L’essència de Barcelona, a les venes

El 1947, gairebé un segle després del naixement, el 1843, de la botiga de teixits Santa Eulalia, va veure la llum un article que ampliava el catàleg habitual de la que avui és la boutique multimarca de moda de luxe més emblemàtica del passeig de Gràcia. "L’aigua de colònia fresca va tenir un èxit increïble. Es venia en envasos grans que els clients omplien. Era l’època en què la gent omplia el vi, la llet i també els perfums. Es va vendre moltíssim, durant dècades, fins que es va deixar de fabricar en els 90", relata Luis Sans (Barcelona, 1965), propietari de quarta generació i president de l’històric establiment del número 93 de l’artèria comercial i turística més important de la capital catalana, de l’associació dels quals també és president.

Aquella primera incursió en el món de les notes olfactives va quallar el 2012 en l’interès d’un perfumista italià interessat a llançar unes fragàncies amb la marca Santa Eulalia. "Aquell projecte ens va entusiasmar. Els perfums van tenir moltíssima acceptació i es venien per tot el món, però el contracte va acabar aquest any passat i en lloc de renovar-lo vaig decidir que els fabricaríem nosaltres, i que també ens ocuparíem de la distribució i comercialització".

Potència mundial

A mitjans del 2024, l’empresari va crear la societat Perfumes Santa Eulalia: "Hem recuperat tota la fabricació, que s’elaboren a l’àrea de Barcelona, tant el perfum, com la maceració, l’embotellament, el packaging... Ho fem tot nosaltres, excepte algunes essències, que venen de fora", comenta el propietari de la botiga que el 2024 va tenir una facturació de 18 milions, i la clientela amant del luxe de la qual és majoritàriament local. "Un 70%", observa Sans.

L’ajuda la seva mà dreta en la divisió perfumera, Irene Gisbert, que coneix molt bé el sector. "Igual com passa amb el vi, Espanya és el segon país productor de perfums, per darrere de França, i abans que Itàlia", explica ella. La raó és clara: "Tenim els productes per fabricar les essències, que són bàsicament cítrics i plantes aromàtiques". Segons el seu parer, "en el món del perfum no podem deixar que passi com amb l’oli, que es produeix aquí i després l’etiqueten d’altres".

"Les marques de luxe tenen perfums accessibles en qualsevol duty free i el que ara busca la gent són els perfums d’autor, un nínxol dins d’aquest sector en plena ebullició en els últims anys. Fa 10 anys se’n començava parlar, però ara ha irromput amb força. És per als que busquen una cosa més exclusiva i no fer la mateixa olor que la resta", observa Sans.

Així és la col·lecció de Perfums Santa Eulalia, composta per 12 fragàncies que condensen l’essència de la ciutat. "Vam néixer a Barcelona i tenim l’essència de la ciutat a les nostres venes – explica Sans–. Es va encarregar a diversos perfumistes que reflectissin en un flascó notes que evoquessin escenes típiques de la ciutat, del nostre clima meravellós, d’una tarda d’estiu quan comença a caure el sol, d’aquelles nits d’hivern que tampoc són tan fredes, de l’abraçada serena del mar, d’aquestes zones verdes pròximes...", descriu Sans.

La col·lecció està exposada a la botiga en una espècie de taula– altar en una saleta rodona d’allò més evocadora. L’espai sembla una bombonera sota una cúpula, que s’entreveu des de l’entrada. Al seu voltant, lluen en vitrines, com veritables joies, perfums d’autor d’altres firmes amb pedigrí. Però els de Santa Eulalia es reconeixen de seguida. "Els flascons són obra de Mario Eskenazi, un dissenyador argentí establert a Barcelona guardonat amb el Premio Nacional de Diseño", remarca Sans. "L’ampolla és quadrada, senzilla i elegant, i les estries en el vidre emulen unes aspes, el símbol del martiri de santa Eulàlia, la copatrona de la ciutat la iconografia de la qual també és present en altres punts decoratius de la botiga".

Es va optar per noms en llatí per anomenar les fragàncies, "perquè representa la cultura i l’essència mediterrània", concreta Sans, les aromes unisex del qual coneixen ja, a més d’Espanya, a Europa, sobretot Regne Unit, i el Pròxim Orient, amb especial pes de Kuwait. Juntament amb els EUA, són justament els mercats més importants del perfum.

Notícies relacionades

El TSJC jutja l’exconseller Lluís Puig per desobediència en el cas Sixena

Sergi Pàmies ‘torna’ a la novel·la

El Cítric, amb tons de llimona i mandarina, i el Marinis, amb acords d’aigua marina, raïm negre i fonoll, són els que segons el parer de Sans i Gisbert representen més la ciutat, i també són els més venuts [180 euros el flascó de 75 ml], juntament amb l’Odyssea, un gourmand de núvol de sucre i vainilla amb notes blanques [supermil·lennista].

Del costat dels més intensos, és l’Obscuro, amb encens i ambre, i el 175, amb una personalitat marcada però equilibrada entre les fustes i el safrà, que es va llançar el 2018. Per a Sans, seria el que millor representaria el passeig de Gràcia, a més de ser un dels seus preferits, si bé a l’empresari li agrada anar canviant i utilitzar-ne de diferents al llarg del dia i segons l’època de l’any.