Tot a punt al Lliure per a ‘L’herència’

És una obra riu escrita amb el ritme d’una sèrie televisiva, protagonitzada per 13 actors molts dels quals interpreten més d’un personatge. Transcorre després de la derrota de Hillary Clinton davant Donald Trump, del que es parla sense esmentar el seu nom en aquesta peça protagonitzada per un grup de joves gais de Nova York que treballen en un taller d’escriptura.

Realitat i ficció, literatura i vida s’entrecreuen constantment a L’herència. "L’obra ressalta la importància dels referents, de tenir una vida que tingui sentit per a un mateix i per a la comunitat, en aquest cas l’LGTBI. Parla de la humanitat però també d’un país on les decisions d’un home afectaran a la comunitat LGTBI, cal estar alerta", assenyala el director. Més enllà d’enfrontar-se al fosc panorama que s’acosta als EUA, els personatges s’enfronten a un bloqueig creatiu que superen invocant un autor gai d’una altra època, E. M. Forster, interpretat per Carles Martínez. "Forster és una espècie de mentor, de guia espiritual i moral", destaca Mestres. "Retorn a Howards End és la columna vertebral de l’obra, la seva ànima".

L’escenografia de Lluc Castells reprodueix la sala d’assajos del Lliure de Montjuïc, que es transforma en diferents espais amb elements i materials reciclats d’altres obres del Lliure.

Text esperançador

Notícies relacionades

Sergi Pàmies: «La novel·la és monògama i el conte, polígam, gairebé promiscu. O també és monògam, només que encara no se n’ha assabentat»

Franz Ferdinand es burla dels seus enterradors

L’herència mostra la complexitat de les relacions dels protagonistes dins i fora de la sala d’assajos. Connecta tres generacions gais de diferents d’edats, classes socials i ideologia. La seva història, molt humana i commovedora, arriba a tota mena de públic, independentment de la seva orientació sexual. "És un text revolucionari perquè il·lumina. Transmet aquesta sensació que tens quan escoltes la Novena simfonia de Beethoven", assenyala Martínez. "Ens hem acostumat a un obscurantisme, a veure-ho tot més negre del que és i aquest text aporta sensacions positives".

Tot i que parla de coses terribles, com la por i la psicosi provocada per l’epidèmia de la sida, l’obra mira al futur amb esperança. En una societat cada vegada més polaritzada, l’obra exposa la necessitat de connectar amb tota mena de gent.