El conflicte palestino-israelià sobrevola la Berlinale

La programació dona una clara disparitat a favor de Tel Aviv i el certamen adverteix els assistents contra l’ús de retòrica potencialment delictiva.

El conflicte palestino-israelià sobrevola la Berlinale
2
Es llegeix en minuts
Nando Salvà

"Ens va faltar compassió... No hem de tornar a ser tan unilaterals", va declarar fa una setmana la directora de la Berlinale, Tricia Tuttle, amb referència a les crítiques que el certamen va rebre quan, durant la gala de clausura de l’any passat, diversos directors premiats van pronunciar sengles al·legats tant en favor del poble palestí com contra l’"apartheid" i el "genocidi" practicats pel Govern de Benjamin Netanyahu. I vist això es diria que la solució que ha acabat trobant el festival per esmenar aquest error ha sigut ha sigut practicar la unilateralitat en sentit contrari.

A Alemanya, on el sentiment de culpa per l’Holocaust continua sent un factor essencial en les polítiques públiques, la crítica a Israel s’ha convertit en sinònim d’antisemitisme. I potser això ajudi a explicar per què la programació oferta aquest any per l’equip que lidera Tuttle dona una clara disparitat en la representació de cadascun dels dos bàndols.

Si l’única pel·lícula palestina exhibida aquí aquests dies és Yalla Parkour, documental filmat abans dels atacs del 7 d’octubre sobre joves gazatins que es dediquen a enfilar-se i saltar obstacles urbans, els dos títols israelians presents funcionen com a recordatori dels 251 ostatges que Hamàs va capturar, gairebé un terç dels quals continuen captius. A Letter to David és un homenatge a l’actor David Cunio, no alliberat després de més de 500 dies, i en record del qual es va fer una protesta silenciosa abans de l’inici de la gala d’inauguració d’aquesta edició en què va participar Tuttle.

La segona, Holding Liat, documenta com diversos membres de la família de Liat Atzili, al seu dia retinguda per Hamàs amb el seu marit, van fer campanya als EUA per forçar l’alliberament de la parella. A més, fa uns dies el festival va celebrar tant una projecció especial de Shoah (1985), un documental de nou hores i mitja sobre l’Holocaust dirigit per Claude Lanzmann, com la presentació d’All I Had Was Nothingness dirigit per Guillaume Ribot.

Els assistents a la present edició de la Berlinale, que es prolongarà fins diumenge –el mateix dia que Alemanya celebra eleccions, que prometen proporcionar un nou èxit a l’extrema dreta AfD, agressivament islamòfoba i pròxima a Netanyahu–, han sigut advertits a través de la web del festival contra l’ús de retòrica potencialment delictiva. Això no va impedir, però, que dijous passat, en el discurs d’agraïment que va pronunciar instants després d’haver rebut un Os d’Or honorífic, l’actriu Tilda Swinton denunciés "assassinats massius permesos internacionalment".

Notícies relacionades

Dits creuats

I la policia ha obert una investigació contra el director hongkonguès Jun Li, que després de la presentació de Queerpanorama fa quatre dies va llegir un discurs de l’actor Erfan Shekarriz, protagonista de la pel·lícula, en què s’acusava el Govern alemany i les seves institucions culturals de contribuir a l’"apartheid" i el "brutal extermini" del poble palestí. Segurament, Tuttle i la resta de responsables porten dies amb els dits creuats perquè res semblant passi en la gala de clausura de dissabte.