"S’ha demostrat que es pot morir d’amor"
S’ha demostrat quees pot morir d’amor | ARIEL
Hi ha 29 emojis per representar el cor i un per representar el cervell. El cor mana. En aquest òrgan es va situar durant milers d’anys la seu de l’ànima i les emocions, fins que al Renaixement –amb William Harvey i Leonardo da Vinci al capdavant– va ser condemnat a una mera bomba mecànica. Però avui la ciència el torna al podi: cor i cervell treballen en equip. El cardiòleg Vincent M. Figueredo (Tampa, EUA, 1961) repassa el seu periple a La curiosa historia del corzón (Ariel), des de l’antic Egipte fins a la robotització. Algunes dades són curioses.
¿Alguna vegada li han trencat el cor?
Soc un home afortunat: vaig conèixer la dona de la meva vida als 18 anys i en portem més de 40 casats. Però s’ha demostrat que es pot morir d’amor.
¿N’hi ha alguna prova científica?
I té nom: la síndrome del cor trencat. Quan presencies la mort d’un ésser estimat, la injecció d’adrenalina pot ser tal que posa el cor en xoc. L’aspecte és semblant al d’un infart, però, si et fixes en les artèries, són completament normals. Es contrau per dalt, com un takotsubo, un recipient japonès per pescar pops.
El cervell no és un rei absolutista, doncs.
Durant segles es va pensar que era bastant inútil, que l’únic que feia era produir flegma. Avui sabem que treballen junts. Una nova disciplina, la neurocardiologia, mostra que el cor té un petit cervell –amb unes 40.000 neurones– que envia constantment senyals al de dalt. Si són arrítmics, la persona pot desenvolupar ansietat o atacs de pànic; si els senyals són harmoniosos, com els que es produeixen durant la meditació o el cant, li indica que tot està en ordre.
És un avisador d’emocions.
I viceversa. S’ha demostrat que la depressió, l’estrès i l’ansietat incrementen el risc d’infart o n’empitjoren la recuperació. Tractar-los és igual d’important que tractar la pressió sanguínia elevada o els nivells de colesterol. Els cardiòlegs estan començant a ser més proactius a l’hora de parlar sobre salut mental amb els seus pacients.
Que bombi sense parar ja és miraculós.
¡Té una estructura única, amb fibres que van en tres direccions! Quan es contrau, no només és com un globus que es desinfla, sinó que gira i es retorça i la força amb què expulsa sang és increïble: el raig pot arribar als nou metres d’altura. Durant la vida, el bombament equival a una aixeta oberta durant 50 anys a tot gas.
¿El símbol universal del cuore li sembla apropiat?
L’envio contínuament a les meves tres filles. No se sap ben bé d’on va sortir. Uns argumenten que la forma s’inspira en el silphium, una planta extinta amb forma cardioide. D’altres asseguren que representa la vulva, els pits o els glutis femenins.
¿La mida importa?
Els soldats i els atletes tenen uns cors que poden bombar set vegades més que el d’una dona diminuta, però ella hi pot allotjar més amor.
Explica el cas d’una exballarina a qui van trasplantar el cor d’un jove i es va comportar una mica com ell.
El cas es va convertir en una pel·lícula, El corazón de un extraño (2002), però fem milers de trasplantaments cada any i la majoria dels receptors no informen d’haver adoptat la personalitat o les emocions del seu donant. Malgrat que, si el cor té un paper en les nostres vides espirituals, psicològiques, etcètera, pot ser que alguna cosa viatgi amb ell.
Ai, trasplanten cors de porc.
No hi ha prou donants. Hi ha qui ha viscut tres mesos amb un cor genèticament modificat d’un porc, però els xenotrasplantaments funcionaran millor d’aquí una dècada. També hem aconseguit que un pacient visqui set anys amb un cor mecànic i estem treballant en vacunes per prevenir la malaltia cardiovascular.
¿Com cuida el seu?
Faig exercici sis dies per setmana –recomano fer cinc sessions de 30 minuts al dia–, intento portar una dieta mediterrània –¡menjo més formatge del que hauria!– i prenc una copa de vi amb el sopar. I, com que un dels meus avis va morir prematurament d’infart, em prenc una aspirina cada matí.
¿El preservaria després de morir?
A l’antic Egipte, per accedir al més enllà, el cor s’havia de sotmetre al judici d’Osiris: Anubis el dipositava sobre un dels platerets d’una balança i era contrapesat amb la ploma de la justícia. Si el cor era del mateix pes o més lleuger, vivies eternament; si no, el llançaven a Amemet, el devorador dels morts (amb cap de cocodril i cos d’hipopòtam i lleó). Així que no tinc clar si vull preservar el meu cor.
Notícies relacionades¿El de Trump passaria la prova?
Tindria punts per ser devorat.
