Àngel i dimoni

No tinc gaire clar si el director de teatre i cineasta dissident Kirill Serebrennikov s’ha convertit en un formalista, quant a les formes del cine contemporani, o en tot el contrari. A diferència de la seva molt equilibrada Leto, aquest retrat del poeta soviètic Eduard Limónov, pseudònim d’Eduard Savenko, és tan visualment aclaparador que de vegades se’n dilueix el punt de mira. Hi ha coherència entre el tipus de vida i conducta provocadora del personatge –portat a l’extrem per Ben Whishaw- i la posada en escena agitada amb ús de diferents formats, color i blanc i negre. Però aquesta mateixa agitació no sempre és necessària: l’estil devora per moments el personatge, convertit en caricatura.

El film parteix del llibre que Emmanuel Carrère va dedicar a aquest heroi i antiheroi, àngel i dimoni. A la banda sonora hi conviuen temes de Lou Reed i de la Velvet Underground amb versions d’aquests. Serebrennikov importa del Xavier Dolan de Mommy aquesta imatge fantàstica del personatge fent més ampla amb les seves pròpies mans les dimensions de la pantalla, tot i que bona part del metratge és en opressives dimensions quadrades. Quan repeteix l’efecte a l’arribada a Nova York, amb Sunday morning de fons sonor, l’efecte és preciós.

Notícies relacionades

The Project posa un peu en el futur al Poblenou

Sense lloc a la taula

‘Limónov’

Kirill Serebrennikov (Estrena: 21/2/2025)