‘Hubs’ tecnològics a Catalunya: un impacte de 2.800 milions

El 2024, per 14è any consecutiu, Catalunya ha vist créixer el nombre de centres tecnològics actius. És, a més, el quart exercici en el qual suma més de 10 d’aquests hubs en un sol any, senyal evident que aquest sector està creixent molt. La prova més clara és la comparació entre la mateixa fotografia feta abans de la pandèmia i ara. El 2019, la comunitat comptava amb 86 d’aquestes infraestructures tecnològiques privades. El 2024, en són 160.

D’aquesta manera ho plasma l’última actualització de l’informe que anualment fa la Fundació Mobile World Capital, un document que permet veure la situació actual i els canvis d’un any a l’altre. Aquests 160 hubs –que s’han anat instal·lant al llarg dels últims 40 anys en la comunitat– suposen un impacte econòmic per al territori de 2.800 milions d’euros (és a dir, que cada centre genera de mitjana l’equivalent a 18 milions d’euros) i han suposat la creació de 34.800 llocs de treball.

Les tres xifres són indicadors a l’alça en relació amb l’any previ. Catalunya ha guanyat 13 hubs del 2023 al 2024, ha augmentat en un 12% la seva empremta econòmica (de 2.500 milions d’euros a més de 2.800) i en un 21,5% el seu múscul laboral: s’han contractat 6.000 persones només en un any. Només els 13 hubs nouvinguts suposen un impacte econòmic afegit de 25 milions d’euros i gairebé 300 llocs de treball. Són els de les empreses alemanyes B. Braun, KION Group i Elring Klinger, les nord-americanes Bespoke Pixel i DataXStream, les xineses Coovally i Wanhua Chemical Group, la brasilera Delfos Energy, les britàniques IAG, Revolut i Stenn, la neerlandesa IFCO i la japonesa Sony. Tenint en compte el to de l’informe, bona part d’aquest creixement s’explica pel bon moment que viu Barcelona com a capital tecnològica. Tots aquests centres s’han posat en marxa a la ciutat o a la seva àrea metropolitana. A més, les raons més habitualment usades per explicar per què s’han decantat per la comunitat encaixen a la perfecció amb la imatge que es té d’aquesta urbs a l’estranger.

"El talent altament qualificat continua sent el factor clau a l’hora de prendre la decisió d’instal·lar-se a Catalunya (39%), seguit de la presència prèvia de l’empresa matriu al territori (38%) i la qualitat de vida (10%)", explica l’informe. "En aquest punt, cal destacar que la disponibilitat de talent ha pres més rellevància en els últims anys en contraposició a la presència física prèvia al territori, motiu que ha anat perdent pes", destaquen. "Per tant, es pot afirmar que Catalunya és percebuda com un ecosistema ric, divers i de qualitat".

Els principals competidors

De tota manera, paradoxalment, aquesta és també la raó que més preocupa els responsables consultats. "El futur planteja tres grans reptes als quals caldrà fer front per assegurar un creixement constant i sostenible: garantir una oferta de prou talent per satisfer la demanda i retenir els millors professionals davant la competència global (46%), abordar el cost de la vida i el preu de l’habitatge (33%) i reforçar el suport del Govern i de l’Administració pública (13%)", diuen.

Notícies relacionades

El TSJC jutja l’exconseller Lluís Puig per desobediència en el cas Sixena

Sergi Pàmies ‘torna’ a la novel·la

En aquest sentit, l’estudi de Mobile World Capital també torna a donar pistes de quines són les ciutats que més directament competeixen contra Barcelona. En funció de les opcions més valorades com a alternativa a la capital catalana pels hubs que s’han instal·lat en els últims cinc anys en la comunitat, són, per aquest ordre, Madrid, Lisboa, Berlín, Varsòvia i París. En aquests últims anys, el que més capta Catalunya són centres relacionats amb el desenvolupament de software o de productes tecnològics i hubs d’empreses de videojocs, de mobilitat, de serveis financers i de salut.

"Els hubs tecnològics s’han convertit en un element estratègic per a la transformació digital, impulsant la innovació, la captació de talent i la creació de llocs de treball qualificats", resumeix el conseller delegat de MWCapital, Francesc Fajula, en la presentació de l’informe, un acte al qual van assistir la secretària de Polítiques Digitals de la Generalitat, Maria Galindo, i el quart tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls. Tots dos van qualificar les conclusions d’aquest informe com a "bones notícies" que confirmen, any rere any, "la consolidació de l’aposta estratègica que està fent Barcelona per convertir-se en ciutat de referència en recerca i desenvolupament científic i tecnològic".