Brody i Chalamet lluiten per l’Oscar i pel rècord de precocitat

Quan l’Acadèmia d’Arts i Ciències Cinematogràfiques de Hollywood entregui els premis Oscars el 2 de març, Timothée Chalamet tindrà 29 anys i 65 dies. Això significa que, si l’intèrpret novaiorquès s’emporta l’estatueta a què aspira pel seu paper de Bob Dylan en el biopic A complete unknown, es convertirà en el guanyador del premi al millor actor protagonista més jove de la història. L’home que sembla més qualificat per impedir que això acabi passant és Adrien Brody, que en els pronòstics més fiables es disputa amb Chalamet l’etiqueta de gran favorit per The brutalist. Encara, però, podem reblar una mica més el clau, perquè ara mateix qui ostenta la distinció d’haver guanyat l’Oscar en la categoria principal a una edat més primerenca és, precisament, Adrien Brody.

Brody tenia 29 anys i 343 dies quan, el 23 de març del 2003, va rebre el premi de l’Acadèmia al millor actor protagonista per El pianista, amb el qual va arrabassar el títol de guanyador més jove a Richard Dreyfuss (que havia conquerit el guardó el 1978 per La noia de l’adeu amb 30 anys i 156 dies). Quan va sortir a recollir l’estatueta de mans de Halle Berry, Brody va protagonitzar un dels moments més recordats (i també controvertits) de la història dels Oscars agafant l’actriu entre els seus braços i fent-li un petó ben llarg a la boca.

Anys després de l’incident, Berry va explicar que s’havia vist completament incapaç de reaccionar: "Em vaig limitar a seguir-li el rotllo mentre em preguntava: ‘¿Què cony està passant aquí?’". En els 11 anys següents, Brody es va quedar fora de les nominacions. Quan al gener, l’actor va guanyar el Globus d’Or per The brutalist, Halle Berry el va felicitar públicament des del seu compte d’Instagram.

Segons les prediccions de Variety, la revista degana de la informació sobre la indústria de l’entreteniment als EUA, Timothée Chalamet és qui té ara mateix més opcions d’aconseguir l’Oscar al millor actor protagonista. En canvi, el portal Gold Derby, principal referència del sector en relació amb els premis del cine i la televisió, situa Adrien Brody un esglaó per sobre del seu gran rival.

A una distància considerable

En els dos casos, els altres tres candidats –Ralph Fiennes, per Cónclave; Colman Domingo, per Las vidas de Sing Sing, i Sebastian Stan, per The apprentice. La historia de Trump– figuren a una distància considerable dels dos favorits. Ara, qualsevol que resulti guanyador en els premis del Sindicat d’Actors que s’entreguen diumenge a la nit a Los Angeles (Brody, Chalamet, Domingo i Fiennes també estan nominats, juntament amb Daniel Craig) consolidarà de manera significativa la seva posició en les travesses de cara a l’Oscar: 13 dels últims 15 vencedors van repetir després triomf a la gala de l’Acadèmia.

Notícies relacionades

La cinta noruega ‘Dreams’ roba l’Os d’Or de Berlín a la millor pel·lícula

Com acabar d’una vegada amb l’antropocentrisme

Malgrat ser el més jove a rebre l’Oscar al millor actor protagonista, Adrien Brody no és, ni de bon tros, l’intèrpret que ha aconseguit l’estatueta daurada a una edat més primerenca. El supera Timothy Hutton, que tenia 20 anys i 227 dies quan el 1981 es va emportar el premi al millor actor de repartiment per Gent corrent. I en les categories femenines, la joventut de les guanyadores encara és més accentuada. Marlee Matlin (la primera intèrpret sorda que va guanyar un premi de l’Acadèmia) va conquerir el 1987 l’Oscar a la millor actriu protagonista per Fills d’un déu menor amb 21 anys i 218 dies. I el rècord absolut de precocitat correspon a Tatum O’Neal, que, pel seu treball a Lluna de paper, va recollir el guardó corresponent a la millor actriu de repartiment de 1973 amb només 10 anys i 148 dies.

A l’altre extrem hi ha Anthony Hopkins, que tenia 83 anys i 115 dies quan el 25 d’abril del 2021 va rebre l’Oscar al millor actor protagonista per El pare, fet que el converteix en l’intèrpret més gran que ha obtingut l’estatueta en una categoria competitiva (els premis honoraris són un món a part en què la longevitat gairebé és un requisit).