MACBA, una meca ‘skater’ en perill

"Hem intentat convèncer l’Ajuntament de Barcelona que aquest espai és un patrimoni cultural", exposa Álex Braza. Sense èxit, sospita. Braza va posar en marxa el compte d’Instagram Macba Life el 2016 amb la intenció d’agrupar tot el que passava a l’spot; després del compte va venir la firma homònima de roba i complements per a skaters. Ara el compte té més de 400.000 seguidors, amb nord-americans, brasilers i mexicans al podi de nacionalitats. "És un lloc mític i, si fas aquí un never been done [un truc nou], dona la volta al món", assenyala Braza. En conseqüència, el freqüenten professionals, aspirants a ser-ho, marques, fotògrafs i càmeres especialitzats, i, sobretot, aficionats de mig planeta. Als voltants immediats hi ha almenys quatre botigues de skate. Braza assenyala que el terra i els components arquitectònics són "espectaculars" per al patinatge de carrer. També és espectacular el magnetisme internacional de Barcelona. En resum: és un lloc on s’ha de patinar almenys una vegada a la vida.

Joguina esportiva

Rebobinem. El monopatí va arribar a Espanya a la segona meitat dels 70, en el "boom internacional d’una apassionant joguina esportiva", segons el titular d’un reportatge publicat per Los Domingos de ABC el 1977 i facilitat per Sören Manzoni, fanàtic i estudiós de la matèria. "Ni tan sols els Beatles van aconseguir impressionar tant en els seus millors dies", afirmava el text. La pega, prosseguia, era que l’artefacte estava "especialitzat en fractures de braços, cames, colzes, genolls, nassos i traumatismes cranials". No és estrany que fos una explosió efímera, almenys a Espanya.

Estil de vida

Als Estats Units, per contra, l’skateboarding va anar adquirint categoria d’estil de vida rebel, mentre les taules anaven millorant, i es va fer gairebé indissociable del hardcore i el metal dels 80, en especial dels californians. De l’escena hardcore barcelonina formaven part els que potser van ser els primers skaters amb causa de la ciutat, entre ells músics d’Odi Social i Subterranean Kids. Menció a part mereix Panko (Último Ressorte, Attak i, més endavant, Ojos de Brujo), skater solitari des d’abans.

Mario Collado, membre dels cercles hardcores locals, com el seu germà Oski, recorda que un dia, devia ser el 1985 o el 1986, van veure un tio amb el cabell tenyit de diferents colors i amb un skate a l’andana de davant en una estació de metro. Els va cridar prou l’atenció per canviar d’andana i anar-lo a abordar. Va ajudar a la comunicació que anessin amb ells el Rush, el nòvio de la Janssen, que era la germana del Harvey, tres californians que vivien a Barcelona. Es van fer amics d’Adam Freeman, així es deia la personificació del que només coneixien per comptats discos i fanzins. Quan va marxar, els va regalar l’skate, un tresor a què, a través de les connexions nord-americanes, es van anar sumant altres vehicles i recanvis. "L’Adam va ser determinant", diu Collado. "A la plaça del Sol [a Gràcia] teníem una guerra amb la Urbana", afegeix.

Construïts el 1979, en la breu edat d’or de les lesions òssies i les commocions cerebrals, i aleshores abandonats, els dos bowls connectats d’Arenys de Munt es van convertir en el paradís secret d’aquest grup gracienc. El Panko i el Saina, el bateria d’Odi Social, hi havien anat quan funcionaven. Allà seguia només per a ells el que passa per ser el primer skatepark d’Espanya. El logo clàssic de la discogràfica BCore, bressol del hardcore melòdic barceloní, només podia ser un motiu skater.

Grafiti i mestissatge

El relat fundacional de la cultura skater a Barcelona està explicat en la formidable sèrie documental Fanzilona, recorregut per l’underground de la ciutat disponible a la plataforma gratuïta CaixaForum+. A través dels testimonis dels patinadors Frank Trepax, Metro, Rata Ramos i José Manuel Roura, i altres coses, Fanzilona també mostra l’evolució de l’skate a la ciutat als 90. L’urbanisme dur dels Jocs Olímpics del 92 va ser una benedicció. De sobte, Barcelona "semblava feta per patinar", explica en la docusèrie Roura, un dels primers skaters professionals d’Espanya. L’avinguda de Gaudí, la plaça dels Països Catalans, el bowl de la plaça de les Glòries, dissenyat per Trepax, o les rampes del Turó Park es van convertir en spots de llegenda. Van proliferar fanzins, vídeos i botigues. L’skate es va fer inseparable del grafiti i va estar present en el naixement de la cultura de club i de l’onada mestissa, amb Ojos de Brujo i Macaco actuant a l’Skateboard Jam Barcelona en què es va celebrar el primer campionat de monopatí de la ciutat.

La zona del MACBA es va començar a enlairar com a punt skater a principis del segle XXI. El gadità Braza la va descobrir en un viatge el 2002, i va tornar per quedar-s’hi. Zosen Bandido, responsable de Fanzilona, juntament amb Miquel Ardèvol i Eric de Gispert, així com artista urbà i patinador, no té en alta estima el seu moment actual. "És com una passarel·la perquè et vegin", considera. Els patinadors radicals, continua, ni s’acosten a un spot que podríem anomenar turistificat. No obstant, lamenta i li sembla significatiu que pugui desaparèixer. "A l’Ajuntament li fa por tot el que sigui autogestionat i s’escapi del seu control", observa. I remarca, per assenyalar que encara hi ha classes marcades en la cultura, l’escàs interès que segons la seva opinió mostren el MACBA i el contigu CCCB per les cultures urbanes.

Sören Manzoni, que encara patina com a "forma d’expressió" als 54 anys, va exposar una part de la seva important col·lecció de skates a Casa Seat el 2022. Fa poc va contactar amb el MACBA per oferir-li fer alguna cosa junts. A la institució no la va impressionar el seu valor històric i artístic. "Més o menys, se’m van treure de sobre", explica. El MoMA de San Francisco presenta fins al 4 de maig l’exposició Unity through skateborading, centrada en la diversitat dins de la cultura skater. Manzoni creu que la Barcelona oficial viu "d’esquena a l’skate, sense assabentar-se de l’enorme cultura que ha generat", de la qual remarca l’art plàstic. "És incomprensible", diu, sobretot perquè és una "capital mundial" del tema.

Notícies relacionades

Nadine Sierra i Xabier Anduaga, pura màgia

Carranza i Puntí reflexionen sobre literatura i la BCN d’avui

Converses

El consistori no ho veu així. "L’Ajuntament de Barcelona és molt conscient de la icona que suposa la ciutat al món del l’skate, particularment la plaça dels Àngels", indica un portaveu municipal. Per aquesta raó, continua, hi ha obert un diàleg amb els patinadors sobre l’esmentada plaça i la dels Països Catalans, les imminents obres de la qual també generen dubtes sobre el seu futur com a spot més enllà del temps d’execució dels treballs. Les converses busquen "prendre decisions de consens i facilitar la pràctica en els mateixos espais o espais alternatius", segons el portaveu.