jo Nesbo li va caure el Carvalho l’any passat quan acabava de publicar una novel·la de terror i Khadra l’ha guanyat poc després de publicar Coeur-d’amande, novel·la poc o gens negra protagonitzada per un nan. "Sovint he tocat fons, però amb cada copa que bec, m’aixeco més ràpid que un torpede. Desheretat per la meva mare per anormalitat física, em reinvento segons les meves alegries", arrenca l’algerià en un llibre que havia de ser també un dels últims... fins que va deixar de ser-ho.

El desànim, assegura, va estar a punt de fer-li llançar la tovallola i, com diu, divorciar-se de la literatura. "Us puc esmentar llibres meus que han donat la volta al món però que cap jurat ha elegit. I jo detesto la injustícia, la combato amb totes les meves forces, així que quan vaig veure que aquesta injustícia seguia, vaig decidir deixar d’escriure per mostrar respecte per la literatura", explica. La seva dona, una vegada més, va ser la solució. "Va ser ella qui em va manar que tornés a escriure. Perquè, a veure, ¿què és més important, els lectors o els jurats? Jo tinc la sort de tenir milions de lectors arreu del món", presumeix.

La humilitat de la novel·la negra

"No soc segregacionista, per a mi no hi ha literatura negra ni blanca", defensa un autor que fa dècades que alterna el gènere i les novel·les del comissari Brahim Llob, un home tan honrat com extremadament violent, amb excursions narratives per altres latituds més històriques i literàries. "No són coses contràries", insisteix. "L’única diferència és que els autors de literatura negra no són tan narcisistes com els de la blanca", continua.

Notícies relacionades

El ‘senyor dels anells’

La (nova) reivindicació de Jeanette

Lector apassionat d’autors com Gógol, Puixkin i Steinbeck, Khadra fa un lleugera volta, per no dir que agafa una desviació, quan se li pregunta per l’empresonament de l’escriptor algerià Boualem Sansal, detingut el novembre passat a l’aeroport d’Alger com a sospitós d’amenaces contra la seguretat del país. "Estic en contra que es fiqui un escriptor a la presó. Un escriptor, evidentment, té la seva responsabilitat, però si se’l vol atacar s’ha de fer de manera visible", assegura. I segueix: "He intentat fer alguna cosa per ell. I tinc la impressió que també ell podria haver fet alguna cosa per si mateix. Desgraciadament, França no ha tingut en aquest cas tacte diplomàtic: va començar amenaçant Algèria, insultant-la. I quan es va veure la reacció dels que recolzaven Samsal, només hi havia racistes, feixistes i islamòfobs. I jo ja no hi vaig poder fer res", explica.

Menys elusiu es mostra a l’hora de lamentar que en l’actualitat, i no massa lluny, "els pobles estan fascinats pels bojos". "Sembla que els mal educats i grotescos siguin la religió d’aquest moment", sentencia. ¿El seu consell? "No deixeu que els pallassos ens fiquin la por a dins". Paraula de Carvalho.