Pixar enlluerna amb la seva primera sèrie 100% original

P ixar ja havia produït sèries de curts o una sèrie limitada (El Sueño Producciones) per a Disney+, però En la victoria o en la derrota és clarament el seu projecte més ambiciós fins ara: una creació 100% original, sense base en cap franquícia preexistent, que explica una única i llarga història a través d’una varietat de perspectives i jugant amb la forma en cada moment.

En la sèrie coneixem en primer lloc la Laurie (Rosanna Jean Foss en la versió original), jove batedora dels Pickles, l’equip de softbol mixt d’escola secundària en el centre de la història. Són els dies previs a la final d’un campionat i tots estan dels nervis, tant els joves jugadors com els seus pares. Sobretot la Laurie, el talent de la qual està per confirmar i que alguns pensen que només és allà per ser la filla de l’entrenador Dan (Will Forte). Dia rere dia, la nostra heroïna ha de carregar amb el pes de la Sweaty (atòmica Jo Firestone), una cosa així com la seva ansietat materialitzada en una massa amorfa parasitària que pot i sol créixer en mida, algun dia fins al punt d’arquejar-li l’esquena.

No és tan difícil pensar en Riley Andersen i una versió més maliciosa d’Ansietat. ¿S’ha retardat l’estrena d’aquesta sèrie, anunciada per primera vegada el 2020, per evitar un solapament excessiu amb Del revés 2? Apunta la sensació de déjà vu, però tampoc dura en excés, perquè en el segon episodi la Laurie cedeix el seu protagonisme a l’àrbitre Frank (Josh Thomson), que a vegada passa el relleu en el tercer a la llançadora Rochelle (Milan Ray), la mare de la qual, Vanessa (Rosa Salazar, de Nuevo sabor a cereza), protagonitza el quart (i últim que s’ha deixat veure a la premsa). Un mateix moment pot observar-se des de diferents perspectives, en una nova explotació del model del Rashomon de Kurosawa. A més, es juga amb estils d’animació o lleis conceptuals diferents en cada episodi: el gran laboratori Pixar a ple rendiment.

L’episodi centrat en l’àrbitre i professor Frank és una veritable sorpresa. La companyia de Pete Docter no ha evitat els temes dolorosos en el passat, més aviat al contrari, però aquí ha decidit dedicar 20 minuts a la història d’un home adult que es penedeix d’haver deixat la seva ex i crema els dies llegint novel·les romàntiques de ciència-ficció. Es palpa la soledat més demolidora. Per contrarestar la tristesa, es mostra el seu dia a dia com una espècie de videojoc en el qual, d’altra banda, el game over és comú.

Incertesa i angoixa

Les coses tampoc van massa bé a casa de la Rochelle i la seva mare soltera Vanessa. O potser hauríem de dir "de la seva filla Vanessa": la resolta adolescent encapçala la sensatesa davant una dona desastrosa que mira d’amortitzar la seva segona maternitat construint-se una fràgil carrera com a influencer. Si vol jugar la temporada vinent, la Rochelle s’haurà de buscar els diners necessaris pel seu compte.

Notícies relacionades

The Project posa un peu en el futur al Poblenou

Sense lloc a la taula

No és habitual que les qüestions de diners i classe es colin en l’animació mainstream: ovació per això. També per la manera en què el paisatge es transforma al voltant de la Rochelle per mostrar els seus sentiments d’incertesa i sotsobra, gairebé com en una versió més íntima d’Origen, de Nolan. Arribat el moment de presentar en profunditat la Vanessa, una referència més clara és el cine de superherois, i a més, amb tota lògica: aquesta mare no és tan desastrosa com sembla, però és que, com ens recorda Pixar, la veritat es compon de moltes veritats.

Tot i que es jugui a softbol i hi hagi nervis pel campiona,t En la victoria o en la derrota explora en realitat els esforços que fem, dia rere dia, per (mirar de) guanyar la partida al desconsol. Tots sortim guanyant amb l’existència d’una sèrie així. Bé, gairebé tots: del ric tapís vital es va eliminar finalment una trama trans, decisió creativa que, segons fonts de Deadline, seria xocant concessió d’última hora a la política regressiva de Trump.