Cançons d’amor i justícia social

Les últimes visites de Rubén Blades a un escenari barceloní (el del Cruïlla, dos estius seguits, el 2022 i 2023) van ser sonades i van deixar un rastre vivificant al voltant del panameny universal ja entrat en la setantena. Fotografías, que arriba sis anys després de la seva anterior novetat (Paraíso road gang, 2019), ve a ser una prolongació d’aquelles nits fogoses, ara des de l’estudi, però amb aquell mateix embolcall, el de l’orquestra del famós Roberto Delgado.

Denúncia amb aroma tropical

Es tracta d’un àlbum breu (vuit cançons, 35 minuts) que combina cançons d’estrena (tres) amb altres peces majorment compostes per Blades que abans van gravar altres veus o ell mateix amb altres suports instrumentals. En termes lírics, té una mica de tot, dins de la seva marca personal: costumisme pròxim i cavil·lació filosòfica, apunts de crítica social i una mica de romanticisme. Tot això, fent gala de la seva coneguda fermesa interpretativa, de dicció precisa i amb aquest do per contar, dir, històries sense afectacions. La presència de la big band és molt frondosa i, tot i que en certs moments arriba a restar-li protagonisme, dona a Fotografías un calat molt elegant i ters.

La cançó titular obre l’àlbum amb aquesta barreja de vivacitat i melancolia que tan bé se li dona, apuntant al pas del temps i a certa foscor (aquestes fotos que mostren "gent somrient, tot i que dins no hi hagi alegria"). És una de les noves, com ho és Emigrantes, reconeixement del "supervivent que va resistir les pitjors coses", categoria en què ell s’inclou, i en la qual un cor dona una gloriosa rèplica en bucle: "No me’n vaig anar perquè sí, la situació m’hi va obligar". Cruesa viscuda i lleugeresa tropical, seductora equació, que també flota, amb ecos del son cubà, en Hoy por ti (mañana por mí), brillant seqüela del seu tema Cipriano Armenteros, que als anys 70 va adaptar el porto-riqueny Ismael Miranda (de Fania All-Stars) i que es va inspirar en l’històric líder indigenista Victoriano Lorenzo.

Notícies relacionades

Galante: el celler modern dels quatre ‘tenors’

Vinils sense el vinil a dins per salvar el planeta

Precisament, Miranda va ser qui, el 1976, va gravar la versió original d’una altra de les peces Señor botánico, portadora del mal d’amors. Però el número romàntic de l’àlbum és Eso es amar, un senyor bolero que en un altre temps va immortalitzar Ray Barretto. Falca sentimental en un cançoner que torna a la temàtica social a La barricada (que va gravar per primera vegada un altre porto-riqueny, Bobby Valentín), amb la seva denúncia de la corrupció sistèmica ("ser innocent ja no és suficient"), i que s’acomiada amb l’únic tema aliè: El panquelero, del cubà Abelardo Barroso.

Blades juga amb l’oient a impostar amb gràcia el to del venedor ambulant, dolç entabanador, acudint al seu àlter ego de Medoro Madera. Sí, resulta frondós, i de vegades una mica laberíntic, però sempre apassionant, el món de Rubén Blades.