La sorpresa letona de les sèries

Si no ens han arribat massa sèries letones, és perquè a l’antiga república soviètica encara no ha crescut una indústria que les produeixi a alt nivell i de manera regular. "Fer la nostra com la vam fer sols va ser possible gràcies als fons de recuperació de la covid", ens explica Stanislavs Tokalovs, director, guionista i showrunner (amb la búlgara Teodora Markova) de la sorpresa letona Soviet jeans (Filmin, des d’avui). "No solen fer-se minisèries d’alt pressupost amb visió forta de director. En certa manera, podem dir que aquest és el principi d’una indústria".

És un excel·lent començament: una insòlita comèdia dramàtica (o potser millor, drama amb tocs de lleugeresa) sobre la Letònia soviètica de finals dels 70, quan el comunisme vigilava de prop l’empenta de la cultura occidental i tots els seus símbols de llibertat. Després de ser enviat a un hospital psiquiàtric per motius polítics, un jove fan del rock, Renars (Kārlis Arnolds Avots), decideix muntar una fàbrica clandestina de texans a la sala de costura del centre.

Tot i que costi creure-ho, s’inspira en un grapat d’històries reals. "És absurd que es destinessin els recursos d’una organització com la KGB a protegir els joves de la música, els llibres i els texans, així que vam decidir fer una comèdia absurda", diu Markova. "Ens havien agradat molt Chernobyl i Spy / Master i no feia falta cap altre drama amarg d’Europa de l’Est sobre el comunisme". Era hora d’abordar-lo des d’una altra òptica. "No relativitzar la realitat, però alhora, recordar que molta gent va aconseguir aprendre a riure, viure, estimar i valorar els petits detalls en meitat d’aquestes circumstàncies impossibles".

Notícies relacionades

Els nervis del ‘tricicle’ Carles Sans

Kresala, Alfred Romagosa i Formatges Muntanyola, premis Cata Mayor 2024

Tot el primer episodi està dedicat a l’idil·li de Renars amb Tina (Aamu Milonoff), directora teatral finlandesa de la qual s’enamora de manera ràpida i profunda. Teodora: "Era una manera de parlar del comunisme a la Generació Z. Més enllà de la diversió i d’altres, darrere d’aquesta sèrie hi ha una ferma intenció de recordar que la història no s’hauria de repetir. Per desgràcia, ara mateix ho està fent".

El projecte no només va funcionar localment, sinó que va travessar fronteres i va passar amb èxit pel prestigiós festival francès Séries Mania, del qual va sortir l’any passat amb el premi del públic i el premi al millor actor de l’apartat Panorama Internacional per a Kārlis Arnolds Avots, un dels 10 actors emergents del programa Shooting Stars en l’acabada de finalitzar Berlinale.