L’aventura de muntar una llibreria

La conversa es repeteix entre amics, germans, coneguts, en diferents llocs i moments vitals, però amb una cosa en comú: una passió per la cultura i la lectura. En realitat, de la idea romantitzada del llibreter a la realitat hi ha un llarg camí ple de problemes econòmics, hores de feina i números que no acaben de quadrar. No obstant, no és una idea impossible. En els últims cinc anys han obert una desena de llibreries només a Barcelona.

«Tenir una llibreria és una feina molt agradable, una professió molt bonica, però no s’ha de romantitzar», explica Aitor Martos, un dels fundadors de la Llibreria Sendak, batejada així en homenatge a Maurice Sendak, l’autor d’Allà on viuen els monstres. «Hi ha molt treball de gestió darrere, moltes hores de feina, és una professió dura físicament i mentalment». Després de realitzar un postgrau de Llibreria a la Universitat de Barcelona, Martos va conèixer Núria Cárcamo, alumna del mateix curs, i junts van fundar aquesta llibreria especialitzada en literatura infantil a l’Eixample Dret, a la qual després es va incorporar Eva Carrió. «Des de petits érem molt lectors. A més, la idea de muntar una llibreria va coincidir que tots dos havíem sigut pares des de fa poc, i això et fa reconnectar amb la literatura infantil».

Programa d’emprenedoria

Després d’un any donant forma al projecte amb ajuda del programa d’emprenedoria de Barcelona Activa i un préstec del banc, van inaugurar la Llibreria Sendak al carrer de Còrsega. Per a Martos, el més difícil és la quantitat d’hores que s’han d’invertir. «L’horari d’obertura al públic fa difícil que el puguis compaginar amb la vida familiar, hi ha dies que et quedes fent factures fins a la matinada». Destaca, també, les dificultats de gestionar un negoci molt estacional, que depèn de les vendes de Nadal i Sant Jordi. «Fa que tinguis molts alts i baixos, passes de tenir molts diners a tenir el compte en números vermells».

«¿El més difícil? Gestionar els diners», apunta Carlota Gelong, llibretera i propietària de la Llibreria Insòlita. Fa tres anys, Gelong va apostar per canviar de vida i obrir una petita llibreria especialitzada en gèneres fantàstics, sobretot escrits per autores, al Poblenou. Cursava un màster de Literatura Comparada, i sempre havia volgut obrir la seva pròpia llibreria. Com els amos de Sendak, Gelong també es va beneficiar de l’orientació de Barcelona Activa. «Em van ajudar a saber portar un negoci, tota la part financera. I els llibreters em van ensenyar l’ofici». Abans d’obrir La Insòlita, va acudir a les seves llibreries favorites i va mantenir llargues xerrades amb els llibreters sobre tot el que comportava el negoci.

«Al principi, sobretot, és molta inversió de temps i diners», explica Sergio Lledó, llibreter de Fahrenheit 451. «Si tens experiència en el sector i contactes és més fàcil, per exemple, trobant dipòsits per no haver de comprar tot el fons». Per començar des de 0, calcula que es necessita una inversió d’entre 80.000 i 100.000 euros. A la pregunta ‘¿recomanaries obrir una llibreria?’, respon: «Depèn de si tens un projecte sòlid, de com vols fer-ho, de les teves ganes, de si tens un suport econòmic per aguantar uns anys». Els llibreters apunten que cal esperar una mitjana de tres anys abans de tenir beneficis.

Altres activitats

De cada llibre nou que venen, les llibreries es queden al voltant del 30%. «I sobre aquest terç s’han de carregar totes les despeses», explica Víctor M. Sánchez, un dels amos de la Llibreria Byron. «Aquest marge estret és el que fa que amb petites fluctuacions de lloguer, llum... el teu negoci estigui sempre en perill». Conscients d’aquesta realitat, Sánchez i la seva sòcia Mariana Sarrias van idear la llibreria com un centre cultural. «No és només una llibreria. Ho combinem amb activitats que tenen altres marges diferents com la música, el teatre, el lloguer de sales, la cafeteria...». També Lledó va optar per aquest model a Fahrenheit. Les dues sales combinen la llibreria amb una cafeteria i espai per a actes culturals.

Notícies relacionades

El TSJC jutja l’exconseller Lluís Puig per desobediència en el cas Sixena

Sergi Pàmies ‘torna’ a la novel·la

Un altre dels factors que les noves llibreries tenen en comú és l’especialització. «Em va donar més visibilitat al principi. Més premsa, més bombo, tot i que també em vaig emportar haters per dir que era feminista», comenta la llibretera de La Insòlita. «Nosaltres tenim un fons de llibres d’editorials independents, tot i que amb el temps hem après que cal tenir una mica de tot», afegeix Lledó.

Malgrat les dificultats que comparteixen aquests llibreters, estan satisfets amb la seva decisió. «Estic molt content d’haver arribat fins aquí», comenta el llibreter de Fahrenheit 451. «El que tenim ara era el nostre somni». «Val la pena, jo acabo gairebé cada dia amb la meva dona i una copa de vi, escoltant un concert», explica Sánchez, referint-se als Byron Concerts. «Per a algú que estima els llibres, estar envoltat d’ells cada dia, rebre novetats i obrir caixes amb llibres nous és una passada – destaca Martos–. És una feina molt gratificant, el client que ve i se’n va amb un llibre sempre se’n va alegre».