La literatura pop surt del gueto

La primera edició del Book Music Festival, a Barcelona del 21 al 23 de febrer, amb Fabra i Coats com a seu principal, reflecteix l’empenta de la literatura sobre música popular moderna. Tot i que el 2023 hi va haver una notícia més significativa: la superpromotora musical Last Tour, responsable per exemple de les mostres Bilbao BBK Live i Azkena Rock, va estrenar l’editorial especialitzada Liburuak; anteriorment ja havia impulsat el segell discogràfic Oso Polita. ¿Dies de vi i roses per al llibre pop?

"De ser uns quants franctiradors, hem passat a ser una cosa semblant a un sector –diu Julián Viñuales, editor de Libros del Kultrum i veterà del nínxol editorial–. No hi ha un boom, però sí que s’ha creat un mercat". Jesús Gil va obrir la llibreria especialitzada en la matèria El Argonauta fa dues dècades a Madrid. El llibreter calcula que en els últims temps ofereix entre 150 i 200 novetats a l’any. "Per als lectors, és el millor moment perquè es publica més i amb més qualitat que mai –assenyala–. Una altra cosa són les tirades i les vendes". Una paradoxa característica dels ecosistemes indies. Tant el Book Music Festival com el desembarcament de Liburuak indiquen que el llibre musical està sortint d’aquí. Fa un any va obrir a Barcelona Sonora, comerç dedicat en exclusiva al llibre musical, un àmbit a què les grans llibreries dediquen secció fa temps.

Les tirades

A més, segells de gegants editorials publiquen de manera sistemàtica biografies i assajos musicals. El gruix de l’oferta, no obstant, procedeix d’una quinzena de marques petites o diminutes. Les tirades inicials de Sílex solen ser d’entre 800 i 1.000 exemplars; les de la pionera Milenio, de 1.000; les de Libros del Kultrum i Liburuak, d’entre 1.500 i 2.000, i les de Contra, d’entre 2.000 i 3.000. Segons dades de les firmes. A les microeditorials hi ha tirades inicials més curtes, de 500 i fins a 200 exemplars. Meravelles de la impressió digital. Sílex preveu treure 15 títols el 2025; Milenio i Contra, una desena; Libros del Kultrum, 12, i Liburuak, 25, aquí es nota i molt el suport de Last Tour.

Els ‘hits’

Sílex destaca com els seus hits Atardecer en Waterloo (2017), biografia dels Kinks firmada per Manuel Recio i Iñaki García que va per la quarta edició; l’oportú Fenómeno Taylor Swift (2024), de Yeray S. Iborra; i, per a "sorpresa" de Toni Castarnado, editor de les col·leccions de música i cine del segell, Algo muy dentro de Alex Chilton (2024), més de culte impossible, de Marce Becerring Moreno.

A Milenio, Metal extremo (2013), de Salvador Rubio, ja porta vuit edicions, i sumant un degoteig de vendes. En efecte, alguns textos sobre música tenen una vida molt llarga.

Libros del Kultrum va ser "conservadora", assenyala Viñuales, amb una primera edició de 2.500 exemplars de Frank Zappa. Obra lírica completa (2024), un treball monumental de Manuel de la Fuente, però només dos mesos després ja està en marxa una reimpressió.

En un tres i no res va volar la primera edició de Fiesta y rebeldía (2024), història oral del rock radical basc escrita per Jerry Corral per a Liburuak que ja té una nova remesa a les llibreries; de totes maneres, el supervendes previsible de l’editorial és La carta, d’Enrique Bunbury, que fins ara té una tirada de 8.000 exemplars.

De ¡Bacalao! Historia oral de la música de baile en Valencia, 1980-1995 (2016), de Luis Costa, Contra va per la sisena edició.

El veredicte final de Gil pren, no obstant, altres camins. Els bestsellers recents a El Argonauta són dues biografies d’Extremoduro editades per segells d’envergadura: De profundis (Cúpula, 2022), de Javier Menéndez Flores, i Talento innato (Alianza, 2023), de Jesús Casañas.

Esforç mal pagat

Dídac Aparicio, editor de Contra, remarca que "històries definitives" sobre una escena com l’esmentat ¡Bacalao! o Pequeño circo, la bíblia de Nando Cruz sobre la música indie a Espanya, signifiquen per a l’autor "un esforç sobrehumà" que no pot pagar. "No puc fer un avanç perquè es dediquin dos anys al llibre, que és com hauria de ser –lamenta–. Els escriuen perquè saben que són llibres necessaris". Castarnado afegeix una altra motivació per als escriptors: "Després et pot reportar beneficis en forma d’accés a mitjans de comunicació, a conferències, etcètera".

Les memòries de Mark Lanegan, Cantar y llorar hacia atrás (Contra, 2022), porten fins ara tres edicions. Remarcable. Però tant als Estats Units com al Regne Unit han venut bastantes desenes de milers d’exemplars. Aquesta bretxa econòmica explica, almenys en part, per què les autobiografies dels artistes espanyols més aviat escassegen. "Arribaran –diu Aparicio–. Nacho Vegas escriuria un llibre extraordinari, segur. I Jota [Los Planetas], potser també".

Javier de Castro, editor de Milenio, recorda les seves dificultats per aconseguir textos quan va començar el segell, fa tres dècades. Ara pot triar entre "20 o 30 projectes" que li arriben cada any. De qualitat alta. En aquest sentit, De Castro ressalta "la introducció de la música moderna a la universitat". L’esmentat Metal extremo, Juan Carlos Calderón. ¿Quién eres tú? (Milenio, 2024), de Mar Londander, i Jesucristo superstar. Ópera rock (Mil·lenni, 2016), de Marta García Sarabia, són destil·lacions de tesis doctorals.

Mar. Marta. Bravo per elles, però les autores són excepcions, com els subjectes femenins. "Falten veus de dones", observa Pablo Salgado, editor de Liburuak, que amb les memòries de Ronnie Spector, Lucinda Williams i Kathleen Hanna mostra un esforç per omplir el buit. Tots els editors consultats estan d’acord amb el diagnòstic. "El nostre catàleg és un camp de naps", admet Aparicio, i això que ha publicat Cruzando los dedos, brillant autobiografia de Miki Berenyi, i Las chicas al frente, relat sobre el moviment riot grrrl firmat per Sara Marus que congela somriures de superioritat masculina.

"Si algú de menys de 30 anys compra un llibre, és per regalar-lo als seus pares", sentencia Gil. La seva clientela comença amb sort als 40, i cap a "molt amunt".

Notícies relacionades

Sergi Pàmies: «La novel·la és monògama i el conte, polígam, gairebé promiscu. O també és monògam, només que encara no se n’ha assabentat»

Franz Ferdinand es burla dels seus enterradors

Té lògica demogràfica, econòmica i cultural. Les nombroses generacions que van fer de la música pop un vector vital tenen una edat i diners, i ni al més ranci dels acadèmics se li acut a hores d’ara qüestionar la força de la cultura pop. A les "ganes de conèixer" d’aquest públic granat, en paraules de Castarnado, afegeix Viñuales un altre factor: "La mateixa desaparició de la indústria del disc fa que es busqui en un suport encara més antic que el vinil informació que abans donaven els àlbums".

De moment, la cosa és AOB (adult oriented book). No pot ser bo, com no va ser bo l’AOR dels 70 (adult oriented rock o album oriented rock). "Tard o d’hora caldrà buscar com atraure el jovent", diu Salgado. Un manual per sobreviure a la indústria musical com Giras y salud mental (Liburuak, 2024), coordinat per Tamsin Embleton, obre una via rejovenidora, i és kriptonita contra clixés assentats. "En cap altre negoci et posen una ratlla i una cervesa perquè penquis", resumeix Salgado.